El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars elimina les llepasses bordes de la zona nord de la platja de les Goles

Dels EUA a Europa en un tres i no res

Les llepasses bordes van ser introduïdes a Europa procedents del continent americà cap a finals del segle XIX. Allà és una planta molt ben distribuïda des del sud del Canadà fins a Mèxic. La història de la llepassa borda no és diferent de la resta d’invasions biològiques produïdes a Espanya i que afecten directament a espais importants protegits com és el cas de la Desembocadura del riu Millars. Les principals empremtes ecològiques identificades de les plantes invasores com la llepassa borda són la competència amb espècies autòctones per l’espai, els nutrients i els recursos hídrics, la pèrdua i desplaçament d’espècies natives, i els canvis en l’equilibri i la integritat dels ecosistemes.

Pel que fa a la seua via d’introducció no està del tot clara. Per exemple altres espècies exòtiques més conegudes que també han sigut controlades o estan en vies d’erradicació al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars són aquelles que van ser introduïdes en jardineria com a flora ornamental com és el cas per exemple dels plomalls (Cortaderia selloana). Altres van arribar com a plantes de conreu o per a delimitar parcel·les com és el cas de la pitera (Agave americana) o del miraguà fals (Araujia sericifera). També trobem casos de flora que es van introduir de forma premeditada per a fer restauracions com és l’exemple de l’acàcia blanca o la robínia (Robinia pseudoacacia).

Els botànics desconeixen exactament com s’ha produït la via d’entrada de la llepassa borda a Espanya. Però sí que saben que es tracta d’una planta que produeix fruits molt espinosos i que a més estan proveïts de xicotets ganxos. Aquests fruits són capaços d’enganxar-se a la roba i als cabells de les persones o a la pel i les plomes dels animals domèstics i salvatges amb una facilitat sorprenent. Aquesta característica fa que la planta siga capaç de viatjar arreu del món amb una facilitat esbalaïdora. Tal com apunta el Servei de Biodiversitat de la Generalitat Valenciana l’inventor del velcro es va inspirar en les llavors de les plantes del gènere Xanthium per fabricar el seu producte, ja que el velcro reprodueix el sistema d’adherència de les llavors d’aquestes plantes.