El regidor de Cultura -àrea de la qual depén l’Arxiu-, Eduardo Pérez, ha sigut l’encarregat de recepcionar els manuscrits, de mans de la subdirectora general de l’IVCR+i, Gemma Contreras, i el subdirector territorial de Cultura, Cristian Linares.
“És per a nosaltres un honor rebre aquest trosset de patrimoni després d’una restauració magnífica”, explica Pérez, qui destaca l’estat de deterioració en el qual es trobaven les obres. “Quan es restaura un edifici històric té molt de valor, però aqueixos edificis no ens dirien res sense la documentació escrita que es conserven als arxius”, apunta. Així, l’edil ha agraït a l’arxiver municipal, Vicent Gil, el treball que realitza i també a la Generalitat, més concretament a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, “l’interés que ha demostrat per recuperar i conservar la identitat dels valencians com a poble a través dels seus documents”.
En aquesta ocasió les obres intervingudes han sigut un Llibre de Murs e Valls de Vila-real, de 1543-1545; dos llibres de Manual de Consells, un de 1494-1495 i un altre de 1489-1490; un Baldufari dels documents extesos pel notari Miquel Avinent de 1526-1570; un llibre de Capbreus dels cens dels Almoines Majors de Vila-real de 1483-1568 i un llibre Rebedor del notari Gabriel Avinent, datat en 1577-1578.
Aquests llibres es caracteritzen per tindre una enquadernació de pergamí flexible i, en alguns casos, aquests pergamins estan reutilitzats i es troben manuscrits, sent documents molt més antics que el propi cos del llibre, per la qual cosa resulten d’un alt valor documental. Cristian Linares ha destacat que “en l’àmbit de l’arxivística valorem molt aquests treballs, perquè són molt importants, ja que parlen sobre l’entramat urbà des de poc després de la fundació de la vila a càrrec de Jaume I, la seua evolució, els baluards defensius, les successives ampliacions… és una joia”.
Per la seua banda, Contreras indica que “sempre és un plaer rebre peces de Vila-real per a restaurar, ja que solen ser llibres molt antics i amb una gran deterioració, la qual cosa suposa un vertader repte i, en aquest cas, estem molt satisfets de la recuperació que s’ha fet d’aquests elements històrics tan importants per a la ciutat”.
A més, ha assenyalat que els danys més acusats eren l’oxidació del paper per les tintes d’origen ferrogàlic i les taques d’humitat. D’altra banda, hi havia quadernets descosits i la pell de les cobertes es trobava molt deshidratada, a banda de presentar esquinçaments i que manca en el paper. “Els fulls no es podien separar, per la qual cosa ha sigut una tasca de foli a foli, després de llevar el cosit original, que hem guardat”, explica. A causa de la fragilitat del suport, es va optar per realitzar una neteja controlada en taula de succió amb una solució hidro-alcohòlica i les fulles van ser laminades amb paper japonés washi de baix gramatge i com a adhesiu es va utilitzar gelatina animal, de manera que es garantisca la seua flexibilitat, durabilitat i llegibilitat. També s’ha aplicat un tractament de desacidificació amb la finalitat d’aportar una reserva alcalina.
Respecte de les enquadernacions, s’ha netejat la pell i s’ha realitzat un tractament de consolidació. Els que manca del pergamí s’han empeltat amb paper japonés sekishu i amb posterioritat s’han reintegrat cromàticament amb aquarel·les. Per a finalitzar s’han cosit els quadernets a la coberta amb el mateix tipus de cosit original.
“Hem recuperat la informació i els llibres en si com a elements històrics i hem guardat els fragments solts que s’han trobat a l’interior dels llibres. Un treball molt costós i de molt de valor per a Vila-real”, afirma Contreras.
