La imatge de la devastació ací, al costat de casa, se’ns quedarà gravada per sempre en la memòria i en la retina. Des d’uns pocs quilòmetres de distància, els més afortunats anem deslligant el nus que tenim a l’estómac a força de recollir tot el que se’ns ocorre que pot fer falta i la idea que, quan el cel rugeix, no estem ningú fora de perill ens posa davant l’espill de la vulnerabilitat de la nostra terra. Fins i tot, una peregrina alarma a la presa de Cirat ens va situar –ni que fora uns pocs minuts- en el pitjor dels escenaris. La pregunta arriba sola: estem preparats per a fer front a episodis meteorològics tan virulents? O, aterrant a qüestions més domèstiques, en quines condicions tenim el nostre riu i els nostres barrancs?
“En primer lloc, pel que fa a la presa de Cirat, hem de donar-li la importància que té. La presa de Cirat és més xicoteta que el pantanet de Santa Quitèria. Mig hectòmetre cúbic que hauria aturat el pantà del Sitjar, que en eixe moment podia albergar 27 hectòmetres cúbics; pràcticament, seria com tirar un didal d’aigua en un poal. No entenem per què es va donar aquesta alarma ni per què afectava a Vila -real, quan a altres municipis com Almassora o Onda no els tocava”, explica el president de la Comunitat de Regants de Vila -real, Pasqual Broch, president també del Sindicat Central d’Aigües del Millars i de la Federació de Comunitats de Regants de la Comunitat, a més de vicepresident de la CHX. El Sindicat de Regs de Vila -real ha estat un dels col·lectius que s’ha desplaçat a la zona més afectada per la DANA per a col·laborar en les tasques de neteja amb maquinària pesant. És també una veu molt autoritzada per a explorar les condicions actuals del nostre riu Millars.
“El Millars és un riu mediterrani. I això vol dir que durant èpoques de l’any no passa aigua i quan passa, passa una barbaritat. L’assut de Vila -real l’hem refet 12 o 13 vegades”, explica Broch, qui apunta a un canvi substancial en els costums i usos del riu que ha acabat afectant a les condicions de manteniment del riu, sobretot amb l’increment de canyar, una espècie invasora amb una presència cada vegada major a la zona. “El llit del riu abans estava net perquè la gent, mon pare per exemple, les canyes les agafaven per a fer forquetes i ens les emportàvem a casa. Ara la gent ja no va a traure les canyes del riu, ja no va a traure grava del riu com antigament es treia. Ja no va a nadar al riu”, explica el president dels regants.
Aquest increment de canyar en el llit del riu és una dels aspectes més visibles de l’estat de manteniment de l’espai natural. I ací les veus discrepen, des de qui demana la seua retirada i major control sobre l’estat de les lleres fins a les posicions més proteccionistes, que advoquen per no interferir en els processos naturals. “Molta gent, els alcaldes sobretot de la part de la muntanya, on són llits de riu estrets i de molta velocitat, està demanant llevar canyar perquè quan plou, evidentment, para l’aigua -eixa és la diferència entre els barrancs i les rambles, que fan més mal perquè no para res l’aigua- però quan hi ha un embús també crea una parades artificials que acaben rebentant i fent més mal”, detalla Broch.
“Estem entre dos posicions extremes. Hi ha molta discussió sobre el manteniment dels rius. Ni una cosa ni l’altra”, valora. Siga com siga, la neteja o no del canyar del riu ja no és només una qüestió d’usos humans i està estrictament controlada i vigilada. “S’han de demanar permisos i pràcticament no en donen”, assenyala. “A més, des de la CV-10 fins a la desembocadura, el riu té una doble protecció, perquè és paisatge natural”, detalla. Tot i això, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer “va fent actuacions” d’eliminació de canyar i també el Consorci del Millars té projectes en marxa.
En la mateixa línia, el conservacionista Julio García Robles, membre d’EDC Natura i autor de diverses publicacions al voltant de l’ecosistema del Millars, advoca per programes més ambiciosos i continuats d’eliminació de canyar. “Episodis com els que hem viscut, sobretot a València, no hi ha res que ho absorbisca. L’únic que pots fer és preparar-te millor per què el colp siga menys dur. De totes formes, seria molt difícil que passara una cosa així. I mira que hem tingut crescudes, que fins i tot tenim les marques allí al Termet de fins on va arribar l’aigua. Però és un riu amb moltes eixides i amb un llit que no és molt gran. El que sí s’hauria de fer és eliminar la canya amb projectes seriosos i a llarg termini, amb voluntat política. La canya és fatal per a l’ecosistema”, valora. “Haurien de deixar que la gent, de manera ordenada i en determinades zones, poguera netejar canyar”, afegeix Broch.
Quant al volum d’aigua, el president del Sindicat de Reg puntualitza que, a pesar de l’increment de les reserves que han suposat les últimes pluges, es mantenen almenys fins a març les restriccions per al reg. “Ens va dir la Confederació que, fins al març, els regants del Millars estaríem en el 10% de restriccions. El que sí que és veritat és que els nostres pantans tenen una reserva més o menys del 20% i en dues setmanes pràcticament ja estarem al 50%. Això feia pràcticament dos anys que no passava. Dins la gravetat, podem dir que el malalt millora, però segueix estant malalt. I, per tant, ens hem de cuidar”, conclou Broch.
Imatges: (C) revistapoble.net
