Article publicat en el número 171 de revista Poble, març de 2011.
Dones per al record. 8 de març. Dia Internacional de la Dona
Pintores, escriptores, matrones, religioses, …un sense fi de professions són les que van exercir aquestes dones en temps complicats. La seua passió i devoció pel seu treball han fet que ocupen un lloc destacat en la història de la nostra ciutat contribuint al seu desenvolupament. Aquesta és una petita mostra d’aquelles dones vila-realenques que han deixat emprenta.
Angelina Abad Cantavella
(Vila-real, 1893 – Vila-real, 1965). Mestra i escriptora.
La seua biografia apareix recollida al Diccionari Biogràfic de Dones. Va ser filla i germana de mestres. Escrigué nombrosos poemes de temàtica diversa que van ser publicats a la premsa de l’època. De les seues tres obres de teatre, una està dedicada a les Rosaries “El rosario de la niña” i l’altra a les Purissimeres, que no té títol.
Dolores Cano Royo
(Vila-real, 1858 – Vila-real 1925). Comare.
Era filla i neta de comares i va ser una de les primeres comares a exercir a Vila-real. El 1891 va obtenir el títol i es va convertir en una de les primeres comares col.legiades. Durant anys va ajudar a venir al món a xiquets i xiquetes i va aconseguir reduir les morts per postpart en aplicar els ensenyaments rebuts a l’escola d’Infermeria.
Concha Beltrán Ramos
(Vila-real, 1896 – Vila-real 1988). Pintora.
Era coneguda com Cocha La pintora. Donà lliçons de pintura en l’agrupació Coral Els XIII i fou professora de dibuix en les escoles La Mercé a Burriana. El 1930 va obrir una acadèmia de dibuix a Vila-real que va romandre oberta més de 50 anys. A més va col.laborar amb el seu oncle mossén Benito Traver a escriure i editar «La Historia de Villarreal», (1909).
Dolores Campos Cabedo
(Vila-real, 1886 – Malgrat de Mar, 1962). Religiosa de Sant Josep.
Tota la seua vida la va dedicar als malats i necessitats. L’any 1930 va ser destinada a Malgrat del Mar on els veïns la descrivien com una persona agradable, simpàtica, oberta, servicial i molt sacrificada. Va deixar una empremta tan profunda que l’Ajuntament de Malgrat a l’any 2002 li va dedicar una plaça a la Mare Campos, enmig de la qual hi ha una estàtua seua.
Pilar Sauri Pesudo
(Vila-real, 1915 – Vila-real, 1980). Pintora.
A causa dels temps difícils que es vivien durant la postguerra, Pilar no va poder matricular-se en cap escola oficial i va ser autodidacta. Era una gran aquarel.lista i era una mestra en motius florals. Es va inclinar per la docència en la seua acadèmia de dibuix i pintura que es va ubicar al carrer Colom fins que es va jubilar.
Carmen Díaz Vall
(Vila-real, 1894 – Vila-real, 1975). Pintora.
Des de molt jove va demostrar les seues aptituts per al dibuix i als 12 anys va entrar a formar part de l’escola del pintor Juan Bosch i es va convertir en la seua alumna predilecta. Durant els anys 1914 -1919 va pintar un bon nombre d’obres que van desaparéixer durant la Guerra Civil. Tots els que van conéixer les seues obres es pregunten on haguera arribat Carmen en el cas d’haver completat la seua educació.
Conchita Dembilio Usó
(Vila-real, 1898 – Vila-real, 1979). Pianista.
Era coneguda amb el malnom de La Borilla i va dedicar tot el seu saber a l’ensenyament musical en Vila-real. Encara que col·laborava en totes les institucions culturals d’aquell temps sentia un especial afecte per l’agrupació coral Els XIII. També va ser organista de l’església Arxipestral i directora del coro parroquial.
Consuelo Font de Mora Giner i Cerdán de Landa y Pérez
(Vila-real, 1867 – Vila-real, 1931). Terratinent.
Era coneguda amb el sobrenom de La Mayorazga i va destacar sempre per la seua caritat i benevolència amb els necessitats i per la seua passió pels animals i les plantes, en sa casa va arribar a tindre un xicotet zoològic. El 1910 van quedar acabades les obres del Gran Casino realitzades amb el seu mecenatge i també va construir el saló teatre Ta-Go-Ba.
Pasqualeta Llorens Carda
(Vila-real, 1901 – Vila-real, 1990). Soprano i actriu.
No tenia coneiximents musicals especials però va ser una cantant aplaudida. Són memorables les seues interpretacions amb Vicente Català i Manuel Fenollosa. La seua versatilitat, la facilitat que tenia per adaptarse als personatges, la voluntat, el gust pel cant i la seua veu van marcar una època que va captivar els aficionatats de la sarsuela.
Carmen Rubert Parra
Sor Amelia
(Vila-real, 1914 – Vila-real, 1985). Religiosa de la Consolació Superiora General.
El 1930 va ingressar en el noviciatat de Tortosa. Després va acabar la carrera de piano al Conservatori de València. Al 1938 va passar al col.legi de Roma i al 1963 va ser escollida superiora de la comunitat de la Consolació de Roma. Durant els dotze anys que va durar el seu generalat va donar un fort impuls a la congregació de Veneçuela, Argentina i Brasil i va ser impulsora de la fundació d’una missió a l’Alt Volta.
Dolores Vicens Mateu
(Vila-real, 1938 – Vila-real, 1998). Cantaora.
Al món artístic era més coneguda com l’Allera. En la seua família tots eren aficionats a la guitarra i des de xicoteta es va aficionar al cant flamenc. La seua veu, clara i sòbria li va fer guanyar nombrosos concursos como el Festival de Ràdio València o un de TVE on va quedar finalista. Un poc desencantada del món de la faràndula va decidir retirar-se i col·laborar només en actuacions benèfiques.
