El conseller assumeix el repte i lamenta que el treball precari i el preu del lloguer faça que cada vegada ‘eixir del niu i començar una vida autònoma siga més difícil’.
Article de Juanjo Clemente, publicat en revista POBLE nº 273 de juny 2020
Com es va trobar la conselleria a la seua arribada? Quins objectius es planteja a mitjà i llarg termini?
Des del primer dia ens hem regit per dos grans objectius. El primer d’ells és aconseguir que les polítiques d’habitatge es convertisquen en un pilar més de l’Estat del Benestar. Com ho són la sanitat, l’educació o el sistema públic de pensions. En aquesta tasca, cal tindre en compte les polítiques que van encaminades a garantir un dret que, no oblidem, està reconegut a l’article 47 de la Constitució Espanyola i a l’article 16 del nostre Estatut d’Autonomia, a més d´altres lleis com ara la de Funció Social de la Vivenda. Però també s’ha d’institucionalitzar el problema. Les administracions han de respondre al que la ciutadania col·loca en l’agenda política. I aquest és el segon gran objectiu. Durant aquests últims mesos hem creat l’estructura administrativa i els òrgans de gestió al mateix temps que posàvem en marxa moltes altres polítiques com l’exercici del dret de
tanteig en habitatges de promoció pública. Hem articulat els nostres objectius a mitjà i llarg termini en quatre grans eixos.
El primer d’ells és treballar sota els criteris d’eficàcia i participació per ajustar els recursos a les necessitats reals de la població. És per això que volem que els ajuntaments també contribuïsquen i gestionen directament. Ningú com ells coneix la quotidianitat del territori. El segon és garantir el dret a l’habitatge i a la ciutat. És en este punt on entren totes les accions encaminades a augmentar el parc públic d’habitatges, incrementar les ajudes de suport a l’accés a la vivenda, fer el territori valencià lliure de desnonaments i treballar per a pal·liar els efectes de la pobresa energètica. En tercer lloc, i per donar-li valor a esta important pota verda que té aquesta Vicepresidència Segona, cal treballar per reduir el consum d’energia primària, potenciar la rehabilitació del parc privat en base a criteris de sostenibilitat i incidir en la innovació. Per últim, assegurar l’habitabilitat i qualitat del nostre parc públic i plantejar-nos noves formes de convivència com el cooperativisme.
Amb quin pressupost compta la seua conselleria?
El pressupost de la Vicepresidència Segona i Conselleria d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica per a 2020 és de 189 milions d’euros. Hem incrementat un 13,5% el pressupost respecte a l’any passat i hem sigut la conselleria que més ha crescut amb diferència. El govern del Botànic portem cinc anys consecutius augmentant el pressupost destinat a polítiques d’habitatge. La política d’habitatge és un element central en l’acció de la Generalitat. La tendència ha de mantindre’s. Per a dur a terme les accions plantejades en el Pla Hàbitat 20-30 caldrà assegurar una inversió de 2.200 milions d’euros repartits en 10 anys.
Respecte als habitatges per a víctimes de violència de gènere en situació d’emergència, pot ser Vila -real un municipi amb aquest tipus d’habitatge?
En el document del Pacte del Botànic 2 es va incloure aquesta actuació prioritària dins de l’eix que tractava el feminisme, la diversitat i la igualtat de tracte. Durant aquests mesos hem estat buscant la manera de fer efectiu aquest punt. Concretament, es proposa reservar almenys un 10% del parc públic per a garantir un sostre a dones víctimes de violència masclista. És primordial, en primer lloc, mantindre una col·laboració i comunicació constant amb les conselleries de justícia i polítiques inclusives. Des de la Conselleria d’Habitatge s’ha de treballar en dues direccions. L’actuació en la urgència i la previsió a llarg termini. L’any 2019 l’acomiadàvem amb la compra de 5 habitatges en el municipi de Vila -real. Durant els propers mesos decidirem de quina forma els gestionem amb l’ajuntament. La intenció és que almenys 2 es destinen per a dones que siguen víctimes de maltractament.
Pel que fa a les facilitats per a l’accés dels joves als habitatges amb ajudes als lloguers, quines fórmules planteja per baixar el preu dels lloguers? I en què consisteixen les ajudes als lloguers? Ja s’han fet efectives?
El problema de l’accés a un habitatge per als joves és més que palpable. El treball precari i el pujant preu del lloguer fa que cada vegada eixir del niu i començar una vida totalment autònoma siga més difícil. La Generalitat fa anys que va reservar part del pressupost destinat a ajudes al lloguer per crear una línia específica per a joves menors de 35 anys. Enguany hem destinat vora 7 milions d’euros per a aquest tipus específic d’ajudes que permetran pagar fins al 40 % de les mensualitats del lloguer o 50% en cas de situacions especials. Aquest any hem incorporat també una campanya informativa per a que arriben fins l’últim racó del territori valencià. Volem incrementar el nombre d’ajudes concedides. I també ho hem fet amb el suport d’altres organitzacions que treballen per l’emancipació com el Consell Valencià de la Joventut.
Respecte a les xifres dels danys del temporal ‘Gloria’ als habitatges de la Comunitat Valenciana , la conselleria compta amb xifres exclusivament de la província de Castelló? Quina magnitud han tingut aquests danys?
Els danys en habitatge han sigut significativament inferiors a aquells produïts per la DANA el passat setembre. No va afectar a residències habituals, sinó a segones residències i locals comercials que estaven a primera línia de costa. Glòria es va caracteritzar per la violència del mar, que va impactar contra les edifi cacions que estaven a vora mar. Fruit d’un model d’urbanisme depredador que respecta molt poc el territori. Encara que no va haver-hi una gran afectació en habitatges, vam posar tots els nostres efectius sota la direcció i coordinació de la Direcció General d’Emergències de la Generalitat per avaluar danys en qualsevol tipus d’edifi cacions.
Vila -real i municipis de la comarca de la Plana Baixa són unes ciutats amb alguns barris amb cases velles i en molts casos en desús. Quin anàlisi pot fer d’aquest problema i quines solucions es poden plantejar?
Des que vam començar la legislatura hem fet un recorregut per una gran quantitat de municipis de la Comunitat Valenciana. Ens interessava conèixer la realitat de primera mà per poder actuar. Concretament en la Plana Baixa ens hem trobat en barris on el parc edifi catori està molt envellit. Els casos més signifi catius són barris com el centre històric d’Onda, els edifi cis del parc públic de Borriana o Jesús Obrer i La Moleta de la Vall d’Uixó. Vista la situació hem plantejat tres línies d’actuació diferenciades en aquests punts. Per últim, hem incrementat el pressupost de partides que van destinades a la rehabilitació interior dels habitatges. Aquestes ajudes són molt importants. No pels benefi cis que generen a l’interior de les vivendes, sinó per les externalitats que generen: treball qualificat, innovació i revitalització d’un sector molt castigat per la
crisi, la construcció.
Com camina el sector de l’habitatge i de l’arquitectura cap a la transició ecològica? Quines polítiques s’han fet i quines es preveuen?
Segons la Unió Europea el 40% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle provenen de les nostres edifi cacions. Les regions que ens trobem a la vora del mediterrani tenim l’avantatge de gaudir d’unes condicions climatològiques privilegiades. En defi nitiva d’això tracta l’arquitectura bioclimàtica, de dissenyar- edificis tenint en compte les condicions climàtiques i aprofi tant els recursos disponibles. Les regions mediterrànies hem de ser la punta de llança d’aquests avanços. Ja estem treballant en aquesta direcció. Hem destinat part del nostre pressupost a la innovació i investigació. Començarem a treballar amb tres projectes pilot que tinguen en compte noves formes de conviure i que siguen energèticament efi cients, un per província.
També hem dissenyat un mecanisme de fi nançament per a la rehabilitació de locals comercials de microempreses o PIMES en base a criteris de sostenibilitat. Es tracta de crèdits a tipus d’interès zero que serviran d’incentiu per a dur a terme aquestes reformes. En matèria de sostenibilitat cal ajudar a la gent, a banda de la conscienciació, de fer saber que fer front al canvi climàtic serà probablement el desafi ament més gran del segle XXI.
Com es tradueix el repte de la sostenibilitat i l’eficiència energètica dels edificis públics de la Generalitat Valenciana? S’ha fet alguna quantificació al respecte?
En els edifi cis construïts, açò es tradueix en un pla d’auditories energètiques per a prioritzar les inversions amb major impacte i així transformar el parc edifi cat amb criteris de sostenibilitat. Pel que fa als edifi cis nous, ja s’està treballant en una guia de mesures mediambientals consensuada entre tots els actors interns i externs perquè qualsevol obra de l’administració siga exemplaritzant. Sota criteris verds i sostenibles. Veient cada edifi ci nou com una oportunitat, sense contrubuir a l’escalfament global.
