- El projecte compta amb la col·laboració dels pescadors i té com a objectiu retirar les xarxes de pesca extraviades en la mar per a evitar possibles afeccions als fons marins
- També es pretén conscienciar sobre l’ús compatible de la mar amb el respecte als recursos biològics marins
La Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica i la Fundació Oceanogràfic inicien un programa d’extracció de xarxes de pesca perdudes.
Dins dels programes de conservació de l’ecosistema marí que du a terme la Fundació Oceanogràfic s’ha iniciat un nou projecte de protecció dels fons marins, que inclou el monitoratge i la restauració dels hàbitats, com ara la retirada de les xarxes de pesca perdudes i l’extracció de fems marins del litoral de la Comunitat Valenciana.
Personal investigador de la Fundació Oceanogràfic està treballant junt amb els pescadors i personal tècnic de la Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, per a detectar possibles zones amb presència de residus marins.
Es tracta de restes de plàstics, metalls, xarxes i altres materials que s’han perdut o han sigut transportats per corrents des de terra ferma i suposen una amenaça potencial per a la biodiversitat.
Extraccions de xarxes amb globus elevadors
La primera acció de detecció i retirada de xarxes de pesca es va dur a terme la setmana passada a Alacant, en una àrea pròxima al cap de les Hortes i a l’espai marí de Tabarca –tots dos llocs d’interés comunitari (LIC) de la Xarxa Natura 2000– i pròxima a una praderia de posidònia.
Per a realitzar l’operatiu, un equip de bussos professionals de l’Oceanogràfic de València, personal científic de la Fundació Oceanogràfic, Cressi España i bussos del centre de busseig La Sal d’Alacant es van submergir a 27 metres de profunditat i van extraure les xarxes mitjançant l’ús de cinc globus elevadors.
Una vegada en superfície, una embarcació de pesca d’arts menors de la Confraria d’Alacant va remolcar les xarxes fins a terra ferma, on es va segregar el material per al reciclatge.
Encara que es desconeixen els motius de l’origen d’aquesta xarxa, generalment respon a arts perdudes que no han pogut ser recuperades i, en conseqüència, s’emboliquen en el fons de la mar.
L’acció conjunta entre pescadors d’arts menors d’Alacant; personal tècnic de la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Pesca; de la Direcció Natural de Medi Natural de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, i de la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques (Fedas) va fer possible que l’operatiu s’executara amb èxit i sense complicacions.
Protecció dels fons marins
El treball de la Fundació Oceanogràfic en l’extracció de xarxes perdudes no és nou. La institució ja va col·laborar en la retirada de residus marins al golf de Cefalù (Sicília) durant 2021 en la iniciativa Missió Eurídice, amb què van aconseguir traure una tona d’aquestes xarxes.
Els resultats de l’estudi de l’impacte ambiental a Sicília van mostrar una disminució significativa en la biodiversitat de la zona a causa de la presència de les xarxes de pesca perdudes. Malgrat això, es va comprovar que la població de gorgònies existent va aconseguir adaptar-se a la presència d’aquestes xarxes, per la qual cosa, després que es retiren, aquesta espècie podrà créixer encara més.
Transició Ecològica i confraries de pescadors
La Fundació Oceanogràfic també col·labora amb la Conselleria d’Agricultura i amb les confraries de pescadors de la Comunitat Valenciana en el rescat de fauna marina que interactua amb arts de pesca.
A través d’aquesta col·laboració també s’han recuperat cavallets marins, corals i gorgònies, que accidentalment són extrets de la mar en embolicar-se en les arts dels pescadors.
Després de ser atesos a les instal·lacions de l’Oceanogràfic, es reintrodueixen en un lloc pròxim al del lloc d’extracció.
D’aquesta manera, es minimitza l’impacte de l’activitat pesquera sobre la mar, alhora que es consciencia sobre la necessitat de conservar els recursos biològics marins.
Foto de portada: Richard Revel
