Des de les Corts Valencianes, com a parlament integrant de la Conferència d’Assemblees Legislatives Regionals d’Europa (CALRE), compartim el comunicat fet públic per esta conferència amb motiu del Dia Mundial dels Refugiats, instituit per les Nacions Unides a l’any 2000.
En este sentit, recordem la força i el coratge d’estes persones, com també no podem oblidar la seua desesperació i patiment de milions de persones refugiades per tot el món, ara també a la ciutat de València.
Cal reflexionar amb profunditat per part de tots els representants polítics i de les autoritats per a renovar l’impuls i concretar el suport i els serveis dels que els refugiats tan necessiten per construir una vida segura i digna.
Segons les dades de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats, la deslocalització forçada de milions de persones per la força de la guerra, de la violència i de la persecució en general afecta, amb xifres de l’any 2016, a vora 65,5 milions de persones, sent esta quantitat la més elevada des de les dos grans guerres mundials del segle XX. Este número és l’expressió d’una immensa catàstrofe humanitària que des de 2015 en Europa ha significat l’arribada de persones que van fugint dels seus països per guerres com en Síria, Afganistan, Iraq, Kosovo o Nigèria.
Les assemblees legislatives regionals europees som conscients que el control de les fronteres, l’asil, les polítiques migratòries són competències dels Estats membres de la Unió però les autonomies o regions som competents en actuacions com l’acollida i la integració de les persones refugiades. Són determinants les acciones que fan els governs regionals i autonòmics com els serveis socials, la sanitat, l’educació, l’allotjament i la formació. Estes tasques tan necessàries es fan en molts punts de la Unió Europea en moltes ocasions sense mitjans suficients i suportant tota la responsabilitat tècnica i finançera.
CALRE és conscient del greu problema humanitari al qual no podeu ignorar ni deixar de costat i el tenim ben present com un dels desafiaments més importants que, hui per hui, té la Unió Europea. Tal com deixàrem palés a la Declaració de Sevilla, feta a l’assemblea general de 2017, és necessari respondre de forma conjunta, implicant tots els nivells de les institucions en les decisions estratègiques que definiran el futur del projecte comú europeu on es troba també la resposta global a la crisi humanitària dels refugiats i dels moviments migratoris. Des de CALRE considerem que cal construir una resposta civilitzada als desafiaments dels moviments poblacionals que sorgixen.
Un tractament humanitari de la política d’asil exigix accions conjuntes entre la Unió Europea, els estats, les regions, les ciutats i la ciutadania. Som conscients de les deficiències existents en la organització de la resposta per part de la Unió i dels estats membres a la crisi humanitària i, per això, és urgent arribar a un acord per reformar el Reglament de Dublín, encoratjant als estats membres que, guiats pels principis de solidaritat, troben una solució a la crisi dels refugiats, com també per a la immigració il·legal.
Per a CALRE és important les gestions de les polítiques migratòries i, en especial, donar una resposta adient al tràfic de persones i, en especial, de dones, com també de menors no acompanyats. Per això, des de la nostra conferència demanem una resposta vertaderament eficaç de les institucions europees que corresponga també amb el paper de responsabilitat que té la UE en el terreny mundial, basant-se en els valors i principis del projecte europeu.
Des de CALRE volem reconéixer el treball i el paper de les regions receptores d’immigració. Ara, València també està al mapa de la solidaritat mundial amb l’arribada de més de 600 persones el passat cap de setmana al Port de València. Des de la conferència s’ha mostrat la solidaritat cap a tots els llocs d’acollida on hui, és un honor que la Comunitat Valenciana siga reconeguda com a tal per CALRE.
No podem oblidar que al Ple de les Corts de la setmana passada, totes les forces polítiques signaren una declaració institucional, demanant la creació de corredors humanitaris per als desplaçats, polítiques d’asil per als refugiats i, principalment, actuant conjuntament per acabar amb les crisis migratòries.
Sens dubte, el problema no només és dels llocs d’acollida, és una qüestió que afecta a tots els territoris que formem Europa i que volem construir-la perquè siga millor, segura, social i conscient.
Enric Morera i Català
President de les Corts Valencianes
