Majoria absoluta per a substituir per Riu Millars i Boqueres la nomenclatura franquista
El Consell Escolar Municipal, amb representació de tots els centres educatius d’Almassora, ha aprovat el canvi de noms dels col·legis Ambaixador Enrique Beltrán i Enrique Errando Vilar d’Almassora pels de Riu Millars i Boqueres, respectivament. La substitució de la nomenclatura sorgeix de la petició realitzada a les pròpies escoles per part de la Conselleria de Qualitat Democràtica, que al·ludeix a la inclusió de totes dues figures en el catàleg de vestigis del franquisme.
És per això que els col·legis, a través dels seus consells escolars per a obrir la decisió a alumnat, AMPA i claustre, van realitzar una votació. La regidora d’Educació, Raquel Barberà, es va abstindre en els respectius consells dels centres per a traslladar la neutralitat del consistori en l’elecció dels nous noms i la conformitat amb la decisió majoritària de cadascun d’ells. Una vegada triats els nous noms, van elevar la seua decisió aquest dilluns al ple del Consell Escolar Municipal. En aquest ens, equips directius i la resta de representants amb vot, com les AMPA i els sindicats, van aprovar per majoria absoluta la nova nomenclatura.
Així, 18 vots a favor, una abstenció i un vot en contra van ratificar la substitució dels antics noms, com demanava la Generalitat Valenciana per a eliminar de la via i espais públics els noms referits “a persones relacionades amb els processos de vulneració dels drets humans i d’institucionalització de la repressió i la violència contra els afectes a la República o que van sustentar el règim dictatorial”.
En aquest sentit, la bibliografia assenyala que el metge Enrique Errando Vilar va ser falangista amb carnet número 13, els seus serveis militars en la Divisió Blava li van valdre la condecoració nazi de la Creu de Ferro de l’Alemanya de Hitler i en la seua pròpia autobiografia, ‘Campanya d’hivern’, relata: “Els jueus, inconfusibles amb els seus signes racials, signifiquen el 35% dels habitants. Cal defensar-se d’ells. Van assenyalats amb una estrela groga de cinc puntes sobre el vestit. També cal saber on viuen”. El diari va ser finançat amb recursos de l’ambaixada alemanya en 1943.
Referent a la figura de l’ambaixador Enrique Beltrán, la documentació abunda en la publicació del BOE que el nomena cònsol a Bordeus al març de 1939 mitjançant la signatura de Francisco Franco, a través del seu ministre d’Afers exteriors, malgrat que en aqueixa data existeix un govern legítim i no ha finalitzat la guerra. La ressenya de l’historiador local Primitiu Garcia i Pascual en ‘El senyor Enrique Beltrán, El cònsol’ abunda en què amb la detonació del colp d’estat, el cònsol “torna ràpidament a Espanya a unir-se als Nacionals i al seu nou govern”.
En l’Arxiu General de l’Administració (Alcalá de Henares) consta la correspondència amb el ministre conseller en l’Ambaixada d’Espanya a París, Mario de Piniés, en la qual relata les seues gestions per a vigilar al president Azaña, així com al seu cunyat i amic el director d’escena Cipirano Rivas , condemnat a mort, i a les dones de tots dos, a les quals van sotmetre a confinament i vigilància. Després de la mort del president de la Segona República, Beltrán va registrar la seua casa francesa i en un escrit “molt reservat” va donar compte a l’Ambaixada: “Obres d’art no hi ha cap: allò és un vertader esguerro”.
