En relació a les afirmacions realitzades per Bankia pel que fa a la venda de l’immoble Monument Nacional de l’Hostal del Rei, l’alcalde de Vila -real, José Benlloch, vol aclarir:
1.- No és cert que la venda d’aquest immoble s’haja fet de conformitat amb el que s’estableix en la llei. La llei estableix per a la venda d’immobles protegits uns requisits que mai han sigut tinguts en compte per l’entitat nacionalitzada, propietat en aquests moments de tots els espanyols, ja que està controlada pel FROB en un 60 % del seu accionariat. La legislació aplicable estableix uns requisits per a la venda d’immobles protegits, amb la vocació que siguen adquirits per les institucions públiques com a garantia de protecció, promoció i cura dels mateixos. Aquests requisits no han sigut observats des del principi per l’entitat nacionalitzada.
2.- És cert, mai ho hem negat, que, a través de l’oficina de Bankia del carrer Major de Vila -real, es va procedir a comunicar la intenció de l’entitat de vendre l’Hostal del Rei mitjançant algun correu electrònic i converses oficioses amb membres de l’equip de govern de l’Ajuntament de Vila -real, però mai, en aquesta primera fase, se’ns va oferir formalment i amb els requisits legalment establits la possibilitat d’adquisició.
3.- L’Ajuntament de Vila -real sempre va transmetre l’interés de la institució per l’immoble, però va traslladar als seus responsables la situació de dificultats econòmiques del municipi, fruit de l’endeutament, sentències i altres contingències derivades de la mala gestió de l’urbanisme d’equips de govern anteriors. A conseqüència d’aquesta situació econòmica, l’Ajuntament va haver d’aprovar un pla econòmic financer al maig de 2016, amb vigència fins al 31 de desembre de 2017, amb l’objectiu d’equilibrar els seus comptes i intentar complir amb la llei d’estabilitat pressupostària, que va ser aprovat pel Govern d’Espanya i que dificultava altres operacions d’endeutament en eixos moments. Per aqueix motiu, es va sol·licitar als responsables de Bankia sensibilitat amb la situació econòmica de la ciutat, sabent l’interés que la institució tenia d’adquirir l’únic immoble protegit amb caràcter nacional a la ciutat, per a intentar cercar solucions i procedir a la seua adquisició.
4.- Amb una absoluta insensibilitat per part d’una entitat bancària nacionalitzada i en la qual hem invertit prop de 12.000 milions d’euros tots els espanyols dels nostres impostos, no sent menys els veïns i veïnes de Vila - real, es va procedir a la subhasta o venda amb un preacord al millor postor de l’immoble protegit.
5.- Tan sols en el moment que l’Ajuntament de Vila -real va ser coneixedor que la venda a un particular s’havia produït i va procedir a requerir a la mateixa, així com a realitzar actes administratius per a evitar la inscripció de l’escriptura pública amb la intenció de defensar els interessos generals, va ser quan es va procedir per part de l’entitat bancària a oferir l’immoble de nou, però en unes condicions absolutament inassumibles per a una Administració pública que es troba sotmesa a dificultats econòmiques i al control de les normes d’estabilitat pressupostària.
6.- En el moment que, després d’haver venut amb un preacord a un particular l’immoble, l’entitat rectifica i cita l’Ajuntament de Vila -real, el consistori es troba amb dificultats per a poder fer front, ja que la compra d’un immoble per part d’un ajuntament requereix tot un expedient de tramitació, sense oblidar que el pressupost municipal estava ja compromès, la qual cosa feia impossible exercir de forma automàtica i complir amb el requeriment de l’entitat al dret de retracte. Al mateix temps, els serveis jurídics municipals consideren que, d’acord amb la llei, la institució té dret al retracte en els terminis que la llei estableix, possibilitat que mai se’ns ha oferit.
7.- En conseqüència de tot l’anterior, l’Ajuntament de Vila -real, a través dels seus serveis jurídics, considera que l’entitat bancària no ha actuat amb la sensibilitat necessària i la bona fe i, per açò, ha acudit als tribunals per a defensar els interessos de la ciutat.
8.- No podem entendre què pressa tenia un banc nacionalitzat, en el qual hem hagut d’invertir tots i cadascun dels espanyols, per vendre l’únic immoble declarat Monument de protecció estatal que tenim a la nostra ciutat i quina dificultat per a la futura viabilitat de Bankia i per a la protecció dels seus accionistes haguera generat mantenir l’immoble en propietat de l’entitat, igual que ha mantingut uns altres que té a la nostra ciutat com els de el carrer Major o la plaça Major, donant oxigen a la institució municipal per a arribar a un acord i poder posar a disposició de la ciutadania de Vila -real aquest important patrimoni local.
9.- Sempre hem estat disposats a l’acord, però amb la sensibilitat necessària que ha de tenir una entitat que és propietat de l’Estat amb una altra Administració a la qual deu cooperació i bona fe. Estem disposats a explorar totes les possibilitats necessàries perquè l’objectiu final ha de ser que l’Hostal del Rei forme part del patrimoni de tots els ciutadans de Vila -real.
D’altra banda, en relació a les crítiques del Partit Popular respecte a la situació de l’Hostal del Rei, Benlloch aclareix:
“No anem a demandar al comprador, sinó a Bankia, entitat nacionalitzada i, per tant, del Govern de Mariano Rajoy, del Partit Popular. Del PP, que ha arruïnat Vila -real, no anem a aguantar cap lliçó. Per a nosaltres, Vila -real és el primer; per al PP, el primer són els bancs. Mentre nosaltres defensem els interessos de Vila -real i el patrimoni de tots els vila-realencs, el PP es dedica a defensar Rajoy, Rato, Olivas i Bankia. No és d’estranyar el que ha passat en aquesta ciutat, doncs el PP de Vila -real encara ha d’explicar els interessos de qui defensa”.
