Dimecres 11 de maig a les 19.30 hores en la Sala de Conferències de la Fundació Caixa Rural
- El llibre aposta per la senyalització, millora i catalogació d’estos espais culturals, així com la recuperació de les denominacions tradicionals
- Agustí Hernàndez torna a un dels pobles on més vegades ha presentat els seus llibres. L’acte consistirà en una projecció de fotos comentada
- L’autor ha publicat altres obres sobre el món rural com els llibres Pobles valencians abandonats (2013) i Pobles abandonats. Els paisatges de l’Oblit (2006)
Els tolls del Campament i de Jogim (Riu Veo, a Tales); la Badina i els tolls de Carlos o del Molí de Ros de Llucena; el riu Millars a Ribesalbes, Fanzara, Vallat, Torrechiva, Cirat, Montanejos o Puebla de Arenoso; els Tolls del Matà (Barranc de la Valltorta, les Coves de Vinromà); els espais fluvials del riu Villahermosa (a Argelita, Ludiente, Castillo de Villamalefa o Villahermosa); i els tolls del Bergantes. Són alguns dels espais fluvials més bells de la geografia valenciana que el periodista Agustí Hernàndez (Alboraia, 1977), reivindica al llibre Tolls i salts d’aigua valencians, que es presenta dimecres 11 de maig a la Sala de Conferències de la Fundació Caixa Rural de Vila -real. L’acte –una projecció de fotos comentada– serà a les 19.30 hores.
Toll és qualsevol espai on el riu s’eixampla, sense a penes corrent i que en alguns casos s’ha utilitzat o s’utilitza per al bany. En el llibre hi ha uns 200 espais fluvials, entre tolls i salts d’aigua, la majoria d’ells corresponents a Castelló i en menor mesura, València i Alacant. De les comarques castellonenques, entre d’altres, ixen la Fuente que Nace (Matet); el riu Pequeño (Fuentes de Ayódar, Ayódar i Espadilla); el Palància (a El Toro, Bejís, Teresa o Jérica), així com afluents d’ell com el riu Arteas o el Barranco de Agualobos. Igualment, es pot conéixer espais de bany dels rius Sénia, Cérvol i Carbo; dels barrancs del Salt, Salinas, Salt del Cavall o Centenar; i de les rambles Celumbres, Sant Joan , de la Vídua i de Santa Ana , entre d’altres.
El periodista Agustí Hernàndez (Alboraia, 1977) porta huit anys investigant estos gorgs i cascades, i n’ha trobat uns 500. El llibre, escrit en valencià, reivindica la vigència dels tolls i salts d’aigua com a espais per a l’oci i el turisme. “Cal adaptar els accessos on no estan i indicar-los, recuperar la denominació tradicional d’alguns, i posar mesures per a què la seua visita puga repercutir en l’economia local”, destaca Hernàndez, qui els anys 2007, 2013 i 2014 va publicar tres llibres sobre pobles abandonats, el primer d’ells com a coautor i per un encàrrec de la Generalitat Valenciana a través del Consell Valencià de Cultura (Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit).
El treball no pretén ser un catàleg d’espais bonics, sinó obrir un debat sobre la gestió d’estos espais, molts dels quals eren desconeguts fora del seu àmbit, però que els últims anys han vist com l’afluència ha augmentat, fet que ha generat conflictes i també beneficis. Les limitacions per a visitar zones més llunyanes derivades de la pandèmia de COVID-19 varen pressionar més encara estos llocs, fent que inclús alguns d’ells es tancaren tancat durant l’estiu de 2020. La situació es troba en un context global de reivindicació del món rural i l’espai de proximitat, no és un fenomen únicament valencià.
El treball de recerca també aposta per recuperar la toponímia dels tolls i salts d’aigua, que en alguns casos s’ha alterat, de forma que la tradicional inclús ha sigut desplaçada. També demana que l’administració faça un mapa d’estos llocs i delimite clarament els accessos, que en molts casos són per propietats privades. A més, reivindica els salts o gorgs com “un element important en la identitat local dels pobles, de la mateixa forma que ja ho són una muntanya, una font o un mas”, diu Hernández .
Memòria dels rius
El treball de recerca d’Agustí Hernàndez reivindica la memòria dels rius en el llibre Tolls i salts d’aigua valencians. En un text introductori s’incorpora fotografia històrica i més de vint persones de Vila -real, Tales, Llucena, Benaguasil, Loriguilla, Almiserà, Buñol, Millares, Castelló de la Ribera, Requena, Rotglà i Corberà, Alboraia, Atzeneta del Maestrat, Alcoi, el Campello o Cocentaina rememoren com d’important ha sigut el bany als rius i fonts. També s’hi parla de tolls o salts que han desaparegut dins d’embassaments, colmatats o en séquies i barrancs que s’han canalitzat.
A més, el llibre intercala entre alguns rius o àrees una secció, Prop de, que mostra elements del patrimoni natural i cultural del món rural relacionats amb els rius. Es tracta de rutes junt a alguns d’ells (la senda Calduch de Vila -real), ponts o molins (el gòtic de la Pobla del Bellestar), o el punt on conflueixen rius importants (el Xúquer i el Cabriol; o el Villahermosa i el Millars). També mostra elements com coves (les de la Valltorta, amb pintures rupestres, situades sobre el barranc del mateix nom), llavadors (el del Mas de la Costa), fonts (la de Godó, també de Llucena), o pous (el d’en Calvo de les Useres, entre d’altres elements.
Denominacions
La realitat valenciana ha donat molts noms a estes realitats. El toll en valencià és sinònim de clot, pou i gorg, encara que predomina la primera opció. Són exemples el Toll de la Figuereta (Llucena) o el Toll Blau (Bocairent), però també el Clot del Negre (Cotes) o el Pou del Canyar (Onda). En castellà trobem pozo, tollo, gorgo i charco. Per exemple, el Pozo de las Palomas (Puebla de Arenoso), los Charcos de Quesa (Quesa), el Gorgo Cadena (Bolbaite) o el Tollo del Amor (Venta del Moro). El salt (el Toll Salt, per exemple) també és cascada en valencià, i en castellà s’afig a salto els termes chorrador, chorrero o chorro: El Chorrador del Villar (Castillo de Villamalefa), el Chorrero de la Garita (Chera) o los Chorros de Barchel (Chelva). En castellà també hi ha el concepte de playa o playeta. Per exemple, la de Molino Puerto de Chelva.
L’autor
Agustí Hernàndez (Alboraia, 1977) és periodista. Treballa a la Universitat de València. Ha sigut periodista en diversos mitjans de comunicació i institucions publiques. També ha sigut professor de Formació Professional, comissari de l’exposició del Museu Valencià d’Etnologia Pobles abandonats. Pobles en la memòria i ha guanyat més de deu premis de poesia. És coautor de Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit (Consell Valencià de Cultura, 2006) i autor i editor de tres llibres més sobre despoblació, entre ells Pobles Valencians Abandonats (2013).
Peus de fotografia:
1.- Vista aèrea del Pozo Negro de la Rambla de Santa Ana (Ludiente).
2.- Els Tolls del Matà, en el Barranc de la Valltorta (les Coves de Vinromà).
3.- El Río Maimona, prop del paratge de la Fuente Pierres (Fuente la Reina).
4.- Estrecho de la Jara, en el riu Villahermosa (Castillo de Villamalefa).
5.- Toll del riu Bergantes, junt la carretera de Sorita a Aiguaviva (Sorita).
6.- El Chorrador del Villar (Castillo de Villamalefa).
