Els treballadors i treballadores d’À Punt, reunits en assemblea, han fet públic un comunicat en què denuncien la “manipulació” en els informatius de la radiotelevisió pública valenciana, amb “notícies al dictat”, així com una “pèrdua d’autonomia i de qualitat del servei públic” des de l’arribada del PP al Govern de la Generalitat, amb el suport parlamentari de Vox.
Segons expliquen, “des de l’arribada del PP al govern de la Generalitat, amb el suport parlamentari de Vox, en À Punt s’han succeït una sèrie de canvis que està patint la plantilla i amb els quals no estem d’acord”. El primer d’aquests canvis, asseguren, va ser “el canvi de la llei que ha convertit la radiotelevisió pública en corretja de transmissió del Consell i que minva l’autonomia d’esta empresa, necessària per a donar un servei públic de qualitat”. Aquesta modificació, afegeixen, “va significar també la supressió del Consell de la Ciutadania i la suspensió temporal del Consell d’Informatius”.
“El nou reglament per a este òrgan ha eliminat tota la capacitat de decisió de la Redacció, i ha esborrat l’exercici necessari de la transparència”, subratllen. “La falta de Consell d’Informatius ha impedit tindre una veu per a denunciar tots els canvis que s’han produït estos mesos.”
Nou Llibre d’estil
Un altre dels punts destacats pel personal és l’aprovació “a correcuita d’un nou Llibre d’estil amb modificacions substancials respecte a la línia editorial anterior”. El text, denuncien, “elimina qualsevol referència a la violència de gènere, fins i tot la nega, i no proporciona les pautes per a tractar informativament esta qüestió tan primordial”.
A això s’afig “la cobertura d’actes taurins, als quals s’oposa part de la plantilla, per considerar-los maltractament animal”. Per primera vegada, afirmen, “alguns treballadors han hagut de recórrer a la clàusula de consciència per negar-se a cobrir estes notícies”. “Dos treballadores ja han fet ús d’esta clàusula i han abandonat la casa pel canvi de la línia editorial, que atempta contra el servei públic d’este mitjà.”
El nou Llibre d’estil, a més, “obri la porta a la incorporació del castellà de manera massiva en la radiotelevisió pública, en la qual el valencià ha deixat de ser la llengua vehicular, que és la raó de ser d’este mitjà de comunicació”. “No sols arracona la llengua, sinó que imposa un valencià col·loquial lluny de l’estàndard, que hauria de ser el nostre registre, i no el ‘valencià del carrer’ de què parla el PP.” També recorden que “el Llibre d’estil no té el vistiplau de l’AVL” i que “la direcció d’informatius està passant per damunt del departament lingüístic […] i fins i tot dona directrius sobre paraules normatives que no vol que s’utilitzen”.
“D’altra banda, la incorporació de periodistes que no tenen el nivell mínim de valencià en determinades finestres el deteriora encara més. Ens avergonyim del deteriorament que està patint la nostra llengua, objecte de burla merescuda en les xarxes socials.”
El vídeo del Cecopi
“Ens avergonyim de tot el que ha passat amb el famós vídeo del Cecopi. Sorprenentment, l’empresa ha decidit investigar la filtració d’este vídeo a TVE i no les persones que van decidir no lliurar les imatges i l’àudio a la jutgessa.”
En el comunicat, reclamen “explicacions i transparència” i “exigim responsabilitats a l’anterior direcció d’Informatius, que va prendre la decisió de prohibir utilitzar eixe àudio, i a l’actual, que l’ha perpetuat posteriorment; també ho reclamem per a la cap del Departament Jurídic per la gestió jurídica del cas”. Recorden, a més, que “el divendres 19 de setembre la jutgessa emetera una interlocutòria demolidora contra la postura de la direcció d’À Punt”.
“A la redacció se la va enganyar dient que sí que s’havia enviat, i ara ja estem patint la crisi reputacional ocasionada exclusivament per la direcció. Volem recordar que la plantilla no és la direcció i lluitem des de dins per a ajudar a denunciar tot el que es va fer malament i s’ha continuat fent en esta trista desgràcia”.
Privatització i precarietat
“L’equip que dirigix esta empresa ha apostat per una privatització brutal dels programes en ràdio i televisió sense precedents, que va en detriment de la qualitat dels continguts i de la llengua.” En la nova temporada, “la direcció ha contractat programes externs que fins ara eren de producció pròpia, entre altres, els programes esportius.”
També denuncien que “la ràdio continua maltractada per la direcció, infradotada de personal i mitjans, uns problemes comuns a altres departaments.” A això s’afig “la precarietat laboral per les interinitats, els comiats per als contractes abans dels tres anys, la manca de conveni laboral després de huit anys, i les denúncies per a cobrar els triennis que ens corresponen.”
Tot això, conclouen, “dificulta la nostra tasca per a donar un servei públic i de qualitat com el que mereix la ciutadania”, encara que subratllen que “no defugirem el nostre deure.” “Els treballadors i treballadores del web, les xarxes, la ràdio i la televisió públiques tenim un compromís amb la societat valenciana. Hem demostrat que, a pesar de tot, som professionals […] si no ho fem ara és perquè no ens deixen”.
Comunicat íntegre de la plantilla d’À Punt, reunida en assemblea
Des de l’arribada del PP al govern de la Generalitat, amb el suport parlamentari de Vox, en À Punt s’han succeït una sèrie de canvis que està patint la plantilla i amb els quals no estem d’acord i que volem manifestar ací.
El primer va ser el canvi de la llei que ha convertit la radiotelevisió pública en corretja de transmissió del Consell i que minva l’autonomia d’esta empresa, necessària per a donar un servei públic de qualitat. Això va significar també la supressió del Consell de la Ciutadania i la suspensió temporal del Consell d’Informatius. El nou reglament per a este òrgan ha eliminat tota la capacitat de decisió de la Redacció, i ha esborrat l’exercici necessari de la transparència. La falta de Consell d’Informatius ha impedit tindre una veu per a denunciar tots els canvis que s’han produït estos mesos.
El pas següent va ser aprovar a correcuita un nou Llibre d’estil amb modificacions substancials respecte a la línia editorial anterior. El llibre elimina qualsevol referència a la violència de gènere, fins i tot la nega, i no proporciona les pautes per a tractar informativament esta qüestió tan primordial. A més, incorpora la cobertura d’actes taurins, als quals s’oposa part de la plantilla, per considerar-los maltractament animal. Per primera vegada en À Punt, alguns treballadors han hagut de recórrer a la clàusula de consciència per negar-se a cobrir estes notícies. A més, dos treballadores ja han fet ús d’esta clàusula i han abandonat la casa pel canvi de la línia editorial, que atempta contra el servei públic d’este mitjà. Per tant, és un molt mal símptoma del que està passant.
El Llibre d’estil, a més, obri la porta a la incorporació del castellà de manera massiva en la radiotelevisió pública, en la qual el valencià ha deixat de ser la llengua vehicular, que és la raó de ser d’este mitjà de comunicació. No sols arracona la llengua, sinó que imposa un valencià col·loquial lluny de l’estàndard, que hauria de ser el nostre registre, i no el “valencià del carrer” de què parla el PP. El Llibre d’estil no té el vistiplau de l’AVL. En este context, la direcció d’informatius està passant per damunt del departament lingüístic, que és el que té la competència en qüestions de llengua, i fins i tot dona directrius sobre paraules normatives que no vol que s’utilitzen.
D’altra banda, la incorporació de periodistes que no tenen el nivell mínim de valencià en determinades finestres el deteriora encara més. Ens avergonyim del deteriorament que està patint la nostra llengua, objecte de burla merescuda en les xarxes socials.
Ens avergonyim de tot el que ha passat amb el famós vídeo del Cecopi. Sorprenentment, l’empresa ha decidit investigar la filtració d’este vídeo a TVE i no les persones que van decidir no lliurar les imatges i l’àudio a la jutgessa. Reclamem explicacions i transparència i exigim responsabilitats a l’anterior direcció d’Informatius, que va prendre la decisió de prohibir utilitzar eixe àudio, i a l’actual, que l’ha perpetuat posteriorment; també ho reclamem per a la cap del Departament Jurídic per la gestió jurídica del cas. Tot després que el divendres 19 de setembre la jutgessa emetera una interlocutòria demolidora contra la postura de la direcció d’À Punt.
A la redacció se la va enganyar dient que sí que s’havia enviat, i ara ja estem patint la crisi reputacional ocasionada exclusivament per la direcció. Volem recordar que la plantilla no és la direcció i lluitem des de dins per a ajudar a denunciar tot el que es va fer malament i s’ha continuat fent en esta trista desgràcia.
Denunciem també la manipulació en els informatius amb notícies al dictat, que es fa extensible a altres programes de contingut informatiu com és Va de bo, amb informació esbiaixada i poc seriosa que no ha tingut cap conseqüència interna en la direcció d’este programa, més enllà del comunicat de disculpa de la CACVSA, en l’últim cas. Citem dos exemples: el lamentable vídeo sobre Diana Morant i Pedro Sánchez o les acusacions contra l’organització de les protestes de la Vuelta ciclista a Espanya.
L’equip que dirigix esta empresa ha apostat per una privatització brutal dels programes en ràdio i televisió sense precedents, que va en detriment de la qualitat dels continguts i de la llengua. En la nova temporada, la direcció ha contractat programes externs que fins ara eren de producció pròpia, entre altres, els programes esportius. La ràdio continua maltractada per la direcció, infradotada de personal i mitjans, uns problemes comuns a altres departaments.
En estes circumstàncies, la precarietat laboral per les interinitats, els comiats per als contractes abans dels tres anys, la manca de conveni laboral després de huit anys, i les denúncies per a cobrar els triennis que ens corresponen donen com a resultat una plantilla coaccionada, amenaçada i precaritzada.
Tot el que hem exposat dificulta la nostra tasca per a donar un servei públic i de qualitat com el que mereix la ciutadania, però volem dir que no defugirem el nostre deure. Els treballadors i treballadores del web, les xarxes, la ràdio i la televisió públiques tenim un compromís amb la societat valenciana. Hem demostrat que, a pesar de tot, som professionals, com es va comprovar en la cobertura de la dana, i que podem fer-ho bé; si no ho fem ara és perquè no ens deixen.
