La guarderia rural del Consorci ha pogut censar les aus rapinyaires entre la zona coneguda com el Pas de la Cosa i la gola sud, entre els termes de Borriana i Almassora
La guarderia rural del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars gestionat pels ajuntaments de Borriana, Almassora, Vila -real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha comptabilitzat fins a 18 arpellots de marjal occidental (Circus aeruginosus) en el tram baix del curs fluvial. Les rapinyaires formades per mascles adults i femelles adultes i animals joves es van observar entre les set i mitja i les huit de la vesprada. Les aus es trobaven en procés de formar un dormidor molt a prop de la desembocadura, concretament en el tram fluvial comprés entre el Pas de la Cosa i la gola sud. Un espai que durant tot l’estiu ha gaudit d’aigua i ha permés la presència de nombroses espècies d’aus aquàtiques i altres rapinyaires a més dels arpellots de marjal. La visita de les aus demostra una tardor més la importància del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars com a lloc de descans i alimentació de nombroses espècies durant la migració postnupcial.
Una rapinyaire en procés de recuperació
Els arpellots de marjal són rapinyaires residents a la península Ibèrica. Durant la migració de finals de l’estiu i tardor la península també rep una gran quantitat d’aus migrants provinents de Centreeuropa, el nord d’Europa i de països nòrdics com Noruega, Suècia i Finlàndia. Es tracta d’animals que arriben a moltes zones humides espanyoles per a passar l’hivern. Cal apuntar que altra part important d’aquests exemplars decideix continuar la seua ruta migratòria i creuar l’estret de Gibraltar per a arribar al continent africà. Les dues zones d’hivernada dels arpellots de marjal més importants i localitzades més a prop del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars són el delta de l’Ebre, a Catalunya i l’Albufera de València. Durant els mesos de l’hivern, els aiguamolls i les marjals es converteixen al cap vespre en dormidors multitudinaris on concorren desenes d’exemplars per a passar junts la nit. Els arpellots de marjal es troben en el Llistat d’espècies silvestres en règim de protecció especial, segons la Societat Espanyola d’Ornitologia, SEO-Birdlife. En l’actualitat la població espanyola es troba en procés de recuperació encara que continua molt lluny del nombre de parelles que habiten altres països europeus.
La desembocadura del Millars amb aigua proporciona una extraordinària biodiversitat
No és la primera vegada que el Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars rep la visita d’aquestes rapinyaires però sí és una de les poques ocasions que l’espècie arriba amb un nombre tan important d’individus. Aquest estiu els 14 quilòmetres de Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars, des del pont de l’autovia CV 10 fins a la Mediterrània, ha portat aigua des que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer decidira soltar aigua dels embassaments d’Arenós i Sitjar com a mesura de prevenció d’inundacions o avingudes. De fet el curs fluvial del Millars amb el cabal ecològic aconseguit per aquesta circumstància sobrevinguda s’ha convertit en un lloc de gran biodiversitat per a la fauna i no solament per a les aus aquàtiques, les rapinyaires o els passeriformes, sinó també per a les llúdries. De fet la Guarderia rural del Consorci riu Millars ha trobat recentment rastres frescos de llúdria en dos llocs diferents i distants del Paisatge, una circumstància que els fa sospitar de la presència de més d’un individu. La tardor passada el Grup d’Estudi i Protecció de les Rapinyaires (GER-Ecologistes en Acció) va comptabilitzar en un sol dia de cens, concretament en la zona baixa de la desembocadura del riu Millars, a la gola sud, entre les poblacions de Borriana i Almassora fins a 4 espècies diferents de rapinyaires: dos exemplars d’arpellot de marjal occidental (Circus aeruginosus), concretament un mascle i un individu jove, 2 exemplars d’aligot (Buteo buteo), 4 xoriguers comuns (Falco tinnunculus) i 5 àguiles calçades (Hieraaetus pennatus).
