Són molts els mites i els consells, alguns d’ells sense massa sentit, que emboliquen l’eixida d’un any i l’entrada en un altre. D’entre tots ells hui rescatem dos per a la reflexió en una jornada marcada per la necessitat de descans: què succeïx amb la superstició de no haver pogut acabar a temps amb el «raïm de la sort», i el nostre primer consell de l’any: si vas sopar a casa com aprofitar el menjar sobrant de la Nit de Cap d’Any
Què passa si no t’has menjat els 12 grans de raïm a temps?: teories i mites
Cada 31 de desembre, a mitjanit, milers de persones es concentren davant del rellotge, el plat de raïm a la mà i els nervis a flor de pell. Les dotze campanades marquen l’entrada al nou any i, amb elles, el repte més famós del Cap d’Any: menjar el raïm a temps. Però… què passa realment si no ho has aconseguit?
La teoria més estesa diu que no acabar-se el raïm porta mala sort. Segons la tradició, cada raïm representa un mes de l’any, i deixar-ne algun al plat significaria que aquell mes vindrà carregat de problemes, disgustos o petits contratemps. Evidentment, no hi ha cap prova científica que ho confirmi, però el mite continua ben viu.
No totes les teories, però, són negatives. Alguns diuen que no acabar el raïm no és mala sort, sinó una advertència: l’any nou demana calma, menys presses i més consciència. Segons aquesta visió, empassar-se els grans de raïm a correcuita és una metàfora poc saludable per començar l’any.
Les excuses més habituals per a no poder menjar-les, són:
- El raïm era massa gros (culpa del supermercat).
- Les campanades anaven massa ràpid.
- Algú parlava i m’he despistat.
- He prioritzat brindar abans que mastegar.
Cap d’aquestes excuses, però, sembla afectar realment la sort de l’any següent. Per por de no arribar-hi, molta gent ha buscat solucions creatives: raïm pelat, sense llavors, tallat a trossets o fins i tot substituït per grillons de taronja, olives, gominoles o grans de xocolata. Segons els més puristes, això “no compta”; segons la majoria, l’important és participar i riure.
La veritat és que els 12 grans de raïm són sobretot una tradició col·lectiva nascuda fa més d’un segle i mantinguda per costum, no per superstició real. No acabar-se’ls a temps no canviarà el teu futur, però sí que pot regalar-te una anècdota divertida per explicar.
Ah! I molt important, millor deixar-se raïm sense menjar que tindre un problema greu amb una ennuegada, especialment en els més xicotets.
Com aprofitar les restes dels àpats de Cap d’Any
Cada vegada és més popular passar la Nit de Cap d’Any a casa, envoltat d’amics i sense l’estrés, i el preu, dels habituals restaurants. Així doncs, després dels grans sopars de Cap d’Any, moltes llars es troben amb la nevera plena de restes. Lluny de ser un problema, aquests aliments poden convertir-se en una oportunitat perfecta per cuinar de manera creativa, estalviar diners i reduir el malbaratament alimentari.
Els plats nadalencs poden tenir una segona vida. El pollastre rostit, el xai, el gall dindi o el capó es poden aprofitar per fer croquetes, canelons, empanades o fins i tot amanides tèbies. Tallats petits i barrejats amb verdures, donen lloc a plats nous i lleugers.Les carns sobrants també són ideals per preparar brous, sopes o cremes.
Els ossos i les carcasses aporten molt sabor i permeten cuinar plats reconfortants per als dies freds d’hivern. Afegint-hi arròs, fideus o llegums, es poden crear àpats complets i nutritius.Els plats de formatges i embotits solen ser abundants durant les festes. Les restes es poden aprofitar per fer truites, quiches, pizzes casolanes o entrepanscalents.
Els formatges una mica secs es poden recuperar si es gratinen, mentre que els embotits es poden tallar a daus i afegir a plats de pasta o arròs.Els torrons, neules i polvorons no han de quedar oblidats en un calaix. Es poden utilitzar per fer postres noves, com ara bases de pastissos, trufes, gelats casolans o iogurts amb trossets de torró. Així, els dolços tradicionals es transformen en receptes diferents i sorprenents.Tot i això sempre una bona opció es la de congelar les restes en porcions petites. D’aquesta manera, es poden consumir durant les setmanes següents sense presses. Etiquetar els recipients amb la data ajuda a mantenir l’ordre i evitar que el menjar acabi a les escombraries.
Aprofitar les restes dels àpats no només és pràctic, sinó també responsable. Cada petit gest contribueix a reduir el malbaratament alimentari i a valorar l’esforç que hi ha darrere de cada plat. A més, pot ser una experiència divertida per experimentar a la cuina i descobrir noves combinacions.
Per Eva Remolina / A
