L’esdeveniment va finalitzar amb un concert commemoratiu a càrrec de la Unió Musical Santa Cecília de Suera i l’Agrupació Musical l’Alcalatén de l’Alcora
*****
El passat 25 de setembre, el Ple municipal va aprovar per unanimitat concedir la distinció de Fill Adoptiu de l’Alcora, a títol pòstum, al gran músic, director i compositor Eugenio Macián Cervelló. Ho va fer sobre la base del complet expedient elaborat pel Cronista Oficial de l’Alcora, José Manuel Puchol, en el qual es detalla i documenta l’extensa trajectòria de Macián, repleta de fites destacades.
Ahir diumenge, dia 24 de març, el saló d’actes de l’Ajuntament, ple fins a la bandera, va acollir l’acte institucional del nomenament, que va reunir autoritats, familiars i amics de l’homenatjat, a més de veïns i veïnes que no van voler perdre’s aquest merescut reconeixement.
En l’esdeveniment, conduït pel regidor de Cultura, Carlos Esteban, els familiars van rebre una placa de ceràmica commemorativa de la mà de l’alcalde, Samuel Falomir.
Entre altres sorpreses, els assistents van poder gaudir d’un vídeo sobre la fructífera vida personal i professional de Macián, en el qual es destaquen les seues principals obres.
“Eugenio Macián Cervelló ens ha deixat una empremta inesborrable i un llegat musical d’incalculable valor”, ha destacat Falomir en la seua intervenció.
L’acte, com no podia ser d’una altra manera, ha conclòs amb música, amb el concert oferit per la Unió Musical Santa Cecília de Suera i l’Agrupació Musical l’Alcalatén de l’Alcora, que han tocat algunes de les peces de Macián. Juntes han interpretat “Un dia de Dobla”, un dels seus pasdobles més llorejats.
Sobre Eugenio Macián Cervelló
Músic, compositor, mestre director…
Eugenio Macián Cervelló va nàixer a Suera el 21 de juliol de 1911. De molt xicotet va ser iniciat pel seu pare en els estudis musicals. Davant la seua prometedora joventut i grans facultats innates per a la música, es va determinar nomenar-ho director de la banda del seu poble natal a l’edat de 17 anys.
En 1933 va prendre la direcció de la Banda de l’Alcora, amb la qual va aconseguir destacats premis. Va estar al capdavant de l’agrupació fins a 1936. Al febrer de 1945 va contraure matrimoni amb l’alcorina Carmen Chiva Mascarós, amb la qual va tindre dos fills.
De 1943 a 1949 va dirigir la “Unió Musical Santa Cecilia” d’Onda. En 1949 va prendre possessió de la direcció de la Banda Municipal de Teruel, fins a 1953, any en què va passar a dirigir la Banda de La Carolina (Jaén), sent destinat posteriorment, en 1957, a dirigir la Banda Municipal de Bujalance (Còrdova).
En 1957 va aprovar les oposicions al Cos Tècnic de Directors de Bandes de Música Civils “Segona categoria”. Ha sigut també director d’un grup teatral, dedicat principalment al gènere de la sarsuela.
Són moltes i variades les seues composicions musicals: valsos, boleros, nadales, marxes processionals, himnes, etc., però destaquen especialment els seus pasdobles, amb els quals es va introduir en l’estil propi de les regions on va viure.
Cal recordar que Macián és l’autor del llorejat pasdoble titulat “Un dia de Dobla”, dedicat a l’Ajuntament de l’Alcora, amb el qual va immortalitzar la cèlebre festa pasqual alcorina. És un exemple del seu ampli repertori dedicat a la capital de l’Alcalatén, a les seues festes i tradicions, personalitats, institucions locals, etc.
També és ressenyable el seu interés cap a la música descriptiva, ja que va ser un compositor que va portar la narrativa i la descripció dels fets, llocs i sentiments a la música, plasmats en una perfecta elecció i ús dels instruments.
El seu amor i passió per l’Alcora va ser tal, que fins i tot la seua més exquisida i noble afició, més enllà de la música, va ser la ceràmica artística, per a això va construir el seu particular taller.
El mestre va morir l’1 de gener de 1972, a l’edat de 60 anys, deixant un valuós i quantiós llegat musical, superant els 200 opus o composicions.
Per tot l’exposat “considerem que Eugenio Macián Cervelló mereix, sense cap mena de dubte, ser inscrit en el Llibre de Distincions i Honors, amb el nomenament honorífic, a títol pòstum, de Fill Adoptiu de la Vila de l’Alcora”, conclou el cronista oficial en el seu expedient.
