De súpervendes a clàssics de la literatura contemporània, autors novells i consolidats, de novel·la negra, històrica, juvenil, poesia o capaç d’endinsar-nos a través de les paraules en la complexitat de la psicologia humana. Castelló és bressol i escenari d’una constel·lació d’autors i autores que dibuixen un panorama literari en efervescència. En el Dia del Llibre, més enllà de les activitats que poblen cada racó de la província, és l’ocasió per a detenir-nos en allò essencial: les veus que escriuen des de la terreta.
Si hi ha un nom que ressona inevitablement quan es parla de literatura de Castelló és el de Manuel Vicent . Nascut a la Vilavella, Vicent és considerat un dels millors cronistes de la història recent d’Espanya, capaç de capturar la llum i les ombres del Mediterrani amb un estil personal i únic que li ha valgut el reconeixement de crítica i públic. En 2024 va publicar la seua última novel·la, Una historia particular, mentre que en juny veurà la llum Retablo ibérico, un volum que recull la trilogia de la història contemporània d’Espanya que dibuixen Aguirre , el magnífico, El azar de la mujer rubia y Desfile de ciervos (Alfaguara).
Una altra de les veus imprescindibles en el panorama literari de Castelló és la del vila-realenc Vicent Usó. Crònica de la devastació, Les ales enceses o Les veus i la boira són algunes de les seues novel·les més llorejades. Recentment, ha publicat Les ferides del món (Bromera), un recull d’històries breus on recupera l’origen de la seua primera novel·la d’èxit, La mirada de Nicodemus.
De Vila -real són també altres noms fonamentals de les lletres castellonenques, com Anna Moner, Susanna Lliberós, Paula Bonet o Luis Aleixandre, qui té en aquests moments en les llibreries la seua última novel·la, Candelas de media tarde (Ediciones intrèpides), ambientada en la Vila -real de la Segona República per a oferir els lectors un relat entre la novel·la negra i la històrica.
Entre les novetats editorials d’aquest 2025 no pot faltar tampoc la veu de Rosario Raro, guanyadora recentment del Premio Azorín amb La novia de la paz (Planeta). L’escriptora de Segorbe viatja en el seu últim treball a la Sud-Àfrica de principis del segle per a contar una història d’amor, erotisme i segones oportunitats.
Eloy Moreno , amb els súpervendes El bolígraf de tinta verda, inicialment autoeditat, o Invisible (Nube de tinta), és també un nom propi indiscutible en el panorama literari de Castelló, com ho són altres potser menys reconeguts en l’àmbit estatal però molt apreciats a la terreta com Pere Cervantes (Me olvidé del cielo, Ediciones Destino), José Manuel González Cuesta (Hotel Voramar), Julio César Cano y la última entrega de su inspector Monfort (Corazón en silencio, Maeva). La burrianense Bibiana Collado (Chispitas de carne, Anagrama), Francisco Toledo (La estrella de Ébano, Grijalbo), Desirée Ruiz (La casa de las amapolas, Ndenovela) o Raúl Ariza, amb la recent Pústulas (Talentura) engrosseixen la rica –i incompleta- llista d’autors nascuts o establerts a la província.
Castelló escriu i ho fa amb veu pròpia, diversa, potent i plena de matisos. Una literatura que batega entre llengües, gèneres i generacions.
