Juanjo Clemente (Director de POBLE)
Què sone la dolçaina!, que vinga sempre la bona música a les nostres oïdes, que la successió de sons melòdics i harmònics inunden les nostres vides. Que ressonen per les nostres ciutats les notes fortes i agudes de la dolçaina. Què tinguem sempre una dolçaina com a portadora d’il·lusió, d’agermanament, d’esperança, de festa, d’esdeveniments i de records. Que no perdem mai un instrument tan el nostre, un instrument capaç d’unir a persones i ciutats com la dolçaina i que brindem sempre per aquells músics que han mantingut, impulsat i promocionat la dolçaina.
Pascual Juan Rochera és un clar exemple de l’ anteriorment mencionat. És el dolçainer en majúscula de Vila-real. És el dolçainer per excel·lència de la nostra ciutat. És el màxim valedor provincial en la seua recuperació, així com el músic amb major projecció internacional i en el que més països ha actuat amb la dolçaina. Ha sigut durant molts anys l’únic que tocava en la nostra ciutat i un dels pocs de la Comunitat Valenciana a mantindre viva i sobretot ha sigut un músic incansable des de xicotet.
Els dolçainers han tingut una importància destacada en la nostra societat com a missatgers de la festa i dels costums i també per a anunciar moments assenyalats. El nostre Premi POBLE ha sigut un enamorat de la dolçaina i la seua música ha estat sempre present en cercaviles, dianes, acompanyament de dames i reines, a assenyalar els tocs d’entrada i eixida de missa, en processons, a amenitzar cucanyes, també en carreres de cavalls, a iniciar el ball de la plaça i per a ambientar la música en els bous. I cada moment requeria peces diferents i era necessari aprendrese-les i Pascual Juan Rochera estava allí sempre al peu del canó. Descanse en pau Pascual Juan Rochera, el dolçainer.
