L’Auditori de Castalla (Alacant) ha acollit el lliurament del guardó a Vicent Usó i Mezquita, Premi Poble 2002, guanyador de l’edició de 2017 del Premi Enric Valor amb el seu treball ‘El paradís a les fosques’
L’autor: Vicent Usó
Vicent Usó i Mezquita (Vila-real, Plana Baixa, 1963) va començar a escriure amb intenció literària l’estiu de 1992. D’aquells esforços va nàixer La cançó de la terra estimada. Des d’aleshores (ara fa 26 anys) no ha deixat d’escriure pràcticament cada dia.
Ha publicat 16 obres, entre novel·les i novel·les breus, entre les quals destaquen La mirada de Michelangelo, La taverna del Cau de la Lluna, Crònica de la devastació, Les ales enceses, El músic del bulevard Rossini o Les veus i la boira. També ha publicat narrativa juvenil (La retratista d’ànimes), contes en mitjans de comunicació (El País, El Mundo, El Temps) i reculls diversos.
La seua obra ha merescut una dotzena de premis literaris, tant de contes com de novel·la. Entre ells, destaquen l’Andròmina dels Octubre, l’Alfons el Magnànim de novel·la de la Diputació de València o el Fiter i Rossell d’Andorra. A més, ha estat dues vegades finalista del premi Sant Jordi de novel·la.
Des de 2013, imparteix en la UNED un taller d’Escriptura Narrativa, fruit del qual és l’assaig L’arquitectura de la ficció, on reflexiona al voltant dels recursos i les tècniques principals que fan servir els escriptors. Des de desembre de 2017, participa en el programa de ràdio sobre llibres Plaerdemavida, d’À Punt Mèdia, amb una secció pròpia, «La bona lletra», on parla de tècniques i recursos, anècdotes i curiositats literàries.
Ha fet de periodista cultural i columnista d’opinió durant molts anys en espais virtuals com País Valencià segle XXI o el diari Mediterráneo. A més, ha exercit de crític literari en suplements culturals de diaris com l’Avui, i revistes com Lletres Valencianes. Actualment, col·labora i forma part del consell editorial de la revista Caràcters, de la Universitat de València.
Ha escrit dos guions de documentals per a televisió, un d’ells emès a través de Canal 9, i prop d’una dotzena per a la companyia teatral Xarxa Teatre. També ha participat en l’adaptació de dues obres de teatre clàssiques, el Tartuf, de Molière, i Marguerite Gautier, d’Alexandre Dumas, fill.
Forma part dels col·lectius d’escriptors Unai Siset, El Pont – Cooperativa de Lletres i AELC. Entre els reconeixements honorífics que ha rebut consten el Premi Poble 2002, el premi «20 de Febrer» de l’Ajuntament de Vila-real, la seua ciutat, i el premi Socarrat Major 2017, un guardó que, en les primeres edicions, també va rebre Enric Valor.
Més informació, en la pàgina web de l’autor: www.vila-real.com/vicentuso
L’obra guanyadora: El paradís a les fosques
El paradís a les fosques explica la història de Maties Passera, un comercial d’èxit que creu que la vida consisteix a escalar posicions en l’àmbit social i econòmic, i que està disposat a qualsevol cosa per a aconseguir-ho. L’obra s’estructura en dos àmbits diferents: d’una banda, les peripècies del protagonista, el contacte que estableix amb les altes esferes de la societat, i la relació amb Carol, la seua esposa, i amb la seua mare, que queda vídua en els primers compassos de la novel·la; de l’altra, va emergint el passat fosc de la seua família, que trencarà el vel de silenci amb què tots l’havien ocultat i irromprà en la vida de Maties i li farà plantejar-se el perquè de cada cosa.
La novel·la qüestiona una filosofia de vida que, fins fa no res, era plenament acceptada per una gran majoria de la societat, i, segons la qual, l’èxit consisteix a aconseguir al preu que siga les diferents metes que es presenten, a establir una cursa sense final per pujar cada volta més i més amunt, a renegar dels principis ètics i dels valors de la societat si suposen un entrebanc per a l’èxit. Una manera d’entendre les coses que menysprea els detalls quotidians i el valor de les coses intangibles, i que, en la pràctica, ha donat com a resultats la corrupció política, la insolidaritat, la desestructuració social, la pobresa i la infelicitat. Una forma de vida que va esclatar pels aires a partir de la irrupció de la crisi econòmica, l’any 2008: és per això que la novel·la comença a Nova York, el 15 de desembre de 2008, tot just en el moment en què s’anuncia que el gegant financer Lehman Brothers, fundat el 1850, i que havia superat dues guerres mundials i la terrible crisi de 1929, entrava en fallida.
Declaracions de Vicent Usó
Sobre el premi
«El premi Enric Valor em fa un goig especial per diverses raons: pel prestigi del seu palmarès i perquè ha sabut mantenir un nivell elevat i constant durant tota la seua trajectòria; perquè porta el nom d’una persona extraordinària, a qui vaig tenir la sort de conèixer i a la qual admire i estime; perquè situa El paradís a les fosques en la millor posició de partida possible«.
«Crec que és molt important que la literatura en valencià dispose del suport de les institucions perquè, tot i que tenim una nòmina d’autors molt important, ens falta un públic lector més nombrós i més constant. Un públic que només aconseguirem si som capaços de posar en marxar una sèrie d’iniciatives que subratllen el fet que, en valencià, s’escriu molt i molt bé: els premis són només una d’aquestes iniciatives, però una de ben important«.
Sobre l’obra
«Amb El paradís a les fosques, com en altres novel·les que he escrit, intente interrogar-me sobre el món que m’envolta. Durant els darrers anys, he pogut observar com triomfava una filosofia de vida segons la qual no hi ha valors que valga la pena respectar si s’hi interposen entre nosaltres i l’èxit. Per això, el protagonista és un comercial d’una empresa d’esmalts ceràmics l’ambició del qual és aconseguir l’èxit en totes les facetes de la vida: la professional, l’econòmica, la social, la sexual… Una projecció que només pot aconseguir si trepitja els qui són més avall, i que suposa un risc que ningú té en compte: quan ets a dalt del tot, t’hi trobaràs sol«.
«Més enllà del retrat d’uns anys concrets, El paradís a les fosques és la història d’una família on els silencis han pesat massa i durant massa temps. No es pot viure com si certs fets rellevants que ens disgusten no hagueren existit; no es poden amagar els draps bruts durant anys i més anys perquè al final, l’olor és tan fort que, per més que obrim les finestres, la casa ja no es pot ventilar. Això és el que li ocorre a Maties Passera, el protagonista de la novel·la, que, de sobte, els secrets que han modelat la història de la seua família es materialitzen i ningú no podrà controlar-ne els efectes devastadors«.
«El paradís a les fosques es mou en diferents àmbits, tots ells relacionats amb l’entorn del protagonista, Maties Passera. Hi trobarem la peculiar història d’amor que manté amb Carol, la seua esposa; assistirem a la irrupció d’un secret familiar llargament amagat que dinamitarà la relació amb la mare i que posarà en dubte la identitat del protagonista, i coneixerem les activitats d’una misteriosa secta que aposta sobre la vida i la mort«.
Sobre Enric Valor
«És un dels homenots valencians que més admire. El vaig conèixer quan acabava de publicar la primera novel·la i recorde que em va impressionar la seua humilitat, la seua esperança ferma en la capacitat dels pobles per a escriure la seua història, la seua fe en la cultura i, en particular, en la literatura. Crec que, per més que hi detectem mancances, el camí que hem fet els valencians no hauria estat possible sense gent com Enric Valor«.
