- Reclama al Govern “el mateix tracte” que la central d’Almaraz” per a tramitar la pròrroga de Cofrentes i recorda que si es tancara “la nostra independència energètica es retardaria en 25 anys”
- Assenyala que la Comunitat Valenciana “ja té una política energètica pràctica i allunyada dels extrems” que combina les energies renovables amb les fonts convencionals per a disposar d’un sistema “estable, competitiu i sostenible”
- Anuncia l’habilitació del procés perquè associacions i col·legis professionals s’acrediten com a entitats col·laboradores de certificació en l’autorització d’instal·lacions de renovables la qual cosa podria estalviar “un any de mitjana”
- Avança una reforma normativa per a acurtar els terminis d’instal·lació a sis mesos i el compromís per oferir “energia neta, barata i constant per a garantir inversions que creen ocupació i millors servicis públics”
- Destaca mesures com el Decret llei de simplificació administrativa que ha permés “autoritzar 74 noves instal·lacions amb una potència de 1.500 megawatts” i lamenta el temps perdut durant els 8 anys del Botànic
El president de la Generalitat, Carlos Mazón ha assegurat que el compromís del Consell és “aconseguir la sobirania i la independència energètica de la Comunitat Valenciana en 2035”, al mateix temps que ha alertat que si la central nuclear de Cofrentes tanca es retardarà esta fita “en 25 anys”.
Així s’ha manifestat en la presentació de l’Estratègia energètica a on ha afirmat que la Comunitat Valenciana ja “té una política energètica pràctica i allunyada dels extrems que ha passat del dogmatisme al pragmatisme”.
Mazón ha ressaltat que esta estratègia és el full de ruta “per a aconseguir este objectiu perquè tenim les condicions, la tecnologia i la voluntat política de dur-lo a terme”, al mateix temps que ha destacat el paper fonamental de l’energia en “la reconstrucció de les zones afectades per les riuades i l’impuls de la Comunitat Valenciana”.
El cap del Consell ha explicat l’aposta de l’executiu valencià per un model energètic que combine les renovables com la solar, l’eòlica, i l’hidrogen verd, juntament amb altres convencionals com la nuclear, “per a reforçar el nostre sistema elèctric i guanyar en sobirania energètica i no dependre de l’exterior, com ho fem amb altres recursos estratègics com l’aigua”.
Mazón ha recordat que en l’actualitat, la Comunitat Valenciana importa més del 40 % de l’energia que consumix. “Esta dependència -ha incidit- ens fa especialment vulnerables i llastra la nostra capacitat d’atraure inversions, mantindre la competitivitat de les nostres empreses i generar llocs de treball”.
El president ha assenyalat que la transició energètica “no pot fer-se si la central de Cofrentes tanca en 2030” per la qual cosa ha reclamat al Govern d’Espanya el “mateix tracte” que ha oferit a la central extremenya d’Almaraz de tramitar la pròrroga de la central si ho sol·licita la propietat de la planta perquè “no podem fer una transició energètica pragmàtica i assenyada amb una mà lligada a l’esquena”.
Igualment, ha criticat que “l’emmagatzematge energètic no s’estiga desenrotllant pel Govern d’Espanya amb lleis clares” i ha titllat “d’immoral que el rebut de la llum depenga de decisions polítiques de l’executiu central i d’un ambientalisme mal entés i pitjor executat”.
Cal assenyalar que si la central de Cofrentes es clausura hui mateix la dependència energètica de la Comunitat Valenciana passaria del 43 % actual al 73 %. Per a Mazón, “això posaria en risc l’operativitat i la competitivitat de més de 12.000 empreses industrials altament dependents del subministrament elèctric, que generen 184.000 ocupacions directes i condicionen 235.000 ocupacions indirectes”.
Acurtar terminis i facilitar la tramitació
Durant la seua intervenció, Mazón ha anunciat l’habilitació del procediment perquè associacions, col·legis professionals i entitats interessades puguen sol·licitar la seua acreditació com a entitats col·laboradores de certificació en l’àmbit de l’autorització d’instal·lacions d’energies renovables “amb la qual cosa estalviarem més d’un any de temps de mitjana en el procés”. A més, ha avançat que esta mesura s’estendrà per a les autoritzacions de línies elèctriques i subestacions.
El cap del Consell ha assenyalat que l’Estratègia energètica preveu una reforma normativa per a l’autorització d’instal·lacions de producció, transport i distribució d’energia que “serà una revolució per a reduir el termini que fins ara tardaven entre tres i cinc anys, a sis mesos com a màxim”.
En esta línia, també ha apuntat la modificació legislativa perquè construir instal·lacions més resistents a situacions d’emergència com les ocorregudes per les riuades “es reduïsca a uns mesos i no anys com fins ara”.
Una estratègia des del minut u
Mazón ha afirmat que el Consell del canvi continuarà amb la reducció de la burocràcia posada en marxa amb el Decret llei de simplificació administrativa per a facilitar la inversió que “va permetre acurtar terminis, eliminar traves i agilitzar tràmits”.
“Una actuació que ens ha permés en menys d’un any autoritzar 74 instal·lacions energètiques amb una potència de més de 1.500 megawatts i avançar en l’embós de prop de 20.000 expedients que ens trobem”, ha indicat.
A més, el president ha asseverat que esta estratègia “ens permetrà recuperar el temps perdut durant els huit anys del Botànic que només va ser capaç d’instal·lar el 8 % de la potència en renovables marcada per la Unió Europea”.
De fet, entre 2018 i 2023, en la Comunitat Valenciana es van instal·lar només 100 megawatts de fotovoltaiques davant dels 5.994 d’Extremadura, 5.349 de Castella-la Manxa; 4.715 d’Andalusia i 2.245 d’Aragó.
Mazón ha manifestat que la Generalitat “està resolent esta situació perquè necessitem garantir una energia neta, barata i constant als projectes d’inversió que creen ocupacions de qualitat que redunden en més cotes de benestar i millors servicis públics”.
El cap del Consell ha realçat “les condicions òptimes del nostre territori per a les renovables que, sumat a un sector empresarial energètic punter i referent mundial, ens farà liderar la transició energètica”.
De la mateixa manera, ha incidit en “la inversió de gran envergadura” compromesa en el nostre territori per valor de 10.000 milions d’euros per a al·ludir a la necessitat d’una “capacitat energètica segura i competitiva”, a més d’asseverar que “si garantim esta energia no solament garantim eixes inversions, sinó que en vindran més”.
Eixos de l’Estratègia
L’Estratègia energètica de la Comunitat Valenciana preveu 14 eixos que integren tota la cadena del sistema energètic de manera multidisciplinària i coherent amb els objectius espanyols i europeus.
Estos eixos prioritaris que marcaran la política energètica del Consell són: la simplificació administrativa, l’energia solar fotovoltaica, l’energia eòlica, el biogàs, la biomassa, l’hidrogen verd, l’emmagatzematge energètic, les xarxes elèctriques de transport i distribució, la cogeneració, el vehicle elèctric, els certificats d’eficiència energètica, l’estalvi energètic en els sectors productius, la captura de CO₂ i l’energia nuclear.
Per a cada un d’estos eixos l’estratègia preveu el desenrotllament d’una bateria d’actuacions, algunes ja en fases avançades com l’actualització del Pla eòlic, el Pla de la biomassa o el Pla del vehicle elèctric, entre altres.
