El conclave és el procés pel qual l’Església catòlica escull un nou Papa. La paraula «conclave» prové del llatí cum clave, que significa «amb clau», en referència al tancament a clau dels cardenals durant el procés per garantir la seva privacitat i evitar pressions externes. Està format únicament pels cardenals de l’Església catòlica menors de vuitanta anys. Aquests són els únics amb dret a vot. Actualment, segons el reglament, el màxim nombre de cardenals electors pot ser de 120, tot i que aquest límit pot variar lleugerament segons les circumstàncies.
El conclave es convoca després de la mort o renúncia d’un Papa (com va passar el 2013). Després de la mort, el Col·legi de Cardenals es reuneix a Roma per organitzar el funeral i començar els preparatius. El conclave ha de començar entre 15 i 20 dies després de la seu vacant, per donar temps als cardenals de tot el món per arribar a Roma. El conclave es fa a la Capella Sixtina, al Vaticà. Abans d’iniciar-se el procés d’elecció, tots els cardenals fan un jurament de secret absolut. A més, queden tancats sense comunicació amb l’exterior mentre dura l’elecció. No poden tenir accés a telèfons, internet, premsa ni contacte amb persones alienes al conclave.
Durant aquest temps, els cardenals s’allotgen a la Domus Sanctae Marthae, una residència dins del Vaticà, i es desplacen caminant cap a la Capella Sixtina per les votacions. L’elecció es fa mitjançant votacions secretes. Per ser escollit Papa, un cardenal ha de rebre una majoria de dues terceres parts dels vots. El procés és el següent:
- Cada dia es poden fer dues votacions al matí i dues a la tarda.
- Després de cada votació, els resultats es compten i els vots es cremen.
- Si no hi ha un guanyador, es crema amb productes que fan sortir fum negre (fumata nera) de la xemeneia de la Capella Sixtina.
- Quan finalment un cardenal rep els vots necessaris i accepta el càrrec, es crema amb productes químics que produeixen fum blanc (fumata bianca), senyal que ja hi ha un nou Papa.
Tot aquest procés està regulat pel document Universi Dominici Gregis, promulgat per Joan Pau II i modificat lleugerament pel Papa Benet XVI i després pel Papa Francesc. Aquest document estableix totes les normes, des de qui pot votar fins a com s’han de comptar els vots i què passa en cas de bloqueig prolongat.
Un cop elegit, el nou Papa tria el seu nom pontifici i es presenta a la plaça de Sant Pere amb el famós anunci: Habemus Papam (“Tenim Papa”).
Eva Remolina / A.
