Vicent Ortells Gil
Manuel Vidal Barrachina, destacat pescador vila-realenc, ha aconseguit un important reconeixement en el Campionat Mundial de Pesca de ‘Corcheo Mar’, celebrat recentment a Grècia.
La seua excepcional participació li ha valgut dues medalles: la de bronze en la categoria individual i la de plata per equips amb la selecció espanyola, composta per dos pescadors de Gandía, dos de les illes Canàries i el mateix Manu Vidal .
El campionat, que reuneix els millors pescadors esportius de tot el món, és un esdeveniment clau en el calendari internacional de pesca de ‘Corcheo Mar’. En aquesta edició, Vidal Barrachina no sols va destacar per la seua habilitat individual, que el va portar a pujar al podi en la tercera posició, sinó que també va ser peça clau en l’èxit de l’equip espanyol, que va aconseguir la segona posició en la classificació general per equips.
Vidal comenta per a revistapoble.net que el resultat «ha sigut un poc sorpresa. La veritat és que els peixos que agafàvem allà no són com els d’ací, però em va eixir bé. El campionat va ser en l’illa de Samos, a Grècia, al mig de la mar, amb un peix que és un poc estrany, són peixos que normalment s’agafen en barca, peixos que ací no en tenim«, afirma.
El torneig va estar marcat per les condicions de les aigües gregues, la qual cosa va fer que la competició fora encara més intensa i exigent per a tots els participants. Malgrat això, Manu Vidal Barrachina va mostrar la seua destresa i experiència, contribuint de manera decisiva al resultat final de l’equip i assegurant-se el seu lloc entre l’elit mundial de la pesca de ‘Corcheo Mar’.
La medalla de plata obtinguda per l’equip espanyol reforça, a més, el prestigi del país en aquesta disciplina, on Espanya ha demostrat ser una potència consolidada a escala internacional.
La pesca de ‘Corcheo Mar’ és una tècnica de pesca amb canya que utilitza un flotador (també anomenat suro o boia) com a indicador de picada. El flotador roman a la superfície de l’aigua i permet al pescador detectar quan un peix ha mossegat l’ham, ja que el suro s’enfonsa o es mou bruscament.
Preguntat pel tipus d’entrenament que exigeix la pesca esportiva el medallista ens comenta que «nosaltres, per exemple, per estar a bon nivell tenim que practicar dos o tres vegades a la setmana. Pràcticament tots els caps de setmana. El que fem també és intentar agafar informació de l’escenari on anem a pescar en el campionat següent, i intentar anar a pescar als llocs que més es pareguen. L’any que ve, per exemple a França, serà des d’una platja, i s’ha de pescar molt lluny. Llavors, durant tot aquest any, la preparació serà haver d’anar a pescar lluny i buscar els peixos lluny. També t’informes del tipus d’espècies que n’hi ha en aquell lloc. Totes les espècies de la mar no mengen el mateix, ni mengen de la mateixa manera, ni a la mateixa profunditat, ni a la mateixa altura«, analitza.
Sobre els pròxims reptes competitius, els següents campionats, l’objectiu ja és clar. «Abans d’aquest últim torneig venia del campionat d’Espanya, on vaig quedar subcampió d’aquesta competició i llavors estic classificat per al Mundial de l’any que ve, que se celebrarà al port de Menton, a França. El pròxim objectiu que tinc en el cap és, és clar, intentar igualar o intentar millorar un poc la classificació«, comenta.
Li preguntem també sobre quins països són els màxims rivals dins del món de la pesca esportiva. «Diria que per aquest orde: Itàlia, Anglaterra i França. Espanya podria estar en el lloc 6 o 7 d’aquesta classificació. Sobretot la potència més gran que hi ha és a Itàlia. A Itàlia la pesca és quasi semiprofessional. Hi ha concursos de diners durant tot l’any, la majoria de les marques de pesca són italianes i els patrocinis d’allà són molt més forts. Llavors, és clar, a Espanya, només guanyar a un equip italià, o quedar-te a un punt dels italians, ja és un triomf«. explica.
Incidint en les diferències entre els països a nivell de patrocini de la pesca esportiva d’alta competició, Manu Vidal ressalta que «en Anglaterra o Itàlia per cada medalla ells obtenen diners. Per exemple, en el campionat d’Itàlia, la federació italiana dona 15.000 euros. És un aspecte més professionalitzat que ací i li poden dedicar més temps que jo, que treballe per poder anar. A nosaltres ens ha subvencionat la Federació de Pesca i era estem a l’espera d’obtindre alguna cosa del Consell Superior d’Esports, que sempre ens ha donat per les medalles. Però en l’àmbit local res, i així és més complicat competir contra aquesta gent«, conclou.
I tot això a pesar que ens trobem amb el quart esport amb més persones federades de tota Espanya. Una qüestió, la del recolzament, sens dubte, a millorar per a un esport que continua sent un gran desconegut per al gran públic, però que, amb esforç i dedicació, encara hi ha gent, com el nostre protagonista, que s’eleven fins a l’elit mundial, malgrat les dificultats.
Vicent Ortells Gil
