El ninot de neu és una de les figures més representatives de l’hivern i de les festes de Nadal. Aquesta figura senzilla, creada amb boles de neu i adornada per bufanda, barret, botons, branques i pastanaga, ha captivat generacions arreu del món i forma part de l’imaginari col·lectiu de moltes cultures.
Tot i que la seva simplicitat pot fer pensar que és una tradició moderna, el ninot de neu té segles d’història. Les primeres representacions documentades daten de l’edat mitjana, quan la neu era abundant i la gent aprofitava els dies d’hivern per donar-li forma artística.
El primer “ninot” registrat és d’un manuscrit il·lustrat de 1380, on apareix un ninot de neu de forma rudimentària, però clarament identificable. A partir del Renaixement, es coneixen també escultures de neu creades per artistes, que aprofitaven aquest material efímer per expressar creativitat durant els mesos freds.
La tradició va arrelar especialment en països del nord d’Europa, com els Països Baixos, Alemanya i Escandinàvia, i més tard als Estats Units i al Canadà.Hi ha diversos motius pels quals el ninot de neu s’ha convertit en una pràctica universal:
1. Activitat lúdica i familiar
Fer un ninot de neu és una activitat que no requereix eines complexes i que permet a nens i adults divertir-se plegats.
2. Expressió artística
La neu és un material abundant, modelable i temporal. Les persones han creat figures de neu des de fa segles com a forma d’expressar-se artísticament.
3. Tradició hivernal
Amb el temps, s’ha convertit en un símbol associat a Nadal i a l’esperit festiu que acompanya els mesos freds.
4. Caràcter simbòlic
La imatge del ninot de neu combina la fragilitat (perquè es fon) i l’alegria. Representa l’efímer i el cicle de les estacions.
Per Eva Remolina / A.
