Amb una inversió de 150.000 euros finançada per la Generalitat, la nova fase de consolidació i excavació de l’indret permet descobrir una sagetera original
Núria Vargas
Des del turó de Suera Alta, a les portes del parc natural de la Serra d’Espadà, el castell de Maús s’alça discret i imponent, per recordar que aquest va ser, fa segles, un dels punts estratègics més importants de la zona. Després de diverses campanyes de recuperació i consolidació, l’antiga fortificació d’origen musulmà, emblema del paisatge de Suera i declarada Bé d’Interés Cultural, torna a traure a la llum troballes que la refermen com el que és: un element patrimonial únic, que s’integra com pocs en un paisatge de bellesa austera, on la natura i la història conviuen en silenci des de fa segles.
Hui, el castell torna a ser objecte d’una nova fase de treballs arqueològics i de consolidació, promoguts per l’Ajuntament de Suera, que permeten continuar avançant en la seua recuperació. Un projecte que combina investigació, conservació i complexitat tècnica per a mantindre viu un dels testimonis més valuosos del passat de la comarca.
El projecte s’insereix en el Pla Director del Castell de Maús, redactat pel despatx fabricante de espheras en l’any 2020. Una fulla de ruta que ha anat acomplint ja diverses fases. L’actual compta amb una inversió total de 150.000 euros, finançada a través de la línia d’ajudes de la Generalitat Valenciana destinada a la protecció i dinamització del patrimoni cultural per a l’exercici 2025. Adjudicada a Falomir Obras y Servicios i amb un termini de tres mesos, les actuacions inclouen una excavació arqueològica en la zona d’accés per descobrir el traçat del recinte exterior i reduir els rebliments acumulats amb el pas del temps. També s’estan fent treballs de consolidació i restauració dels llenços i torres de la muralla exterior.
La fase d’excavacions ha aportat importants troballes, com una sagetera (espitllera) original excavada en el mur que conserva perfectament la seua forma. El descobriment posa de manifest la complexitat del sistema militar i la importància estratègica del castell, que formava part de la xarxa de fortificacions musulmanes de la Serra d’Espadà juntament amb els castells d’Almonesir, Tales i Eslida. “Una joia”, segons detalla la regidora de Cultura de Suera, Celia Salvador, que s’afegeix a l’impacte positiu de la intervenció per a la consolidació d’estructures i recuperació de volums de l’indret, que havien quedat ocultes per la vegetació i el pas del temps. A més, el projecte contempla la delimitació amb baranes minimalistes i l’habilitació del recorregut interior amb graons integrats en l’entorn.
Un ingent treball constructiu que s’ha topat amb les dificultats d’accés a un paratge particularment agrest. Fins al punt que han sigut necessaris fins a 35 viatges en helicòpter per a traslladar els materials necessaris per a l’actuació.
