El terme gaiata, eixe «esclat de llum sense foc ni fum» emblema de la història i les festes de la Magdalena de Castelló… no figura al diccionari. Almenys, no en el de la Real Academia Española de la llengua.
Ho ha posat sobre la taula l’escriptor, exrector de la Universitat Jaume I i expresident de Puertos del Estado, Francisco Toledo, qui, en un article que publica al seu web, explica els motius que l’han portat a promoure una petició a la RAE per a incloure una entrada per al monument castellonenc per excel·lència.
A més del diccionari de la RAE, el terme tampoc figura en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans -referència en el domini lingüístic-, on tan sols figura l’accepció de «bastó que usen els pastors, encorbat en la seua part superior». Sí que trobem el mot «gaiata» en el diccionari normatiu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua amb el significat de monument festiu. Allí, hi ha una entrada per la accepció «etnològica» del terme: «En les festes de la Magdalena de Castelló de la Plana, cadafal mòbil que s’instal·la en les vies públiques, sobre el qual hi ha un muntatge de llums que formen figures».
La petició de Toledo, en tot cas, només es refereix al diccionari de referència del castellà. L’escritor explica que va detectar aquesta absència mentre escrivia un article per a un llibret de Magdalena. En contrast amb altres tradicions festives com les ‘falles’, que sí estan recollides al diccionari, la paraula ‘gaiata’ no té cap entrada reconeguda.
El significat proposat per Toledo per a la RAE defineix la gaiata com un «monument il·luminat que representa les gaiates, fanals i canyes que, segons la tradició, usaren els primers castellonencs en el seu camí des del Castell de Fadrell per establir-se a la Plana». També ha suggerit que s’incloga un segon significat referit a la ‘gaiata’ com una «associació cultural pròpia de les festes de la Magdalena».
Toledo ha habilitat un apartat en la seua pàgina web (www.franciscotoledolobo.com) perquè ciutadans i entitats puguen donar suport a la petició. «Els he traslladat evidències dels seus usos i espere que prompte “gaiata” aparega en el diccionari. Després demanaré que es reconeguen les paraules gaiatero i gaiatera. Les gaiates s’ho mereixen. Castelló s’ho mereix», conclou el catedràtic.
