- L’Observatori de Lideratge en l’Empresa de la UPF Barcelona School of Management ha dut a terme un estudi per analitzar la desconnexió digital en les empreses de Catalunya, presentat avui a PIMEC
- La desconnexió digital és un dret laboral imprescindible per a la salut, ja que la sobreconnectivitat digital perjudica el benestar de les persones i les aïlla emocionalment, conclou la recerca.
- Realitzat per Sílvia Cóppulo i Erola Palau , la investigació també recull que l’aplicació accelerada del teletreball arran de la pandèmia ha contribuït a fer impossible la desconnexió digital.
El 94,6% dels treballadors atén i respon comunicacions professionals fora dels seus horaris de feina. Aquesta és una de les demolidores conclusions a què arriba l’estudi Desconnexió digital, un dret laboral imprescindible per a la salut, dut a terme per l’Observatori de Lideratge en l’Empresa de la UPF Barcelona School of Management i que s’ha presentat aquest dimecres a PIMEC.
“Son conscients que la connectivitat digital arriba a ser perjudicial per a la salut, però se senten empeses a mantenir comunicacions a través de dispositius electrònics a tota hora”, ha exposat Sílvia Cóppulo Martí nez, directora de l’Observatori i coautora de l’estudi, durant una nova trobada del cicle rework de la patronal.
El 78% dels enquestats admet que el primer que fa en llevar-se i l’últim abans d’anar a dormir és mirar el mòbil
Un 76,8% dels sondejats admet que el primer que fa en llevar-se i l’últim abans d’anar a dormir és mirar el mòbil. “L’anhel d’aquestes persones és poder-se desconnectar”, ha assegurat Cóppulo, que ha defensat la necessitat de “regular la desconnexió digital, especialment quan es teletreballa o es té un horari flexible”. Una reflexió a què també se sumen les persones enquestades, d’acord en un 4,19 sobre 5.
L’impacte del teletreball
La recerca, realitzada amb una mostra paritària de 608 persones de 93 empreses de fins a 40 sectors d’ocupació diferents, analitza la situació de la desconnexió digital en les companyies de Catalunya i posa el focus, especialment, en el teletreball. La investigadora de l’Observatori de Lideratge en l’Empresa i coautora de l’estudi, Erola Palau Pinyana, ha argumentat que el treball en remot –assumit com una solució d’urgència arran de la covid– “ha desdibuixat els límits temporals i d’espai en relació amb la feina”. “Es barregen temps, espais i eines professionals i personals”, ha afegit. En aquest sentit, el director general de la UPF-BSM, el Dr. José M. Martí nez-Sierra, ha valorat que la «covid ha trencat tota la lògica de previsió i estratègia de les empreses perquè no tenien uns plans de teletreball establert».
La gran majoria de les persones enquestades teletreballa cada dia o alguns dies a la setmana amb una dedicació de més de 40 hores setmanals. Si bé és cert que, en general, totes elles diuen conciliar prou bé la vida laboral i la personal –un objectiu compartit també per les empreses (63,2%)–, la majoria admet patir “fatiga digital” i afirma sentir-se estressada a causa de la situació que provoca la pandèmia. “Es valora positivament el teletreball pel fet de no haver d’invertir temps en desplaçaments”, reflexiona Palau Pinyana, però adverteix que també es “relaciona el treball en remot amb una major dedicació i horaris més llargs de feina”.
La majoria de les persones admet patir «fatiga digital» i afirma sentir-se estressada a causa de la pandèmia
Ara per ara, i amb els resultats de la recerca a la mà, la directora de l’Observatori de Lideratge ha considerat que el teletreball “contribueix a fer impossible la desconnexió digital”. “S’estableixen comunicacions digitals en l’àmbit professional a tota hora, fora dels horaris de treball, en dies festius i en èpoques de vacances”, ha denunciat.
Connexió digital, desconnexió emocional
A més de la sensació de fatiga i estrès, un gran nombre de persones, el 42%, admet que dorm malament. En aquest sentit, un dels elements que destaca l’estudi és la necessitat d’incrementar la percepció que cal disposar de temps per dur a terme la vida personal i la vida professional de manera conciliada i diferenciada alhora.
I és que malgrat que pràcticament la totalitat dels enquestats creu que estar connectat digitalment millora les possibilitats de mantenir-se informat, més de la meitat opina que és dolent per a la salut, i un 46,7% que provoca desconnexió emocional. “S’ha d’incloure de manera decidida un protocol en els aspectes relacionats amb la salut sobre desconnexió digital en els acords entre empresa i treballadors”, ha reclamat Cóppulo, que ha apostat per implementar fórmules tecnològiques que hi ajudin.
Per la seva part, el president de la Comissió Laboral de PIMEC, Josep Maria Puente, ha posat en relleu la importància de potenciar estudis com aquest, per tal de conèixer amb precisió “com s’ha de dur a terme la molt necessària regulació i establiment de marcs reguladors”. Per això, l’entitat manifesta que les empreses han d’establir en la seva política interna els protocols sobre l’ús dels dispositius digitals fora de la jornada, així com d’altres mecanismes de flexibilitat que permetin adaptar-se a les demandes.
Segons les coautores, cal formar i conscienciar de la necessitat de descansar i desconnectar-se digitalment, tant per qüestions de salut com d’eficiència empresarial
Així, d’acord amb els resultats de la recerca, les coautores han recomanat “formar i conscienciar de la necessitat de descansar i desconnectar-se digitalment tant pel que fa a la salut com en termes d’eficiència empresarial”, ja que la sobreconnectivitat digital no augmenta la productivitat, com conclou la investigació.
Durant la jornada, s’han tractat també aspectes pràctics i concrets del teletreball des de diferents vessants, per exemple, amb un resum de la regulació vigent en matèria de desconnexió digital per part de l’inspector de Treball i de Seguretat Social, Gerard Luján; i una avaluació dels principals riscos psicosocials derivats de la sobreexposició a les aplicacions digitals per part de la directora de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral, Elena Juanola. Finalment, el periodista de la Secció d’Economia dels Informatius de TV3, Òscar Armengol, ha moderat una taula d’experiències en la qual, a més de les coautores de l’estudi presentat, també han participat la directora del Departament Jurídic de PIMEC, Estrella Rincón; la gerent municipal de l’Ajuntament de Barcelona, Sara Berbel; i la CEO i directora Comercial de GD Aparatos, Imma Segarra.
