– El president subratlla que aquest 9 d’Octubre és el «primer dia d’una nova vida», amb el qual comença «el temps de la normalitat»
– Destaca que l’autogovern ix reforçat d’aquesta pandèmia en vespres de la commemoració dels 40 anys de l’Estatut
– Es marca, com a nou repte, portar la Generalitat «a la terres més allunyades» del seu Palau, que enguany compleix 600 anys
– Aposta per polítiques que afavorisquen la «justícia social», per a combatre la precarietat laboral, i impulsen la «justícia de gènere», per a erradicar la violència masclista
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha demanat, durant la seua intervenció en l’acte institucional del 9 d’Octubre, «justícia» amb la Comunitat Valenciana en el finançament autonòmic, enfront del ‘dúmping’ fiscal i per a la descentralització de les institucions de l’Estat.
El president ha defensat que la Comunitat està legitimada per a plantejar aquesta reivindicació des de la seua posició de territori que «forja aliances superadores de partidismes, que tomba murs i estén ponts, que prima la gestió enfront del soroll, que propícia estabilitat» i que «abandera una concepció d’Espanya plural i diversa».
«La veu valenciana estarà present des de la raó, la fermesa i la lleialtat», ha assenyalat Puig, que ha traslladat al moment actual la petició de justícia que, ara fa 500 anys, van fer les classes populars durant les Germanies.
La Comunitat Valenciana té el doble objectiu d’obtindre allò que li «correspon» i de «liderar una Espanya més justa, una Espanya millor», i, per a aconseguir-ho, resulta necessària una «segona transició territorial» de l’Espanya autonòmica i uns nous pactes autonòmics, ha remarcat.
Ximo Puig ha iniciat el seu discurs amb l’al·lusió al «desitjat final d’un llarg viatge» que té lloc el mateix dia en què es posa fi a la major part de les restriccions fixades per a contindre la pandèmia. «Hui celebrem el 9 d’Octubre més esperançador de la història recent», ha assenyalat el president, que ha continuat: «En aquest any i mig inacabable, hem demostrat una fortalesa com a poble que mai abans havíem vist».
«Els valencians havíem superat guerres, invasions, crisis i desastres naturals, i, de sobte, quan ningú ho esperava, un virus ens va situar davant la pitjor adversitat», però «hem resistit des de la serenitat, amb ‘trellat’, sacrifici i solidaritat», ha dit, i ha agregat: «mai havíem sentit tant d’orgull valencià, i jo mai sentiré un agraïment tan profund a cada valenciana i a cada valencià».
El primer dia d’una ‘nova vida’
El responsable del Consell ha subratllat així que aquest 9 d’Octubre «és el primer dia d’una nova vida», en la qual «comença el temps de la normalitat». Hui, 9’Octubre, complim 783 anys junts; en 1238 vam nàixer; en 2021 renaixerem», ha expressat.
A més, el president ha marcat, com a nou repte de l’autogovern valencià, portar la Generalitat «a la terres més allunyades» del seu Palau, que enguany compleix 600 anys. «És hora d’acurtar distàncies amb totes les comarques d’Alacant, de Castelló i de València», ha assenyalat el president, que ha fixat l’objectiu de «estendre» la Generalitat «políticament, econòmicament i emocionalment» i de bastir ponts també dins de la pròpia Comunitat.
A més, ha destacat que l’autogovern ix reforçat d’aquesta pandèmia en vespres de la commemoració dels 40 anys de l’Estatut. La norma marc «ens va retornar part d’allò que els camps de batalla i les dictadures ens havien robat», i «hui, amb la perspectiva suficient, valorem l’avanç que ha significat l’autogovern», com així ho ha permés visibilitzar també la pandèmia. «Ha sigut la gran prova de foc i l’hem superada, amb la vacunació, amb decisions difícils i amb les solucions», ha dit.
Justícia social, justícia de gènere i justícia generacional
El president ha estés, d’altra banda, la seua petició de «justícia» a àmbits com el la igualtat i la lluita contra la violència de gènere, i ha demanat en aquest sentit «aïllar» el «fanatisme masclista que vol fracturar el gran consens» existent entorn d’aquesta meta. A més, també ha mostrat la seua voluntat de desplegar polítiques que permeten estendre la «justícia social» per a posar fi a la precarietat laboral i d’aprofundir en la «justícia generacional» per a atendre com es mereixen tant a les persones majors com a les persones joves.
Puig ha al·ludit, d’altra banda, al fet que el treball realitzat en els últims 18 mesos ha aconseguit situar a la Comunitat com a «referent» a Espanya, per haver gestionat la pandèmia «amb rigor», i al fet que el govern de les dues últimes legislatures ha permés deixar arrere el «estigma de la corrupció» i ha convertit al territori valencià en una «veu respectada».
El president ha assenyalat, així mateix, que les persones premiades en aquest acte representen les «millors qualitats» de la Comunitat Valenciana. Ha destacat en aquest sentit que més de 2.000 membres del personal sanitari han vacunat a tres milions de persones, cosa que ha qualificat de «proesa humana, cívica i professional» i de «victòria» per al conjunt de la ciutadania. Tot això ha sigut possible, ha recordat, «gràcies la ciència, a l’enorme civisme de la ciutadania, i als equips de vacunació, hui condecorats amb la més Alta Distinció».
La vicepresidenta i secretària del Consell, Mónica Oltra, ha subratllat, per part seua, que «celebrar el 9 d’Octubre és celebrar la identitat diversa, plural i múltiple que ens dona vida, una identitat rica allunyada dels essencialismes i les individualitats, perquè és en la col·lectivitat quan cada valencià i cada valenciana s’identifica en plenitud».
Finançament just
«I és també aquesta col·lectivitat, aquesta comunitat de persones qui ha de proporcionar a cada ciutadà i a cada ciutadana els serveis necessaris per al seu benestar i desenvolupament personal, uns serveis per als quals és imprescindible un finançament just, un finançament que és, justament, l’origen i l’essència de la Generalitat, institució que dona carta de naturalesa a l’autogovern valencià, instrument polític per a millorar la vida del poble valencià», ha agregat.
Com ha recordat Mónica Oltra, «també formen part de la nostra identitat el cel, els rius, els llacs, la mar, l’horta, les muntanyes, i, de la mateixa manera que cuidem la nostra llengua, les nostres tradicions, el nostre patrimoni cultural, tenim també l’obligació de preservar el nostre entorn per a deixar en herència a les pròximes generacions una societat més inclusiva, més amable, més justa i més sostenible».
Distincions de la Generalitat 2021
Durant l’acte, s’ha fet lliurament de l’Alta Distinció de la Generalitat al personal de vacunació. Ho han recollit, per la província de València, el zelador Francisco Javier Puig; per la província de Castelló, la metgessa Araceli Álvarez i la infermera Paula Mateu; i, per la província d’Alacant, la infermera Marina Fuster.
A més, s’han entregat les distincions a l’historietista de còmics i il·lustrador Paco Roca; al poeta Josep Piera; a Radio Valencia Cadena SER, que enguany celebra el seu 90 aniversari; a l’editorial Publicacions de la Universitat de València; i, a títol pòstum, a César Orquín, anarquista que va salvar la vida d’espanyols de morir en els camps d’extermini nazis. Aquest últim l’ha recollit Juanjo Bravo Ruiz, net de Pedro Ruiz, una de les persones que va sobreviure gràcies a César Orquín. En aquesta edició, s’ha premiat també amb la distinció a Mario Alberto Kempes i a Matilde Asensi, als quals es farà lliurament del guardó més endavant.
Per part seua, el premi Ambaixador de la Comunitat Valenciana ha sigut recollit pel dissenyador valencià Xavier Mariscal i la distinció Joan Lluís Vives s’ha entregat a representants del projecte teatral Escena Erasmus promogut per la Universitat de València.
D’altra banda, s’han atorgat les distincions de la Generalitat al Mèrit Cultural a la il·lustradora Cristina Durán, l’actor Juli Mira, la dramaturga i directora teatral Carme Portaceli, el cantautor Dani Miquel, el grup musical A Tall, Francisco Martínez López, conegut com a ‘Quico, el Guerriller’, (ha recollit el premi Marisa Bergaz) i el grup de cabaret Ploma 2 (ha sigut entregat a Antoni Ruiz).
Així mateix, han rebut les distincions al Mèrit Científic els investigadors Dolores Corella i Miguel Ángel Sanz, i les distincions al Mèrit Empresarial i Social l’enginyera agrònoma Regina Monsalve, l’empresari Federico Félix, l’empresa d’instruments musicals Consolat de la Mar i la cooperativa elèctrica benèfica Sant Francesc d’Assís de Crevillent.
També s’ha fet lliurament de les medalles al Mèrit per Accions a favor de la Igualtat i per una Societat Inclusiva a representants del moviment Scout de la Comunitat Valenciana, l’Associació Nueva Opción i la institució Sant Joan de Déu de València.
Els guardons al Mèrit Esportiu s’han entregat a Cristina Mayo (l’ha recollit, en la seua representació, Carmen Lis), Lola Ochoa, John Giner Muñoz, ‘Jan de Murla’, així com a les i els medallistes dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020 Oscar Gil, Pau Francisco Torres, Carlos Soler, Héctor Cabrera, Míriam Martínez, Iván Cano, Héctor Catalá i la Marató de València.
En representació dels premiats, Paco Roca ha expressat el desig que el reconeixement que atorga la Generalitat amb les distincions del 9 d’Octubre contribuïsca a fer del respecte cap als altres el tret més característic de la ciutadania de la Comunitat Valenciana.
«Si alguna cosa tenim en comú els valencians és que som diferents entre si», ha subratllat el dibuixant, que ha destacat la importància de respectar la diversitat i ha apel·lat al paper de la cultura «per a comprendre el passat i el present, el món i a les persones».
