Especial 750é Aniversari de la Fundació de Vila -real
Capítol XXI-(desembre, primera quinzena)-
Francesc d’Assís Tàrrega i Eixea, reconegut com un dels pares de la guitarra clàssica moderna, va néixer el 21 de novembre de 1852 a Vila-real. La seva vida va estar marcada pel talent musical, l’esforç personal i les circumstàncies d’una època que van forjar el seu llegat com a compositor i intèrpret de fama mundial.
Des de jove, Tàrrega va mostrar una inclinació especial per la música. No obstant això, un accident durant la seva infantesa, en el qual va caure a una séquia propera a casa seva, li va provocar problemes de visió que l’acompanyarien tota la vida. La seva família, preocupada pel seu futur, va decidir traslladar-lo a Castelló per rebre formació musical. Allí va començar a estudiar amb mestres com Eugeni Ruiz, un músic cec que li va inculcar la passió per l’art.
La guitarra, que en aquell moment era un instrument secundari en el panorama musical europeu, es va convertir en la seva gran aliada. Gràcies al seu talent natural i la influència de professors com Manuel González, conegut com el Cec de la Marina, Francisco va desenvolupar una tècnica que va elevar l’instrument a una nova dimensió.
Després d’estudiar al Conservatori de Madrid, on va perfeccionar el seu art i adquirir una sòlida base teòrica, Tàrrega va començar una brillant carrera com a concertista. Les seves interpretacions, plenes de sensibilitat i virtuosisme, van captivar el públic d’arreu d’Europa. A més, la seva capacitat com a compositor li va permetre crear obres mestres que avui dia continuen sent referents indispensables per als guitarristes de tot el món.
Entre les seves composicions més famoses es troben peces com «Recuerdos de la Alhambra», «Capricho Árabe» i adaptacions de clàssics d’altres compositors, amb les quals va demostrar que la guitarra podia ser tan rica i expressiva com qualsevol altre instrument de concert.
Tàrrega va passar els últims anys de la seva vida a Barcelona, on va trobar un entorn creatiu i cultural que va alimentar el seu geni. Malauradament, la seva salut va començar a deteriorar-se i va morir el 15 de desembre de 1909, deixant un llegat que encara ressona en les cordes de la guitarra clàssica contemporània.
Avui dia, Francesc Tàrrega és recordat no només com un músic virtuós, sinó també com un pioner que va dignificar i transformar la guitarra en un instrument d’expressió artística universal. La seva figura representa un orgull per a Vila-real i el poble valencià, així com també un símbol de dedicació i excel·lència en l’àmbit musical.
Imatge de portada: (C) revistapoble.net
