L’origen del Carnestoltes es remunta a fa més de cinc mil anys. Temps més tard, els romans i els grecs també ho van acabar adaptant a les seves cultures. L’església, lluny de poder acabar amb aquesta celebració, es va veure obligada a incloure aquesta festa en el seu calendari i va establir la paraula «Carnem Levare» (Carnestoltes) per a definir-la, que significa literalment, treure’s la carn o acomiadar-se de la carn. Tot això per definir una setmana en la qual s’accepten tots els excessos per a després començar una altra de recolliment i purificació, la Quaresma, que prepari el cos i l’ànima adequadament per l’arribada de la Setmana Santa.
Curiositats del Carnestoltes
Potser la més significativa és la que fa referència a la data en què se celebra. I és que aquesta es tracta d’una festa mòbil que mai coincideix en els dies, ja que depèn directament de la tradició cristiana. El diumenge de Resurrecció és el dia que marca tota la resta de la celebració. Per a calcular-ho, funciona de la següent manera:
Tal com estableix l’església, el Diumenge de Rams es fixa segons el calendari lunar, establint-se que aquest ha de ser el diumenge de la primera setmana de primavera en la qual hi hagi lluna plena. A partir d’aquest dia, es resten els 40 dies destinats a la Quaresma (que representen els dies que Jesús va estar al desert en dejú), i d’aquí surt la data en què ha de celebrar-se aquesta festivitat.
Però no és l’única que trobem. Altres curiositats són per exemple:
– Que durant la dictadura de Franco es va prohibir dir la paraula Carnestoltes i es van censurar gran part de les activitats, entre elles, les xirigotes de Cadis, no sent fins al 1977 que es va tornar a restaurar la normalitat.
– Que el personatge que representa la Vella Quaresma (enemiga del Rei Carnestoltes) sempre duu un tros de bacallà, símbol que només el diumenge de Quaresma es podia menjar peix.
– Que la Botifarra d’ou és un menjar característic del dijous gras: el dia que marca el tret de sortida al Carnestoltes i en el que es permetia menjar tota mena d’aliments greixosos, just abans de començar el període d’abstinència marcat per la Quaresma.
– Que un altre menjar d’aquests dies és l’olla dels pobres. Aquest menjar fet principalment de carn de porc es donava a la gent sense recursos per tal que poguessin suportar el període de dejú que comentàvem.
– El carnestoltes de Rio de Janeiro, és el més multitudinari, congregant a més de 5.000.000 de persones tots els anys. Però no són menys coneguts, el de Venècia o dins el nostre país, els de Santa Cruz de Tenerife, Cadis o Sitges.
Per Eva Remolina / A.
