Borriana ja prepara la setena edició de l’emac.

• Rigoberta Bandini va posar la cirera del pastís a la sisena edició que ha estat marcada pel canvi de data i la reducció d’aforament

La sisena edició de l’emac. es recordarà per la seua celebració en ple mes de juny, per les mesures sanitàries aplicades i aforaments limitats, però també com un baló d’oxigen cultural per a tota la província de Castelló, i en què Rigoberta Bandini va posar la cirera al pastís en una edició amb entrades, que es van acabar només traure-les a la venda.

Amb el cartell de sould out en tots els concerts, la valoració de la sisena edició ha sigut positiva, i Borriana ha respost una vegada més a la celebració de l’esdeveniment cultural.

L’emac. ja ha començat a treballar en la nova edició. Ja ho va dir Rigoberta Bandini abans de començar el seu concert, “Borriana va ser el primer concert que tanquem”, quan encara no s’havia produït el boom mediàtic de la barcelonina. Per això, des de l’associació emac. ja treballen en la setena edició, aquesta vegada, tornant al mes de febrer, i com sempre al CMC la Mercè.

L’edil de Cultura, Vicent Granel, ha fet un balanç positiu del festival que s’ha celebrat aquest cap de setmana a Borriana, i que ha atret públic de tot l’estat espanyol. “Hem viscut una edició diferent, amb restriccions, amb molta reducció de públic, però era necessari que l’emac. tinguera la seua sisena edició, després de la cancel·lació al febrer”, ha manifestat.

Per part seua, el director de l’emac., Vicent Tormo, ha agraït la resposta del públic a pesar de les restriccions, “la gent ha volgut apostar una vegada més per l’emac., pels concerts, per la fira d’art. Als assistents, als artistes els devíem estar un any més a la Mercè, i ara toca pensar ja en la setena edició”, i ha assegurat que aquesta edició que ha finalitzat “serà l’únic any en què hi haurà entrades”.

El Teatre Payà va acollir el tancament del festival aquest diumenge, un trasllat motivat per la situació sanitària, ja que l’origen de l’emac. es troba en el CMC la Mercè i la seua plaça, com ho continuarà sent l’any que ve.