Perquè la mona respon a una antiga tradició del dia de Pasqua a la nostra terra. Una tradició que també compartim amb altres regions mediterrànies, és dir amb catalans, aragonesos, manxecs i murcians, i que té el seu origen en la paraula munna, de procedència àrab.
És típica per a celebrar la Pasqua de resurrecció, després d’una Setmana Santa gastronòmicament marcada per les dejunes.
Només la mengem a Pasqua?
És quan mana la tradició i quan mengem la mona com a tal. Però el que és cert és que molts dels nostres establiments especialitzats i tradicionals l’elaboren durant tot l’any, és el cas dels tipics ‘panquemaos’, allargats i ensucrats, i que podem trobar cada dia en les nostres pastisseries.
Costums
És costum que els padrins regalen una mona als seus fillols, per tal que aquests gaudisquen d’un bon berenar el diumenge de Pasqua, o bé el dilluns vinent, festiu a tot el territori valencià.
Per això els nostres pastissers, quan arriben aquestes dates ja es preparen per a elaborar diferents tipus de mones, la majoria confeccionades amb ingredients tradicionals, però cada vegada més adaptades als nous gustos del públic.
Quins són els seus ingredients?
Farina, ous, sucre, oli, llevat i llet són fonamentals per a elaborar la massa, però a l’hora de decorar-la o preparar el seu farcit, existeixen moltes possibilitats. La mona tradicional és rodona i està farcida de confitura o cabell d’àngel i coberta de dolços. Però clar està, alguns prefereixen altres farcits com xocolata o crema, i molts simplement se l’estimen més sense farcit.
L’ou i els anissets, són més adequats per a les mones infantils, que ben bé poden agafar diferents formes, fent-se més atractives per al seu destinatari. Però això sí, amb l’ou sempre cal anar amb compte…
A Vila -real és costum que els padrins regalen una mona als seus fillols, per tal que aquests gaudisquen d’un bon berenar el diumenge de Pasqua.
I si volem fer mones a casa…
Només caldrà tindre a punt els ingredients (un tassó de sucre, un tassó de llet, un tassó d’oli, un tassó d’ous, 1kg. de farina i rent ).
A continuació posem els ous (clares i rovells) en un recipient on els batrem. Després afegim el sucre i continuem remenant. Continuem desfent el rent en aigua i afegint-lo al recipient, on també introduïm la llet i la farina treballant la pasta una bona estona, fins que no es quede apegada, però evitant que quede massa dura. Aleshores la deixarem reposar en un recipient tapat amb un drap, i en un ambient més bé càlid, perquè fermente correctament.
Una vegada la pasta ‘es fa bona’, posem les neules en la llanda i un poc de pasta en cada neula. Tot seguit, damunt posem el farcit que vulguem i amb una bola de pasta que aplanarem taparem el farcit de cada mona. Una vegada hem repetit tot el procediment amb les diferents mones i les tenim totes llestes, de nou, tornem deixar reposar.
Per acabar l’elaboració, pintarem la mona amb ou, les espolsem de sucre i les posem al forn fins que agafen un color daurat i un aroma irresistible.
