Divendres que ve 26 d’abril els Pelegrins de Les Useres tornaran a la senda de la seua arrelada tradició. Amb motiu de la proximitat a la data recuperem un article publicat en revistapoble.net en 2017 on realitzem un breu recorregut per les dades referides al trajecte i les seues característiques
En el municipi de Les Useres, en la comarca de l’Alcalatén, l’últim divendres del mes d’abril se celebra una singular processó penitencial en què participen els veïns d’aquesta població, agrupats en l’associació Pelegrinatge de les Useres a Sant Joan de Penyagolosa.
La pelegrinació està declarada Bé d’Interés Cultural Immaterial, compta amb la distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural i el camí està declarat Monument Natural del Camí dels Pelegrins, espai protegit per la Generalitat des de l’any 2007.
Aquesta és una tradició molt arrelada en la comarca i que segueix un meticulós i calculat procediment, que perviu possiblement sense canvis des del segle XIV, i que té establits de forma seqüencial, precisa i ordenada cada una de les seues celebracions, descansos, menjars i actes. El pelegrinatge es fa en estricte silenci, únicament acompanyat per un grup de cantors que entonen antigues melodies tradicionals. Al pas de la processó, els veïns agranen i adornen la senda de flors i fulles verdes per a homenatjar els tretze pelegrins.
El camí dels Pelegrins de Les Useres és el recorregut tradicional que aquests pelegrins realitzen, al llarg de 35 km aproximadament, i amb un desnivell acumulat de més de 1.000 metres. En el pelegrinatge anual, pugen des de les Useres fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa, situat en el parc natural del mateix nom, parant a Sant Miquel de les Torrecelles, on celebren missa i descansen per a tornar l’endemà al punt de partida. En el sinuós trajecte, travessen els termes municipals de Les Useres, Lucena del Cid, Xodos i Vistabella del Maestrazgo.
A més del sentit religiós i místic, el camí ha servit com a via de comunicació comarcal des d’antany. Per aquest motiu, en alguns trams coincideix amb distints camins ramaders i és possible trobar al llarg del recorregut diversos jaciments arqueològics, masies, ermites, castells, fonts i pedrons (peirós). Tot això suposa un important patrimoni arqueològic, arquitectònic, cultural i etnològic, vinculat al mateix camí.
Quant a l’aspecte natural, el camí discorre a través d’un paisatge format per escarpades llomes disposades paral·lelament a la costa, amb profunds barrancs i àmplies àrees de matoll, carrascars i pinedes. El seu important desnivell permet gaudir d’un canvi progressiu de la vegetació, que s’adapta gradualment a l’altura i, per tant, al rigor climàtic continental de la muntanya.
Des de qualsevol dels punts de vista que es vulga analitzar la importància d’aquesta ruta, des del místic o religiós fins al recreatiu, esportiu, lúdic, turístic o naturalista, tots aquests se situen en una ruta que el temps i la tradició no han fet sinó engrandir-la i enriquir-la cada vegada més, si és possible, aportant patrimoni cultural i històric a un recorregut destacable per si mateix.
Font: GVA
