- Giovanni Pelegi Torres, graduat en Ciències Polítiques i de l’Administració Pública per la Universitat de València, ha estat el guanyador amb el seu treball de fi de grau
- El Premi Jesús Tuson es convoca anualment pel Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona, Òmnium Cultural i la Xarxa Vives
L’obra «Llengua, política i identitats. La dreta en l’ús de la llengua i de la identitat en la lluita per l’hegemonia social i política de Navarra i del País Valencià» ha resultat guanyadora del III Premi Jesús Tuson sobre diversitat lingüística. L’autor del treball de fi de grau premiat és Giovanni Pelegi Torres, graduat en Ciències Polítiques i de l’Administració Pública per la Universitat de València (UV) i màster en Filosofia Política per la Universitat Pompeu Fabra. L’obra, que ha estat dirigida per Joaquín Martín Cubas (professor titular de Ciència Política i de l’Administració de la UV) va obtindre també el premi Carme Miquel 2020 de la càtedra de Drets Lingüístics de la UV i ha sigut presentat recentment en la conferència ASEN Nations and Crisis 2021, vinculada a l’Escola d’Economia de Londres.
El treball de Pelegi analitza, des d’una perspectiva comparada, l’ús identitari i polític que la dreta ha fet de les llengües catalana i eusquera a la Comunitat Valenciana i a Navarra, respectivament. Així, la recerca posa el focus en els diferents comportaments que han mostrat les dretes en relació amb les llengües pròpies dels dos territoris, tenint en compte els múltiples vessants d’ambdues llengües i els contextos històrics més rellevants a aquest efecte. Segons l’autor, la motivació de l’estudi rau en l’escàs interés que el món acadèmic ha dedicat a comparar les identitats socialment complexes que conviuen a l’Estat espanyol (com és el cas de la gallega, la de les Illes Balears, de la Comunitat Valenciana i de Navarra), mentre que els estudis a propòsit de les identitats més assentades, com ara les de Catalunya o d’Euskadi, són més abundants i complets.
L’elecció de la Comunitat Valenciana i Navarra com a fonts d’estudi respon també als punts en comú d’ambdós territoris. D’una banda, compten amb una llengua pròpia minoritzada, que en alguns contextos és també minoritària. D’altra, en els dos casos la llengua pròpia és compartida amb altres territoris on aquesta és més utilitzada, gaudeix de major protecció i està estesa més àmpliament sense haver-hi fronteres de predomini definides: Euskadi en el cas de l’eusquera i Catalunya i les Illes Balears en el cas del català. Navarra i la Comunitat Valenciana formen també part de dos projectes ideològics que busquen agrupar els territoris que comparteixen llengua en un mateix subjecte polític: Euskal Herria i els Països Catalans. En ambdós casos, a més, la dreta ha governat la major part del temps des de la construcció de l’estat autonòmic en un context en què la llengua pròpia ha sigut motiu de conflicte social i polític.
L’autor, al llarg de la dissertació, defensa valorar una necessària barrera entre llengua i política. També considera adient desnacionalitzar per complet les llengües per a defensar-les a través del marc dels drets lingüístics de la ciutadania. En aquest sentit, reivindica que la millor manera d’evitar el conflicte lingüístic i social al voltant de l’ús d’una llengua minoritzada és una política lingüística efectiva i ambiciosa de plena normalització.
El Premi Jesús Tuson sobre diversitat lingüística es convoca anualment de manera conjunta pel Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona, Òmnium Cultural i la Xarxa Vives. L’objectiu del Premi és promoure la recerca i la transferència de coneixement del patrimoni lingüístic de la humanitat alhora que recordar i reconèixer la tasca de Jesús Tuson per donar a conèixer i fer respectar la diversitat lingüística del món.
