Especial 750é Aniversari de la Fundació de Vila -real
Capítol VI -(abril, segona quinzena)-
Vicent Gil Vicent
Els llibres i lligalls que es conserven a l’Arxiu Municipal de Vila -real estan plens de personatges i fets que m’apassionen, m’intriguen o em desconcerten. És el cas d’un dels documents més antics que es conserven a l’arxiu. Un pergamí datat l’any 1307, que passats els anys va servir de coberta d’un llibre de claveria (llibre de comptes), pel qual coneixem com es nomenaven els sequiers i les obligacions que tenien per aprofitar i fer bon ús de l’aigua del riu Millars. Per la riquesa del vocabulari que conté em permetré obligar-los a llegir fragments transcrits d’aquest document tal com esta escrit.
Aquell any encara no hi havia Casa de la Vila . Els quatre jurats i els setze consellers que governaven la vila es reunien i deliberaven els seus acords a ulls de tot el veïnat ‘en la plaça de Vila -real en loch acostumat de consell ajustar.’ En aquella ocasió van acordar ‘per nós e tota la universitat e consell del dit loch de Vila -real a bé, profit e utilitat de tot lo dit consell e universitat, afermam e reebem en cequiers de la cèquia e cèquies maiors de Vila -real […][a] vós, en Johan de Berbegal e en Guillem Senthilarii, veyns e habitadors del dit loch de Vila -real, de aquest dia de huy tro en cinch anys primers esdevenidors e continuament complits e comtats.’
Els sequiers s’obligaven a mantenir ‘la dita cèquia e cequiers maiors bé e covinent ment escurets cascun an, dins lo dit temps, XV dies dins lo mes de febrer, de sol a sol, de ora en ora, de la gola de la dita cèquia entrò aytant quant aquella cèquia e cèquiesiu [ass] ana tenen de longuea […] E aerbets les di tes cèquies e braçal bé e covinentment dins lo dit temps en cascun an, tantes vegades quantes necessari e menester serà. E visitetsabdosensemps, o lo un tan solament [les dites cèquies] e braçal continuament e cada dia, abexada e abcabaç. E si alcun portell o trench en la dita [cèquia] per quals que raó se farà, que aquell cloats e tanquet sab vos tres messions e despeses. Emperò si lo dit trench o portell tancar o cloure no·s podien covinentment sens argamassa, nos prometen aquella argamassa dels béns del dit consell de Vila -real pagar. E giret saygües de Riu de Millars per les dites cèquies e de les dites cèquies per lo dit braçal, tantes quantes necessàries seran al terme de Vila -real e que basten a regar totes les terres, orts e heretats del terme del dit loch de Vila -real. E siatsten guts de tenir en condret la çut del dit loch de Vila -real dins lo dit temps.’
Les obligacions dels sequiers també abastaven l’aprofitament de les aigües del riu Sec: ‘E si les dites canals de Riu Sech, (sèquia Sobirana) […] per diluvi de aygües o per altra qualsevol rahó cauran, que vos ab vostres pròpries missions cerquets aquelles. E si aquelles atrobar porets tornets aquelles sobre los pilars en que ara són, aytals quals aquelles trobar ets sanceres o trencades e fer en aquelles canals tota missió que s·iage a fer de vostres béns, salvum emperò, que si les canals faran a fer de nou o pos[t] alcunes hi aurà menester per adobar aquelles nos prometen aquelles comprar e obrar dels béns dels hereters qui són dellà Riu Sech.’
A mes, s’obligava a denunciar amb 60 sous a tots els que les dites ‘aygües a obs de regar liurar ets o atorgar ets contra la dita costum’. Aquestes denuncies (calonies) per mal ús de l’aigua han estat un conflicte permanent i motiu d’enemistats generacionals.
Vaig llegir aquestes obligacions dels sequiers del segle XIV al sr. Arnal, un vell savi regador del Sindicat de Regs, que tenia curiositat pels papers de l’arxiu. La seua resposta encara hem té cavil·lós: ‘Poca gent sap que per l’aigua del reguer corren més disgustos que guanys’. I això que no li vaig llegir que els anys d’avinguda d’aigua, quan es trencaven l’assut, les sèquies i braçals, al sequier se li embargaven ‘tots lurs béns on que fossen, axí mobles com seents’ i venien en subhasta pública per fer front a les despeses del mal any. I, fins i tot, ell i la seua família podien ser foragits de la vila.
Imatge de portada: Arxiu Municipal Vila -real. Pergamins, 1: Nomenament de sequiers i obligacions de l’ofi ci.1307, Vila -real.
