El monument compleix un any com a “espai de dignitat” per a les víctimes del franquisme la identitat de les quals no ha pogut ser verificada
Castelló ha celebrat la festivitat de Tots els Sants, una jornada en la qual milers de persones es donen cita en els cementeris de la ciutat per a homenatjar els seus familiars. L’Ajuntament de Castelló ha posat en marxa des del 28 d’octubre i fins hui un servei especial de transport públic i s’ha activat un dispositiu de seguretat per a facilitar i controlar l’arribada als cementeris. L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco; la regidora de Cementeris, Isabel Granero; i la regidora de Memòria Democràtica, Verònica Ruiz, junt a altres membres de l’equip de govern, han assistit al cementeri de San José i han participat en l’acte d’homenatge als difunts celebrat en el quadre civil. L’acte ha sigut celebrat al costat del nou mausoleu construït per l’empresa mixta Nou Cementeri per a poder reubicar a víctimes de la repressió franquista exhumades de la fossa comuna del cementeri la identitat de les quals no ha pogut ser verificada.
L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha destacat que “hui es compleix just un any des de la inauguració d’aquest mausoleu, un any en què s’ha completat la primera fase d’aquest projecte que ara allotja els cossos de 107 víctimes del franquisme les restes de les quals no han pogut ser identificats”. El mausoleu, que just hui compleix un any, s’ha construït al costat del simbòlic mur existent en memòria dels oblidats, en la zona del quadre civil, per a crear nous nínxols en els quals reubicar els cossos exhumats l’ADN dels quals no ha pogut ser contrastat. Per això, en aquests nínxols s’ha inscrit el nom que apareix segons el registre del cementeri, fossa i sepultura on van aparéixer, però sense poder acarar l’ADN per a certificar la seua identitat.
Marco ha posat en valor la importància d’aquest mausoleu per ser “un espai amb el qual retornem la dignitat a represaliats que no han pogut ser identificats”.
Cal recordar que Castelló es troba en la cinquena fase dels treballs per a recuperar els cossos dels represaliats pel franquisme, en els quals es preveuen localitzar i identificar 59 víctimes. En aquesta campanya, l’Ajuntament ha rebut huit peticions de familiars per a localitzar als seus avantpassats. En les quatre anteriors campanyes, les del 2018, 2019, 2020 i 2021, l’Ajuntament de Castelló ha exhumat 67 cossos, que se sumen als 52 de les campanya 2020 i 2021 de la Diputació de Castelló i als 36 de la doble campanya de 2020 de la Generalitat Valenciana.
L’alcaldessa de Castelló ha destacat importància d’aquests treballs durant l’homenatge celebrat hui en el quadre civil del cementeri de San José. “És un projecte de dignitat, que ha permés fins ara localitzar les restes de 155 persones assassinades pel franquisme per l’únic fet de defensar la causa democràtic”, ha recalcat. Marco ha destacat a més el “compromís” assumit pel govern municipal des de 2015 per a “recuperar el temps perdut en polítiques de memòria democràtica” i ha posat en valor els “grans passos donats en aquest procés de reparació moral i legal”.
La regidora de Cementeris, Isabel Granero, ha donat la benvinguda als assistents a l’acte civil i ha recordat que, com tots els 1 de novembre des de fa quatre dècades “hem vingut a aquest cementeri a honrar la memòria dels qui van ser afusellats per tindre idees contràries als qui es van imposar en la guerra i van acabar amb les llibertats”.
Per part seua, la regidora de de Memòria Democràtica, Verònica Ruiz, ha destacat que “és un deure social i democràtic honrar la memòria de totes i tots els que van patir la injustícia de l’oblit i el silenci de la submissió imposada pel feixisme”. “Fem de la veritat, la justícia i la reparació fonaments indispensables des d’on construir una societat veritablement democràtica, que no continue negant i relegant a l’oblit l’horror, la humiliació i la por dels i les demòcrates de la nostra història més recent; d’ells i també d’elles”.
Unes dones republicanes que, en paraules de la regidora, “van ser deshumanitzades, rapades en públic, humiliades, violades, assassinades i van patir una autèntica involució dels seus drets, com demanava el genocida Queipo de Llano, encara enterrat en la basílica de la Macarena: ‘Matad a los rojos, violad a las rojas; os autorizo a matarlos como a un perro”.
Ruiz ha assenyalat que “per totes elles continuarem lluitant, mirant de front i fent front al feixisme amb totes les eines democràtiques al nostre abast, com estem fent des que vam arribar al govern”. “I ara, amb una nova Llei de Memòria Democràtica que aborda qüestions com les que a Castelló portem anys treballant, de la mà del Grup d’Investigació de la Memòria Històrica, com la cinquena campanya d’exhumacions, sent el primer municipi a exhumar amb recursos propis”, ha indicat.
Ruiz també s’ha referit a “la construcció del memorial amb els noms i cognoms dels represaliats brutalment assassinats; hem obert el Refugi Antiaeri per a fomentar la cultura de la pau; treballem l’educació i la cultura, i hem creat l’Itinerari Espais de Memòria, hem canviat de noms els carrers que ens exigeix la llei valenciana i, després de set anys de lluita, resistències judicials i associacions nostàlgiques del feixisme, dues empreses opten a eliminar el monument al terror, als caiguts, del parc Ribalta”. “No ens fan por, per exigència i qualitat democràtica, seguirem”, ha postil·lat la regidora.
