L’alcalde dóna trasllat a la Junta de Portaveus del document i de l’informe tècnic desfavorable a la ponència, atenent al fet que la ciutat està immersa en un procés de revisió de pla i que els valors proposats no reflecteixen la realitat
L’alcalde de Vila-real, José Benlloch, i la regidora d’Hisenda, Sabina Escrig, han donat compte aquest matí a la Junta de Portaveus de la revisió de la ponència de valors cadastrals remesa pel Govern central i de la decisió de l’equip de govern de rebutjar-la, sobre la base dels informes tècnics municipals, que detecten una greu dispersió de valors. En concret, l’aplicació de la ponència tal com la planteja la Direcció General del Cadastre, suposaria, per a mantenir els nivells de recaptació actuals, que la meitat de la població -els veïns dels barris i zones més perifèriques-, pagarien entre un 5 i un 50% més, mentre que l’altra meitat pagaria entre un 5 i un 50% menys. “Açò, unit al fet que estem immersos en un procés de revisió del pla general, fa del tot inacceptable aquesta nova ponència”, assenyala Escrig.
L’Ajuntament en Ple va aprovar, al març de 2017, sol·licitar formalment al Govern central la revisió de la ponència per ajustar els valors a la realitat del mercat, després de l’esclat de la bambolla immobiliària. No obstant açò, el document remès per la Direcció General del Cadastre genera “importants distorsions” en funció de la ubicació dels habitatges i “una aplicació injusta de la política impositiva”. “Per aquest motiu, l’equip de govern seguirà el consell dels tècnics, que, en data de hui mateix, han emès un informe desfavorable. Aquest document es remetrà a la Direcció General del Cadastre per a paralitzar l’aplicació d’aquesta ponència”, agrega Escrig.
Entre altres arguments, l’informe signat per l’arquitecte municipal destaca que Vila-real està en aquests moments reiniciant la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana, que generarà nous usos i expectatives que afectaran els valors futurs dels habitatges. Aquesta mateixa setmana, de fet, s’ha remès a la Generalitat l’escrit per a reprendre el procés. Sobre aquest tema, el text recorda que “la Direcció General del Cadastre ve establint com a impediment per a l’aprovació d’una nova ponència de valors que en el moment de la seua redacció no estiga en tramitació cap planejament d’àmbit territorial complet”. L’informe es deté també en la modificació puntual del PGOU-règim jurídic de gestió del sòl, en tramitació, per a “poder donar eixida a la sagnia d’aprofitaments urbanístics heretada del Prtit Popular”, recorda la regidora.
Una tercera línia argumental es refereix a les condicions en les quals s’han elaborat les ponències. “La ponència de valors vigent (del 2006) es va elaborar en un moment d’auge del mercat immobiliari, per la qual cosa els valors arreplegats van quedar desfasats a l’alça, com a conseqüència de la brutal caiguda del mercat immobiliari […]. La nova ponència s’ha redactat just en l’escenari contrari, en un mercat immobiliari de liquidació d’estoc que no es correspon amb el seu valor real, tenint fins i tot un valor inferior al de la seua construcció”, afirma l’informe. “Si a açò afegim que la crisi ha depurat les expectatives urbanístiques i ha assentat les bases per a l’establiment d’un model de ciutat més sostenible, estem davant una ponència de valors que no arreplega la realitat actual ni la resultant del planejament urbanístic en tràmit”, conclou l’informe, que argumenta també altres consideracions tècniques sobre la fórmula utilitzada per a les valoracions per a rebatre la ponència.
“Com a govern de tots i cadascun dels vila-realencs, hem de vetlar pels interessos de tots i perquè la revisió de valors es faça de forma equitativa i justa. No podem consentir que uns veïns, precisament aquells residents en zones menys acomodades, es vegen agraviats per la situació, ni que la ciutat deixe d’avançar”, argumenta la regidora. L’aplicació de la nova ponència suposaria una reducció de la recaptació de vuit milions d’euros. “Aquesta xifra és absolutament inviable per a una ciutat com Vila-real, i més tenint en compte el llast de sentències i resolucions urbanístiques que arrosseguem del Partit Popular”, valora Escrig. “Res ens agradaria més que poder abaixar la contribució als ciutadans, a tots per igual; si el PP no haguera passat per aquesta ciutat, segurament hauríem pogut fer-ho”, agrega la responsable d’Hisenda, qui, en aquesta línia, recorda que l’actual govern local ha mantingut invariable la pressió fiscal des de 2011.
