ENTREVISTA / Especial COVID-19 des de Milà, per Gloria Fortea

Ana Vicent Colonques :

La gestió que fa el Govern té una importància substancial en l’avançament de la pandèmia, s’han de decidir a actuar com toca ja i lamentablement potser siga massa tard

La crisi mundial provocada pel COVID 19 ens està portant a situacions sense precedents en els nostres temps. Itàlia ha estat el primer dels països europeus on el virus s’ha expandit desmesuradament i la zona de Llombardia on se situa Milà, la pitjor parada. Des d’allí, la periodista vila-realenca Ana Vicent Colonques està vivint aquesta situació en primera persona. Amb ella ha contactat POBLE per a recollir el seu testimoni i analitzar les conseqüències de la pandèmia. A continuació una síntesi de l’entrevista que es podrà llegir al pròxim número de POBLE de maig.

Com està vivint la pandèmia des del punt de vista personal?

Estem vivint una situació molt difícil, al principi ens pareixia molt llunyà i que es podia controlar. Les primeres mesures que el govern de Llombardia va prendre deixaven els bars i els restaurants oberts, i encara que hi havia un substrat de por, la vida continuava més o menys igual. Després, els casos van començar a créixer moltíssim així com el nombre de morts i el Govern central va decidir endurir les mesures. Ara no es pot ni entrar ni eixir de la regió, les empreses han començat a fer el tele treball i per eixir de casa has de firmar una autoidentificació. Els motius vàlids són: anar al treball, a la farmàcia o al supermercat i tornar a casa. Però també està permès eixir per fer footing, traure el gos o per passejar. Portem des del 8 de març aïllats i tancats en casa i els casos no paren. Jo estic desmoralitzada, la primera setmana es cantaven cançons des dels balcons però ara la gent té cada vegada menys ganes, tots coneixem algú a qui se li ha mort un familiar de coronavirus i cada dia se senten més ambulàncies passar i més campanes a mort retocar.

Les mesures que s’estan prenent en Espanya desgraciadament em pareixen tan desorganitzades i aproximatives com les que s’han pres ací a Itàlia.


Està seguint l’actualitat d’Espanya? Quines advertències i consells pot donar-nos des de la distància algú que està convivint des de fa més temps amb la crisi del coronavirus?

L’estic vivint mitjançant les experiències de la meua família i a través dels mitjans de comunicació espanyols. Jo vaig començar a avisar a la meua família del que estava passant en Itàlia perquè era evident que l’ona vírica arribaria també a Espanya. Els anava informant a través de vídeos en WhatsApp, aconsellant-los que compraren mascaretes i gel desinfectant, suplicant-los que reduïren al màxim els contactes socials i que no anaren a Falles o a la Magdalena. Em vaig alegrar molt quan van suspendre aquestes festes. El contagi es passa de persona a persona i només confinats a casa podem frenar el virus.


Itàlia ja ha superat en nombre de morts a la Xina, el país on es va originar el virus. Què està passant? Com està responent la sanitat italiana i les autoritats a aquesta situació? Per què s’ha desbordat d’una manera tan incontrolada el coronavirus en aqueix país?

Jo crec que és la suma d’una sèrie de factors. En el Nord d’Itàlia hi ha una densitat de població increïble. Som moltíssima gent en un espai reduït i això no facilita (422 habitants per km², mentre a la Comunitat valenciana son 214 per km²). El tipus de relacions familiars també són importants, els majors estan molt en contacte amb els fills i els néts i molts s’han posat malalts a través d’alguna persona positiva però asimptomàtica de la seva família. A més a més al principi ningú va prendre massa seriosament el problema, el comportament inconscient de moltes persones també ha sigut un factor. I per últim, crec que el govern regional i central s’està comportant de manera desorganitzada i sense un criteri. Intenten donar la responsabilitat de la tragèdia als nostres comportaments individuals, quan ells no saben per on pegar. No estan fent tests als asimptomàtics, ni fent un seguiment de les relacions de les persones contagiades, ni tancant totes les activitats econòmiques. Estan poc preparats i desorganitzats, han donat en un primer moment prioritat a l’economia, i ara estan desbordats per la corba dels contagis i pels morts.

No es para una pandèmia si el personal sanitari està infectat i treballa sense cap protecció, si no s’atura tota l’activitat econòmica, i no es pot delegar la responsabilitat de l’expansió irrefrenable del virus al comportament individual de cada ciutadà.


Pensa que la situació d’Espanya és semblant a la d’Itàlia? Creu que les mesures preses al nostre país aconseguiran els resultats esperats amb més eficàcia que a Itàlia? O tal volta anem darrere dels italians en tot?

Em pareix que en Espanya està passant el mateix que ha passat en Italià en una setmana de retard. Les mesures que s’estan prenent en Espanya desgraciadament em pareixen tan desorganitzades i aproximatives com les que s’ha pres ací. No hi ha mascaretes, ni gel desinfectant, ni guants. No es pot obligar a treballar als metges que tenen símptomes sense fer-los test. No es para una pandèmia si el personal sanitari està infectat i treballa sense cap protecció. No es para una pandèmia sense parar tota l’activitat econòmica. No es pot delegar la responsabilitat de l’expansió irrefrenable del virus al comportament individual de cada ciutadà. Et confinen a casa i després et diuen que has d’anar a l’oficina o a la fàbrica. La gestió que fa el Govern té una importància substancial en l’avançament de la pandèmia, s’han de decidir a actuar com toca ja i lamentablement potser siga massa tard.

Entrevista completa en POBLE maig nº272