La Falla Barri La Mota és sinònim d’història viva de la festa a Burriana. Fundada en 1945, ha travessat dècades de canvis socials, polítics i culturals mantenint intacta la seua essència: fer falla des del barri i per al barri.
En 2026, La Mota continua demostrant que la tradició no està renyida amb la imaginació, i que el seu esperit inquiet sap adaptar-se als temps sense perdre l’arrel.
Al capdavant de la comissió, una Junta Gestora formada per Silvia Carda Planelles, José Adrián Coronado Ayala, Sandra Carda Planelles, Noelia Díaz Diago i Rubén Lluesma assumeix el repte amb responsabilitat i il·lusió, acompanyats pel President Infantil Gonzalo Felguera Medina, que representa el futur d’una falla que sempre ha sabut combinar experiència i joventut.
Enguany, en Segona Categoria, La Mota presenta una doble proposta que dialoga entre el futur i la tradició, entre la tecnologia i el conte popular, amb el segell de l’artista Loren Fandos i la crítica sempre mordaç de Pepe Esteban.
El monument gran, sota el lema “La Borriana robótica”, ens situa davant una pregunta inevitable: estem preparats per a una invasió d’intel·ligència artificial? La falla imagina una ciutat transformada per robots fets “de casa”, màquines que netegen, reguen, tallen la brossa i treballen sense sou ni descans. Una Burriana automatitzada on la música ja no sona en vinils ni en discs compactes, sinó que viatja “per un fil”, invisible i immediata.
Amb humor i ironia, la crítica planteja un futur on fins i tot les falles podrien ser construïdes per robots. I què passaria aleshores amb l’artista? Si tot ho paga ell i les màquines fan la feina, potser decidirà aturar-se i no plantar mai més. La reflexió, disfressada de sàtira, apunta directament al valor del treball artesanal i a la necessitat de preservar l’ofici en un món cada vegada més automatitzat.
Les escenes quotidianes reforcen este contrast: el robot que neteja la casa, el que cuida el jardí amb precisió mil·limètrica, o aquells primers robots de joguet que funcionaven amb piles i que feien les delícies dels xiquets mentre els empenyien pel terra. I, en una imatge carregada de tendresa, el iaio que juga amb la neta, intercanviant papers fins que la fantasia converteix el joc en espectacle. Entre cables i bateries, La Mota recorda que la humanitat no es pot programar.
Però si el monument gran mira cap al futur amb mirada crítica, el monument infantil recupera el sabor dels contes de sempre amb “La rateta formatgera”. En esta història, la protagonista és una experta a triar el millor menú a la “magatzem lletera”. Coneix marques, formes i aromes; evita trampes amb astúcia i mai es conforma, sempre a la recerca de noves delícies.
La fàbrica formatgera es converteix en un paradís on cada dia és festa per a la rateta, que ensenya als més menuts valors com la curiositat, l’esperit crític i la capacitat d’escollir amb criteri propi. Amb un llenguatge pròxim i amable, la falla infantil combina humor i pedagogia, fent que la fantasia tinga també un punt de reflexió.
Així, La Mota planta en 2026 una proposta completa i coherent: d’una banda, la crítica social davant una societat cada vegada més robotitzada; de l’altra, la recuperació del relat tradicional que connecta generacions. Futur i passat es donen la mà en un exercici que reafirma la personalitat d’una comissió amb més de huitanta anys d’història.
Perquè si alguna cosa ha demostrat la Falla Barri La Mota des de 1945 és la seua capacitat d’evolucionar sense perdre l’ànima. I en cada plantà, entre ninots, versos i rialles, el barri torna a reconéixer-se en l’espill satíric d’un monument que parla del món… però sobretot parla de nosaltres.
