ENTREVISTA / Universitat Jaume I
Des de la seua inauguració en 1991, l’UJI compta amb 70.000 egressats. Actualment són uns 16.000 estudiants en actiu entre graus, màster, doctorats i Universitat per a Majors; 12.000 d’eixos estudiants corresponen als estudis de grau.
L’oferta acadèmica supera els 180 títols, entre estudis oficials de grau i màster, programes de doctorat i tota la possibilitat de formació permanent que ofereix la Universitat Jaume I.
El passat mes de maig, es van celebrar eleccions al rectorat de l’UJI i Jesús Lancis Sáez va obtenir un suport del 86% del vot ponderat. És el setè rector en la història de la Universitat Jaume I. Lancis (1965 Sant Miquel de les Salines) és llicenciat i Doctor en Física, Catedràtic d’Òptica, i està vinculat a l’UJI des del mateix moment de la seua fundació, quan es va incorporar com a professor, i on ha desenvolupat la seua activitat investigadora en el camp de la fotònica.
Juanjo Clemente
Fotografia Juan Bracero
Rector Lancis, va assumir el càrrec aquest 2026 com a candidat únic i amb el suport del 86% del vot ponderat. Com valora aquest suport contundent i què suposa per a vostè prendre el testimoni d’Eva Alcón al capdavant d’aquesta nova etapa a l’UJI?
Per a mi és un honor que la comunitat universitària diposite eixe grau de confiança en el meu projecte. També és una gran responsabilitat fer front a una institució que ja té 36 anys d’història, que està consolidada, que és un projecte que va nàixer amb molta il·lusió a Castelló, un projecte transformador que ha complert en aquests 36 anys eixe objectiu, però que en cada etapa afronta nous reptes, noves situacions. I ara, és un moment justament en què hi ha molts canvis, canvis tecnològics, demogràfics, polítics…, és un moment en què la societat està canviant i el canvi de la societat es reflecteix en els alumnes que arriben a la universitat i, per tant, nosaltres també ens hem d’adaptar als canvis. I crec que per a nosaltres és important anticipar els canvis, no estar de manera reactiva i resoldre les situacions quan es donen, sinó anticipar-nos.
En la presa de possessió va assenyalar que l’UJI ha d’abanderar el diàleg. Tenint en compte la diversitat d’interessos entre els estudiants, el PDI, el PAS i l’equip de govern, quina estratègia concreta impulsarà per articular aquest consens?
Hi ha una norma que jo he traslladat al meu equip i que ja l’he manifestada a la campanya electoral i a les meues primeres intervencions en públic, que per a nosaltres ha de ser una qüestió irrenunciable: escoltar la gent abans de prendre decisions.
Hi ha moltes qüestions que tenen a veure amb normatives, amb procediments, amb la implantació de noves tecnologies al campus i no ho volem fer des de dalt, en una visió de l’equip directiu només. Per exemple, el primer programa que hem aprovat és el quart pla d’igualtat, però és un procediment que en gran mesura el va elaborar l’equip d’Alcón, la vicerectora Elsa González.
El primer que estem impulsant realment és una estratègia sobre ús i governança de la intel·ligència artificial i ens hem reunit amb tots els departaments, hem consultat a tota la comunitat universitària i, a partir d’això, volem consensuar un procediment, que tinga en compte totes les visions, perquè no tothom té la mateixa percepció d’un problema o realitat.
Hi ha qüestions que són més senzilles de consensuar, d’altres més difícils, però al final no hem de perdre de vista que una universitat és un projecte col·lectiu.
Per a nosaltres ha de ser una qüestió irrenunciable: escoltar la gent abans de prendre decisions ”
Un dels pilars del programa és la «governança àgil» per simplificar l’administració. Quines primeres mesures ja ha implementat –o preveu posar en marxa properament– per alleugerir la burocràcia i guanyar en transparència i eficiència?
Jo crec que és un clam de la comunitat universitària que inverteix molt de temps en aspectes que no són el nucli de la nostra activitat, que és la docència, formar persones; la investigació, que és generar coneixements, sinó tot el procediment burocràtic, tot el procediment administratiu que acompanya memòries de verificació de qualitats, programes de doctorat, el procediment de compra administrativa, les licitacions a la llei de contractes del sector públic… Tot això genera, dóna garanties, dóna transparència de la societat del bon ús de recursos públics, però minva la capacitat. Hi ha una part que és evitable, que depèn dels procediments interns, i hi ha una altra que no és evitable, que depèn de la rendició de contractes a la societat.
Això no ho podem mitigar. Però n’hi ha una part que és interna i el que estem fent és, en aquest procés de diàleg, revisar cadascun dels procediments administratius que tenim en marxa interns des de la universitat. Des de com fan una compra, com s’elaboren les memòries de seguiment de l’activitat dels títols, amb les noves eines tecnològiques de les que s’imposen avui dia donar a les persones que han de prendre les decisions la informació i que el temps no siga recopilar dades que ja tenim, sinó que el temps siga analitzar les dades per millorar els procediments.
D’aquesta manera aconseguiran ajudar molts procediments que ens estan costant temps a recopilar dades i que han de fer els professors i que no volem que segueixi així.
Amb un nou marc institucional per integrar la IA a les aules, vostè ha insistit en la urgència de potenciar el pensament crític. Com s’equilibra això el dia a dia docent per evitar caure en vetos innecessaris, però també en un ús acrític de la tecnologia?
Al final, moltes eines són un bé o un mal depenent de l’ús que se’ls dóna, des de la tecnologia nuclear, que es pot fer servir per curar persones en un hospital, fins a destruir una població.
La tecnologia de la intel·ligència artificial és també una tecnologia que pot tenir un ús positiu o un ús negatiu, i que afectarà cada cop més l’activitat de les persones, i en particular l’activitat de la formació. En aquest moment hi ha una tendència molt generalitzada en què es percep com un gran problema per a les còpies als exàmens, utilitzar la intel·ligència artificial sense pensar en generar una feina.
Per tant, hem de conscienciar els nostres estudiants que si pensen que copien o utilitzen una màquina d’IA per fer una feina, aconseguiran el resultat, ja que probablement el mercat laboral també confiarà en la intel·ligència artificial i no en les persones per fer la feina. Això ho han d’entendre. A més, les persones hi han de tenir un valor diferencial.
I com es fa? Utilitzant la tecnologia, perquè tampoc no cal descartar-la, prohibir-la. El que cal és ensenyar a utilitzar-la adequadament, i es pot utilitzar.
Estem detectant casos de bones pràctiques al campus. I el que volem és, des d’aquests casos de bones pràctiques, de com s’utilitza la IA per ensenyar millor física, per ensenyar millor dret, que els professors que ho estan fent ho puguen explicar als seus companys. Aleshores, cal propiciar l’ús, no perquè la màquina responga de manera automàtica, sinó que l’alumne utilitze la màquina per guiar-se en la cerca de la resposta. I això és un repte que tenim a l’UJI i a totes les universitats, i a poc a poc a tot el sistema educatiu.
Després de captar de més d’un milió d’euros per a la investigació. Quines vies de diversificació d’ingressos o gestions institucionals liderarà davant de les administracions per assegurar la sostenibilitat a llarg termini?
Hi ha dues qüestions. Una qüestió és el finançament que jo crec que mereix una universitat. L’UJI ha egressat, des de la seva creació, 70.000 persones. 70.000 persones a la societat de Castelló, amb un nivell de formació superior que segur, n’estic completament convençut, han contribuït a millorar les empreses, a innovar sectors tecnològics, i han contribuït al benestar de la població de Castelló.
I això és un servei públic que han de garantir les administracions, i han de proporcionar prou recursos perquè aquestes persones es formen garanties de qualitat. Això és una responsabilitat de les administracions públiques, i així ho han d’entendre.
Per formar els metges, els mestres, els advocats, els professionals de l’educació secundària, es necessiten recursos. Una universitat pública necessita recursos públics. Això requereix una inversió, i ho ha d’entendre la Generalitat.
En un context complexe, en un context de salaris creixents, en una economia amb problemes, i això s’ha d’anar reflectint perquè nosaltres puguem disposar d’aquests recursos mínims per formar les persones. Això significa que ens han de garantir els salaris de les persones que treballen a la Universitat Jaume I, però també obrir la persiana cada dia. Obrir la persiana de la Jaume I implica despeses energètiques, implica la neteja de les instal·lacions, implica moltes qüestions, i això ha de quedar garantit suficientment per les administracions públiques.
Va a ser crític en aquest aspecte?
Crític no, perquè tenint un pla plurianual on estem a mínims, és a dir, en aquest moment ens estan finançant complint el que està escrit, però estem a mínims. Difícilment podrem encaixar costos energètics creixents, renovacions de contractes d’infraestructures i manteniment creixents, si això no es revisa any rere any i ens van compensant. I a banda, necessitem introduir projectes nous, no podem estar repetint el que vam fer fa anys. Igual que les empreses tenen claríssim que innovar és allò que els permet mantenir-se i créixer, i una universitat també necessita innovar, necessita generar projectes nous, estudis nous, donar resposta a noves demandes, i per això necessitem recursos addicionals, i això encara no ho hem aconseguit.
I la segona qüestió a què em referia és que estem aconseguint que els nostres investigadors acudeixin a les convocatòries de projectes de recerca, europeus, nacionals, autonòmics i, una part que jo crec que en els darrers anys hem intensificat, és ajudar-los que identifiquen possibles empreses, administracions que tenen dificultats i situacions per resoldre, i que anar de la mà de la universitat per a resoldre-les, és positiu. Aleshores aquesta col·laboració pública o privada ha de ser una altra font d’ingressos per a la universitat.
I també hi ha una altra via, que no em resistís a compartir-la, que està donant resultats, i que són tota la quantitat de càtedres, aules i totes les accions de mecenatge i patrocini que tenim, però que la societat també hauria de plantejar-se; en altres països la contribució al mecenatge i al patrocini de les universitats és superior a la que hi ha ací i s’hauria d’anar aprofundint també.
L’UJI ha de reconèixer que és una reivindicació de la societat de Castelló i que ha d’estar responent a les necessitats del poble i de la societat sense renunciar al caràcter internacional ”
Davant el repte ineludible del relleu generacional a la plantilla docent i investigadora, quines polítiques actives posarà en marxa l’UJI per seduir i retenir els joves talents i frenar-ne la fuga?
En els últims anys s’ha encetat un programa estatal que es diu Maria Goyri i està enfocat a l’envelliment de les plantilles universitàries. La Universitat Jaume I va néixer el 91, s’hi van incorporar moltes persones, però ja fa 36 anys i estan pròximes a la jubilació. Per tant, cal enfocar aquest relleu generacional, i amb els programes estatals tenim una via.
Però després hi ha altres programes d’excel·lència a nivell d’investigació que també l’UJI ha enfocat els darrers anys i que s’han de continuar enfortint. Hi ha persones que es formen a l’UJI, fan el grau, fan un màster, fan estudis de doctorat, i una vegada són doctors, no els poden obtenir una plaça ací a l’UJI, ni a qualsevol universitat espanyola, i acaben marxant a l’estranger. Al cap d’uns quants anys, que s’han estat formant en l’estranger, algunes d’aquestes persones cal recuperar-les.
I en aquest moment tenim un exemple, un xic de Betxí que es va formar a l’UJI, i que ha estat un període de la seua etapa formativa en un laboratori d’un premi Nobel a Estrasburg, probablement en els propers mesos s’incorporarà a la Jaume I. Sí que tenim un sistema de detecció d’aquest talent, però necessitem recursos.
Un dels objectius és projectar una UJI internacional que alhora mantinga el seu arrelament al valencià i al territori. En termes pràctics, com conviuen l’expansió global –amb graus en anglès i atracció estrangera– amb la promoció de la nostra llengua i l’impacte socioeconòmic a Castelló?
Qui perd els arrels, perd la direcció. I jo crec que l’UJI ha de reconèixer que és una reivindicació de la societat de Castelló i que ha d’estar responent a les necessitats del poble i de la societat. Això no vol dir renunciar al caràcter internacional, al contrari.
Com et deia abans, els problemes de Castelló són els mateixos problemes que hi ha arreu del món. I ara mateix estem en un consorci que es diu EDUC, que està format per 8 universitats europees, d’Alemanya, Itàlia, França, la República Txeca i Hongria, i Espanya, de manera que ací a l’UJI som 16.000 persones.
Aquest consorci ens obre la porta a una comunitat de 200.000 persones que estan en aquestes universitats amb què col·laboren 200.000 persones. Les vuit universitats que t’he dit, en total sumen unes 200.000 persones. Nosaltres en som 16.000, però els nostres professors podran anar a aquestes universitats, estem treballant a muntar títols internacionals en aquestes universitats, rebent estudiants d’aquests altres països, així com a la Universitat Jaume I, i això contribueix a la internacionalització de l’UJI, però també de Castelló i de les comarques de Castelló.
Per acabar, mirant d’aquí sis anys, en concloure el seu mandat: si la societat castellonenca i la comunitat universitària només poguessin recordar una única gran fita del seu pas pel rectorat, quina li agradaria que fos?
M’agradaria dues coses, essencialment. M’agradaria ser recordat com un rector que va estar a prop de les persones del campus, que no n’hem parlat d’elles, però que són molt importants, perquè al final la universitat és el que fan les persones que treballen dins de la universitat.
Aleshores un rector que ha sabut escoltar la comunitat universitària i prendre les decisions. Hi ha vegades que seran més fàcils i altres vegades que seran més difícils, però que almenys ha sabut escoltar la comunitat universitària, conèixer les seues reivindicacions, les seues demandes, perquè cal escoltar les persones per saber què passa a la institució.
Hem de deixar una universitat on es dedique temps a allò que té valor, a la docència, a la investigació i a la transferència del coneixement; no a la burocràcia, no a fer papers absurds.
I un rector que sàpiga afrontar dos reptes essencials que tenim, la integració de les noves tecnologies a l’ensenyament, i que també ha estat al costat dels estudiants. La gent jove té molts problemes avui dia, problemes d’habitatge, problemes d’ocupació. Els joves venen a les universitats amb unes expectatives, i moltes vegades la societat no és capaç de respondre a eixes expectatives dels més joves. I m’agradaria haver contribuït a que eixa bretxa es vaja tancant.
En definitiva fer que la universitat continue sent un espai de diàleg on persones que pensen diferent es puguen escoltar, que cada cop queden menys espais d’aquest tipus.
