El Grup de Treball CALRE sobre la diversitat cultural i lingüística ha realitzat una trobada a Brussel•les, a la seu del Comitè de les Regions, per a tractar les conclusions recollides al seminari de diagnosi i recomanacions per a la Conferència d’Assemblees Legislatives de les Regions d’Europa (CALRE), on s’escoltaren les aportacions d’una sèrie d’experts, procedents de centres universitaris i governs regionals d’Europa.
Este grup coordinat pel President de les Corts Valencianes, Enric Morera, ha comptat hui amb la participació de representants de parlaments com les Illes Balears, Navarra, el Véneto, Llombardia, Galícia, Gal•les, Bèlgica o Wallònia, com també de tècnics de la Unió Europea, membres de la Comissió Europea i de les xarxes ELEN i NPLD, de promoció i defensa de la diversitat i la igualtat lingüística. El document, serà sotmés ara al coneixement dels 74 parlaments regionals europeus per si volen fer les seus aportacions i, finalment, s’aprovarà el 21 de novembre a l’assemblea general de CALRE.
Per al President Morera, “és un avanç molt important perquè ha posat en l’agenda europea la importància del respecte de totes les llengües d’Europa i la seua potenciació i açò suposa el començament d’un camí per posar fi a la discriminació cultural i lingüística de milions de ciutadans i ciutadanes d’Europa”.
L’acte de hui, conduït pel President de les Corts íntegrament en valencià, ha comptat amb la participació de la secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verònica Cantó, qui ha estat l’encarregada de llegir les conclusions del grup de treball, recollides en dos decàlegs, un per protegir la diversitat cultural i l’altre sobre la diversitat lingüística.
Les conclusions són el resultat de considerar quatre grans principis, que són:
La diversitat cultural és una característica distintiva de la Unió Europea i el compromís en la seua protecció, un dels seus principis fundacionals.
Els ciutadans som diferents i alhora iguals en drets i en obligacions. La carta dels drets fonamentals de la UE garanteix els principis d’igualtat; de no discriminació per raons de llengua i cultura i el respecte a la diversitat cultural, religiosa i lingüística.
La Unió està compromesa a respectar la riquesa de la seua diversitat cultural i lingüística i a vetlar per la conservació i el desenvolupament del patrimoni cultural europeu.
Protegir aquest valuós llegat comporta combatre qualsevol forma de discriminació de les minories culturals i lingüístiques, i alhora fer efectiu el compromís dels Estats membres i de les institucions de la Unió, en la lluita contra la desaparició de cultures i llengües minoritzades, assegurar-ne la igualtat de drets i la sostenibilitat de les expressions culturals i lingüístiques dites regionals o minoritàries.
Protegir la diversitat cultural a Europa:
El patrimoni cultural té interès i valors universals per a persones, comunitats i societats. És un llegat que cal preservar i transmetre a les generacions futures.
D’acord amb la UNESCO, la protecció i la promoció de la diversitat cultural són condicions necessàries per al desenvolupament sostenible i pressuposen el reconeixement de la igual dignitat i respecte per totes les cultures i pobles.
Només es pot protegir i promoure la diversitat cultural si es garanteixen les llibertats fonamentals, com són la llibertat d’expressió, d’informació i de comunicació, i la possibilitat real que les persones puguen triar les expressions culturals que li són pròpies.
Les polítiques culturals són competència dels estats membres, ben sovint de les assemblees legislatives regionals, i no tant de la U.E., la qual cosa exigeix una certa sincronització i coordinació a distints nivells per afrontar els reptes i els objectius comuns, tot respectant els principis de subsidiarietat. Per eixa raó hi cal reivindicar el protagonisme de les regions i les ciutats de la Unió.
Promoure la diversitat lingüística europea:
Les llengües són l’expressió més directa de la cultura i són part integral de la identitat europea, atès que defineixen les identitats personals, alhora que conformen un llegat patrimonial comú. 500 milions d’europeus convivim en 28 Estats, amb 24 llengües considerades oficials per la UE. També són part del nostre patrimoni cultural un total de 60 llengües, algunes de les quals tenen la consideració oficial en determinades regions, i en disposen d’una vitalitat i nombre d’usuaris relativament considerable. La coexistència harmoniosa de moltes llengües a Europa és una mostra explícita de la unitat en la diversitat, una de les pedres angulars del projecte europeu.
La Unió ha de vetllar per la diversitat cultural i lingüística. La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries expressa el valor de la diversitat cultural i compromet els estats signants a respectar el dret a usar-les en l’administració pública, la justícia i els mitjans de comunicació i a afavorir-ne l’ensenyament.
Accions proposades al Document de València:
– Incloure els drets lingüístics en la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea.
– Demanar a les institucions europees que adopten una política lingüística comuna, capaç de garantir la revitalització i la normalització de les llengües regionals, minoritàries i/o minoritzades, i de promoure sistemes educatius que garantisquen el seu aprenentatge.
– Crear una Agència Europea pel Multilingüisme que vetlle per a la protecció de totes les llengües europees i pels drets lingüístics dels seus parlants.
– Aprovar lleis per a garantir l’existència de mitjans de comunicació públics en les llengües regionals, minoritàries i/o minoritzades i donar suport a la indústria cultural vehiculada en aquestes llengües.
Donar suport a les organitzacions que treballen a favor de la diversitat cultural i lingüística per tal d’enfortir la cohesió grupal dins les esmentades comunitats lingüístiques.
