El director general d’ÀPunt, Alfred Costa, és protagonista d’una nova edició de la Taula de Debat de l’Associació de la Premsa Comarcal Valenciana. Costa, que anteriorment havia sigut cap d’emisions, analitza en profunditat la situació actual de l’ens i les vinculacions que podrien establir amb la premsa de proximitat.
Pensa que la premsa comarcal i local i la ràdio televisió autonòmica poden tindre punts en comú?
Sí, pense que som mitjans de comunicació que creem en el municipalisme com a part de solució dels problemes. De vegades, un titular a 5 columnes que explique bé les coses ajuda a focalitzar els problemes i per tant, a trobar una solució.
Al cas d’Àpunt, estem col·laborant amb la Xarxa local d’emissores i estem complint-ho amb totes les entitats i l’associacionisme, perquè en l’escaleta d’un informatiu de tele o ràdio caben les notícies que caben i ahí la direcció general, per llei, té poc a dir, perquè són els professionals els que cada matí fan la selecció de les notícies més importants. En eixa selecció, al final hi ha moltes notícies que es queden fora. La nostra obligació és donar-los la màxima difusió possible, per això, en quant hem eixit d’esta pandèmia, hem recuperat eixa col·laboració.
Quin són els criteris per a la selecció de les notícies, donada la híper regulació a la que la ràdio televisió pública està sotmesa?
Són distints els cercles concèntrics que vetlen perquè tots els àmbits socials estiguen representants. A més, tenim una consultora externa que avalua, minut a minut, qui apareix en les escaletes dels informatius. El director general ha de passar per tots els filtres i complir la llei, el mandat marc i el contracte-programa (acord entre el Consell Rector i la Generalitat Valenciana respecte al número d’hores, objectius, ingressos… per a tres anys). És tot un entramat que fa que treballar sobre una notícia que ha sorgit a un poble d’Alacant, València o Castelló resulte un exercici complexe d’un equip de professionals que ha d’entendre tota esta enginyeria. Som conscients que fer una selecció, al final, sempre crea un exercit d’ofesos.
Se’ns demana immediatesa, però cal tindre present que tenim uns recursos que són els que són i la Comunitat és molt extensa. No som com altres televisions autonòmiques amb més recursos o amb els nuclis de població més concentrats. Amb menys recursos que altres televisions autonòmiques hem de cobrir un territori molt divers. El nostre servei públic ens obliga estar a qualsevol racó de la Comunitat Valenciana i això obliga a una inversió, però no tenim la capacitat d’arribar a tot. Amb tot açò, la direcció d’informatius fa una revisió o «check list» per assegurar que tenim notícies de les tres províncies segons el pes poblacional. A continuació, es fa altra revisió per comprovar que es compleix amb les quotes de política, economia, cultura, etc, etc. Estem construint uns espais informatius que, de vegades, satisfà a tot el món, però també es queden molts temes fora, però fer les «check list» és el que ens demana la llei.
Quin paper juga ahí la premsa comarcal?
La premsa comarcal és font primària d’eixe primer handicap nostre, que no podem arribar a tot.
Com pot una televisió autonòmica de recent creació fer front al fenomen de les plataformes audiovisuals, amb les quals l’espectador tria el contingut i el moment per a visualitzar-lo?
Actualment, la manera de fer-li front és oferir el màxim d’hores en directe, amb productes propis. La televisió s’ha convertit en un element de socialització i per tant tot i el nostre muscle, no arribem a tot i necessitem a la premsa comarcal. A alguns ens agradaria que la vinculació fora més estreta, però la llei ha regula molt clarament. És bàsica que eixa relació es mantinga. La única manera que la ciutadania tinga cobert el servei essencial a la informació és fomentar eixa col·laboració.
Es podria vertebrar eixa col·laboració a través d’algun tipus d’acord amb la premsa comarcal?
La llei de contractació pública dificulta molt l’accés a l’administració en general. Al nostre cas, som una empresa pública però se’ns demana que competim en un entorn on sí que està fiscalitzat el resultat. El sector audiovisual s’ha de considerar tan estratègic com qualsevol altre sector. La llei és molt estricta: els serveis informatius estan blindats. L’elaboració de la informació sols la pot fer personal de la casa. És cert que actualment s’està canviant la llei. És el moment de valorar quin és el camí de la futura llei. Cal millorar-la perquè els mitjans públics puguen créixer. Caldria que els grups parlamentaris valoraren si es pot incloure la participació o col·laboració amb altres mitjans d’informació.
Què poden aportar els mitjans de proximitat a la ràdio televisió pública?
Ja estan aportant eixa capacitat periodística i professional de tindre els ulls focalitzats on no arribem. Ara, convertir eixa ajuda i materialitzar-la per a formar una relació d’ecosistema… la llei, com deia, no ho posa fàcil. Podríem estudiar tindre representació dels mitjans comarcals a les tertúlies d’anàlisis d’informació.
Quins reptes té À punt Media per davant?
Este equip ha sigut l’únic projecte que va optar a la direcció que es conegut, perquè per transparència el vam publicar. Apostem per un creixement sostenible, en un context que res té a veure amb el de 2012. L’antiga Canal 9, amb uns 180 milions d’inversió, va tancar amb un 4 de quota. S’hem plantejat un objectiu del 15% anual, és modest. L’objectiu era acabar 2020, el nostre primera any de gestió, amb una quota entre el 2’5 i el 3%. El vam acabar amb un 3%. Enguany volem tancar amb un marge entre el 3 i el 3’5% i el següent, entre el 3’5 i el 4%. El plantejament triennal era tornar al punt on estàvem quan van tancar, però amb 50 milions d’inversió. És a dir, el valor de la ràtio punt de quota per euro es triplica.
Pel que fa a la publicitat, cal analitzar de manera real el mercat. A més, tenim uns codis d’autoregulació publicitària molt estrictes: és a dir, les 10 grans marques que s’anuncien ara mateix a les grans cadenes no poden ser anunciants d’À Punt, perquè la llei no permet que s’anuncien, per exemple, marques de begudes refrescants edulcorades, productes amb greixos saturats, productes para farmacèutics no es poden anunciar. I això limita molt la publicitat en comparació amb altres televisions públiques. Són molts factors que ens impedeixen créixer en quant a publicitat. Tot i això, pensem que tancarem l’any amb un increment publicitari considerable.
Quina seria la fórmula per pujar el share d’audiència?
Productes que t’asseguren audiència com és el futbol tenen uns preus desorbitats. De fet, sé que se està fent algun moviment per vorer com es recoloca este assumpte. En el contracte-programa diem que estem disposats a créixer sempre que els recursos que de manera proporcional cresquen els recursos. La programació ha de complir amb una quantitat d’objectius que es fiscalitzen. A més, els canvis del 5G també han dificultat que l’audiència, especialment les persones més majors, ens seguisca.
Tornarà À punt a retransmetre festes tan importants com les d’Ontinyent, Alcoi, la Tomatina de Buñol… amb recursos propis o en col·laboració de les televisions comarcals?
Sí, són festes molt importants. És cert que la tecnologia ara te permet, per exemple en Setmana Santa, fer un gran carrusel per estar el mateix dia i a la mateixa hora en diferents localitats. La idea és poder retransmetre totes estes festes en col·laboració amb les empreses audiovisuals de cada zona. Per exemple, així anem a fer-ho en una representació del Misteri d’Elx i així s’ha fet en l’elecció de la Bellea del Foc d’Alacant. No tenim ara mateix unitats mòbils pròpies, sinò que quan necessitem, paguem pel seu ús.
A la Comunitat Valenciana hi ha zones castellanoparlants, hi ha possibilitat de fer notícies en castellà?
Ara mateix el llibre d’estil, que és responsabilitat del Consell Rector, no ho contempla. La llengua vehicular és el valencià. Hem abordat el tema de la llengua de manera natural i respectuosa.
Quin és percentatge d’ús del valencià i el castellà a À Punt?
No és una qüestió de percentatges. Les persones que aparéixen parlen en la llengua que consideren oportuna. Tots els programes compleixen els criteris establits. També hi ha una especial mirada cap aquelles poblacions que menys aparéixen.
Caldria analitzar À punt amb altres paràmetres que no foren sols els econòmics, sinó el foment de la llengua i la vertebració del territori?
Sí. El component de la llengua és fonamental. Els nostres mitjans tenen eixa vessant que es prioritària.
Pensa que pot haver discriminació quan en determinats casos que es done més visibilitats a pobles menuts (Biar) perquè són valencianoparlants front a altres ciutats properes, més grans, de parla castellana, com és el cas de Villena?
Hi ha molts programes, a banda dels informatius, que fan programació des de distintes poblacions. Intentaré el cas concret de Villena analitzar-lo. A l’escaleta de continguts els condicionants són molts grans, però revisarem eixe possible desequilibri.
Pot ajudar À Punt a combatre el despoblament? Com valora la imatge que es dona de les zones rurals?
Tenim a Castelló unes jornades amb Europa Press per tractar el despoblament, per fer un anàlisi des del punt de vista audiovisual i informatiu. Ens agradaria que a esdeveniments com estos col·laboràrem amb la premsa comarcal i així generar debat i així traure conclusions que jo puc traslladar a la comissió de seguiment del llibre d’estil. Jo no faig el llibre, però si que puc instar a que es tinguen presents determinades noves realitats i que això forme part de la «check list» i incloure setmanalment este assumpte.
Van a potenciar les retransmissions en streaming especialment d’esport de base i femení?
Ja ho hem fet. Estem fent un esforç inversor en competicions esportives en streaming. Tant és així que quan vam passar la partida de pilota a dissabte de vesprada, vam tindre durant 13 setmanes, gràcies a un patrocinador, retransmissions de rugbi i natació sincronitzada.
