Entre les troballes destaca un amforisc de pasta de vidre del segle IV aC. Amb aquestes noves sepultures descobertes, la necròpolis del Puig esdevé una de les més grans de la península.
La necròpolis del Puig de la Nau, 43 anys després del seu descobriment, segueix donant els seus fruits. La campanya d’excavació que s’ha dut a terme els últims dos anys ha tret a la llum importants troballes arqueològiques que han resultat, algunes d’elles, ser unicums, és a dir, peces mai vistes a l’entorn peninsular. És el cas, per exemple, del morter de calç que s’ha trobat envoltant algunes de les urnes funeràries, del qual es desconeix la seua funció.
Una xicoteta mostra de les troballes, bàsicament algunes urnes funeràries localitzades i alguns dels elements que contenien, s’han presentat avui a la capella del Mucbe en un acte que ha comptat amb la presència de l’alcaldessa de Benicarló, Xaro Miralles, el regidor de Cultura, Pedro Manchón, l’arqueòleg i director de la campanya, José Miguel Gallego, i la directora del Mucbe, Lorena Luján.
L’alcaldessa de Benicarló, Xaro Miralles, ha assegurat que «aquesta troballa representa una fita en l’àmbit arqueològic i, a més, suposa un pas important per a l’estratègia turística de Benicarló: ens estem convertint en un referent pel que respecta a la cultura ibera». També ha recordat que els treballs al jaciment «han sigut possibles gràcies a els fons de l’EDUSI, que no sols contemplen projectes urbanístics sinó també iniciatives que posen en valor el patrimoni cultural».
La datació de les diferents troballes correspon als segles VI, V i IV aC. Una de les peces de major valor localitzada dins d’una de les urnes funeràries és un amforisc fenici del segle IV aC, que servia com a ungüentari per a perfums. Altres de les troballes més rellevants han estat un disc protector per a la lluita, una sèrie de falcates i llances de ferro (material molt valuós a l’època), i nombroses joies (polseres, collars, fermalls…) de bronze.
Per la seua banda el regidor de Cultura, Pedro Manchón ha destacat que els treballs «han resultat ser prolífics tant en resultats com en excepcionalitat», mentre que el director de la campanya, José Miguel Gallego, ha remarcat que «tot i que no coneixem l’extensió total exacta de la necròpolis, podem afirmar que es tracta d’una de les més grans de la península».
De fet, a banda d’aquests 35 enterraments localitzats arran de la campanya dels últims dos anys, durant els treballs d’excavació dels anys 80 se’n van localitzar 43 més, de manera que el total de sepultures trobades a la necròpolis del Puig de la Nau és de 78.
Tant l’alcaldessa com el regidor com també la directora del Mucbe han volgut agrair als propietaris de la finca on es troba el jaciment la seua col·laboració i predisposició durant tot el procés d’excavació.
43 anys des del descobriment de la necròpolis del Puig de la Nau
A l’any 1979, el Grup Arqueològic Local es trobava en plena excavació de la primera fase del Puig de la Nau quan va demanar que es paralitzaren les obres d’una finca veïna per la sospita de què pogués haver restes iberes al subsòl. Efectivament, van trobar un bon nombre d’urnes, les que ara formen part de l’exposició permanent «Terra d’ibers».
Durant molts d’anys, es va creure que aquelles restes que es van salvar eren les úniques, però durant la pandèmia, un dels membres del Grup va suggerir la possibilitat que el jaciment fora més gran del que s’havia pensat inicialment. Amb el suport dels fons EDUSI, el 2020 es va dur a terme una primera campanya de dos mesos per a buscar restes susceptibles de provar l’existència d’una necròpolis, i els resultats van ser espectaculars: es van recuperar més de 100 peces superficials.
En aquell moment es van trobar 10 estructures funeràries, la qual cosa va motivar la redacció del Pla General d’Investigació per estudiar el comportament del món funerari d’aquesta zona. Tal i com ho explica la directora del Mucbe, Lorena Luján, «a partir de les troballes materials aprenem molt més: podem conèixer millor la cultura i societat dels pobladors del Puig de la Nau».
En la segona fase, aquest 2022, es van localitzar 25 sepultures més. La directora del museu ha remarcat que «volem seguir treballant en campanyes breus i anuals». «Darrere de cadascuna d’aquestes excavacions —ha destacat— hi ha anys de feina amb una metodologia rigorosa i un exhaustiu procés de documentació».
