El tram baix del riu, des de l’assut comunitari d’Almassora fins a les goles, porta aigua de forma permanent des del passat juny
Els 14 quilòmetres lineals que formen el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, és a dir, des del pont de la CV 10 que creua el curs fluvial fins a la Mediterrània, porten un cabal mínim però constant d’aigua des de fa 3 mesos. Aquesta situació extraordinària no es produïa des de feia més d’1 any. De fet el més habitual és contemplar els últims 10 quilòmetres de riu amb un cabal d’aigua intermitent, principalment des de l’assut comunitari d’Almassora fins a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals d’Almassora (EDAR-Almassora) on s’aboquen aigües netes al llit del riu. Des d’ací fins a la Mediterrània, el Millars torna a ser un riu amb un cabal mínim d’aigua.
La fauna i la flora associada al riu i a l’ecosistema d’estuari són els grans beneficiats de que el Millars siga un curs fluvial d’aigua fins a la mateixa mar. El passat mes de juny la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va decidir dur a terme desembassaments tècnics de fins a 44 hectòmetres cúbics des dels pantans de capçalera del Millars com són Arenós, a la Pobla d’Arenós, i Sitjar a Onda, per evitar que arribaren al límit de la seua capacitat d’emmagatzematge i com a mesura de prevenció per a fer front al típic episodi de gota freda que es dóna durant la tardor a la província de Castelló i que pot provocar fortes avingudes per desembassaments sobrevinguts.
Durant els mesos de l’estiu les aus aquàtiques i els aficionats a l’observació d’aus han sigut els grans beneficiats de què el riu Millars portara aigua de forma constant. El riu ha rebut la nombrosa visita de diverses espècies de gavines, ardeids, anàtids, limícoles i fins i tot rapinyaires que s’acostaven al riu per a caçar. Els peixos migradors han sigut altres dels grans beneficiats del fet que el Millars arribara amb aigua a la Mediterrània. Per exemple espècies com les llises o els llobarros estan penetrant a més d’1 quilòmetre riu amunt de la desembocadura.
Una altra circumstància extraordinària és l’eixida natural a la mar de les anguiles europees (Anguilla anguilla), una espècie abans comuna però que ara s’ha convertit en un peix tan rar i escàs als rius mediterranis espanyols i europees que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) l’ha catalogat com a en perill crític d’extinció. Si la desembocadura del riu Millars continua oberta a la mar durant els pròxims mesos, també es produirà altre fet extraordinari com és l’entrada de centenars d’angules, riu amunt, per a completar el cicle adult en la zona mitjana i de capçalera. Una altra circumstància no menys important que suma el Millars quan la desembocadura porta aigua és la presència continua de llúdries (Lutra lutra).
El Millars i la formació de les platges
A banda de les aus aquàtiques, dels mamífers, dels macroinvertebrats i dels peixos d’aigua dolça i salada, un dels grans beneficiats d’aquesta situació és el mateix Mediterrani. El riu Millars està abocant de nou aigua dolça al mar des de fa tres mesos. Aquesta situació natural és immillorable per a tota mena d’organismes marins. El riu Millars transporta terra i sals minerals en suspensió que aboca a la Mediterrània. La sorra que abans arribava a la mar per mitjà de rius com el Millars ara queda retinguda riu amunt, capturada en les preses dels embassaments de capçalera. Antigament els corrents marins omplien amb regularitat les platges d’arena nova però des de l’apressament dels rius la mar està escassa de matèria primera. Aquest fet està provocant que durant els últims decennis l’erosió de les platges continue de forma imparable i s’hagen de realitzar costoses regeneracions artificials. Per altra banda quan l’aigua dolça del riu arriba de forma contínua a la mar altres dels grans beneficiats són els peixos i el sector pesquer castellonenc. Les sals minerals que arriben a la mar alimenten el fitoplàncton marí, éssers vius d’origen vegetal i al mateix temps el zooplàncton marí, éssers vius minúsculs d’origen animal, s’alimenta del fitoplàncton.
En aquelles zones on hi ha una abundància de zooplàncton es produeixen grans concentracions de peixos, normalment xicotets pelàgics com la sardina o l’aladroc i altres espècies que s’alimenten d’aquest zooplàncton com són els crustacis entre els quals destaquen les gambes, els llagostins, els crancs , les galeres i altres. Per tant, el riu Millars amb el seu cabal d’aigua permanent està donant riquesa a la Mediterrània, una situació que afavoreix significativament el sector pesquer professional de la província de Castelló, sobretot dels ports pesquers més propers al riu com són Borriana i Castelló.
