La Falla Societat Club 53 afronta les falles de Burriana 2026 reafirmant-se com una de les comissions amb més personalitat i trajectòria de la ciutat.
Fundada en 1972, el 53 ha sabut conjugar tradició i irreverència, esperit crític i germanor, consolidant-se en la Categoria Especial com una veu pròpia dins del panorama faller burrianenc.
Al capdavant d’este exercici trobem el president Antonio Santos García , amb la Presidenta Infantil Zoe Marín Cerezo, acompanyats per les màximes representants de la comissió: la Fallera Major, Abril Chiva Canseco, i la Fallera Major Infantil, Marta Solà Piera. Quatre noms que simbolitzen el compromís, la il·lusió i la responsabilitat d’un any en què el 53 torna a apostar fort, tant en el monument gran com en l’infantil.
El major, obra de l’artista Pere Baenas amb crítica de Pepe Estaban i Bernat , porta per lema “Burriana emmascarada: el duc, la cort i…, quina tropa”.
La proposta transforma la ciutat en una Venècia molt nostra, una “Plana veneciana” on les góndoles naveguen per un particular riu Anna i la política es converteix en carnestoltes permanent. Dames, arlequins i personatges emmascarats donen la benvinguda a un escenari on tot és luxe aparent… i sàtira transparent.
El monument infantil, creat per Christian Martí nez Miralles sota el lema “Mare quina tribu”, aporta la llum i la tendresa que equilibren el conjunt.
Si el gran ens parla de màscares, el xicotet ens parla de rostres nets. Un Consell de savis que vetla pels somnis, una tribu que canta una cançó mig oblidada però plena de música, un món de casetes menudes amb la mar als peus i el cel com a sostre. Animals que escolten en silenci, sol i lluna que brillen alhora, xiquets i xiquetes lliures de ser com volen.
Gran i infantil no són dos relats separats, sinó dues mirades complementàries sobre una mateixa realitat.
Perquè si la política és teatre i la vida, a voltes, una opereta, la Falla Societat Club 53 la converteix en art efímer. La planta amb orgull, la viu amb passió i, fidel al ritual faller, la crema amb emoció, sabent que de les cendres naixerà, un any més, la crítica, la sàtira i la il·lusió compartida.
