– Hi ha un 2,4 % de professorat més que el curs passat i un 0,35 % menys d’alumnes al territori valencià
– Aquest curs estaran construïts 16 centres educatius nous. Hi ha 136 obres en marxa i 276 acabades, que generen 12.526 llocs de treball
El conseller d’Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, i el secretari autonòmic Miguel Soler, acompanyats per l’equip directiu d’Educació de la Generalitat, han presentat el curs 2021-2022, que arranca el pròxim dimecres 8 de setembre amb 77.916 docents i una previsió de 787.565 d’alumnes d’Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i FP.
«Aquest curs les pautes de seguretat i higiene estan totalment interioritzades per la comunitat educativa, que va demostrar de llarg el curs passat que els centres educatius són els espais de socialització més segurs», ha indicat el conseller Vicent Marzà i ha destacat que «el context sanitari amb la vacunació és millor, però no hem d’abaixar la guàrdia i hem de continuar actuant amb prudència».
Cal recordar que, des del punt de vista sanitari, el curs està organitzat des del mes de juliol, amb 5.042 docents extra de plantilla i 34,9 milions d’euros d’inversió especifica en material de seguretat i neteja per a garantir les pautes que marquen les autoritats sanitàries.
El titular d’Educació ha explicat que «més enllà de les pautes que hem d’acomplir pròpies de l’emergència sanitària, estem molt centrats a realitzar un intens acompanyament educatiu i emocional de l’alumnat. La pandèmia també està fent estralls en les nostres vides i hem establit un nou model d’orientació educativa per fer front a les seqüeles psicològiques en l’alumnat provocades per la pandèmia».
Acompanyament educatiu i emocional a l’alumnat
Per primera vegada les escoles comptaran amb personal d’orientació que formarà part de l’equip de professorat de cada centre d’Infantil i Primària, seguint el model ja establit als instituts. Hi ha 1.452 orientadors i orientadores als centres educatius per a atendre l’alumnat, un 37, 2 % més que el curs passat.
També s’han creat noves unitats d’atenció: unitats especialitzades d’orientació. En són 6 i tenen més de 100 especialistes que assessoren els equips i departaments d’orientació dels centres.
S’ha creat un nou protocol de prevenció de suïcidis que clarifica les pautes d’ajuda i intervenció. A més, la Conselleria està treballant en un programa específic de salut mental i emocional per a l’alumnat per tal d’abordar de ple els efectes psicològics i emocionals de la pandèmia en l’alumnat.
Aquest curs també es continua treballant als centres educatius la ‘Guia d’acompanyament emocional en temps de COVID’, un recurs per als equips docents que ajuda a exterioritzar sentiments, pors i dubtes de l’alumnat entorn de diferents qüestions relacionades amb la pandèmia.
Més professorat per a menys alumnat
Hi ha un 2,4 % de professorat més que el curs passat i un 0,35 % menys d’alumnat al territori valencià. Fonamentalment el descens d’alumnat s’aprecia en les etapes d’Infantil i Primària, amb 13.088 alumnes menys. A més, la ràtio mitjana d’alumnes per grup a les escoles és de 20,7, un punt menys que el curs passat.
El conseller Vicent Marzà ha exposat que «continuem en la tasca d’assegurar que hi haja més professorat per a atendre menys alumnes. Enguany tenim 24.852 alumnes menys en Infantil i Primària que en l’últim curs prepandèmic per la baixada de la natalitat, però tenim 2.484 mestres més que en aquell moment».
L’educació: part de la solució a la pandèmia
S’han explicitat les línies d’actuació educatives que, a més, són part a la solució a la crisi econòmica i social provocada per la pandèmia: la construcció de centres educatius; el foment de l’FP; la digitalització educativa; i la reducció de la despesa de les famílies i la promoció de la igualtat d’oportunitats.
Pel que fa a la construcció de centres educatius, el conseller d’Educació ha constatat que «és un dels nostres eixos centrals d’actuació, per això durant aquest curs tindrem enllestits 16 centres educatius nous» i ha continuat: «Estem constatant que també és molt positiu per a generar llocs de treball en el sector de la construcció: de les 136 obres que duem en marxa ara mateix, estem donant treball a més de 6.600 persones i 273 empreses; mentre que de les 275 obres que ja hem acabat hem generat més de 5.800 llocs de treball en 765 empreses vinculades al sector de la construcció».
Un altre puntal d’actuació en matèria educativa és l’augment d’oferta en FP. El curs arranca amb 6.526 noves places gràcies a l’obertura de 197 cicles formatius i 23 cursos d’especialització nous al llarg del territori.
Segons Miguel Soler: «La previsió és de 106.419 alumnes d’FP, un 6 % més que el curs passat i un 26 % més que fa sis cursos. Això es deu a dos factors: l’increment que estem fent de l’oferta formativa ajustada a les necessitats del teixit productiu i a les grans oportunitats d’ocupabilitat futura que tenen aquests estudis».
La implantació de cicles formatius amb una alta ocupabilitat és especialment important en cicles formatius vinculats a les famílies d’Informàtica i Comunicacions, i en Serveis Socioculturals i a la Comunitat. També són importants els nous cursos d’especialització d’FP com són els vinculats a la sostenibilitat mediambiental.
«Pel que fa a la digitalització educativa», ha explicat Miguel Soler «continuem amb la implantació d’una nova plataforma educativa digital que fomenta l’ús d’eines col·laboratives de treball en l’alumnat i el professorat; la dotació de més de 80.000 tauletes i ordinadors portàtils a les aules; i l’augment de la formació del professorat en TIC. Oferim un 42 % més de places de formació en TIC per al professorat que el curs passat».
En la línia de continuar reduint les despeses de les famílies i generar més igualtat d’oportunitats a l’alumnat independentment de la seua situació socioeconòmica, el secretari autonòmic ha destacat que «la nostra previsió és que hi haja 140.000 xiquets i xiquetes beneficiaris de la beca menjador; el 88 % de les famílies opten pels bancs de llibres gratuïts de Xarxa Llibres; i ja ofertem més de 18.000 places gratuïtes en aules de 2 anys».
Enguany també augmenta la inversió en el Bo Infantil, que ascendeix a 61 milions d’euros, un 10 % més que el curs passat «per tal que les famílies no tinguen problemes econòmics per a accedir a la xarxa 0-3 anys d’escoletes privades i les mateixes escoletes tinguen més alumnat», ha explicat Miguel Soler.
Cal recordar que aquest curs augmenten els màxims d’ajuda del Bo Infantil en el tram 2-3 anys i es passa d’un màxim de 180 euros al mes a un màxim de 220 euros al mes.
Marzà: «És fonamental l’acompanyament educatiu i emocional de l’alumnat, per això tenim més professorat per a menys alumnes»
